El PDU a aprovació inicial

El mes de març, tot just abans del confinament per la Covid-19, el Departament de Territori de la Generalitat presentava els documents previs a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies.

La Plataforma ha tingut accés als documents i aquesta és la nostra valoració:

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior del PDU: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí?

Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”.

Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

La Covid-19 i la ciutat compacta

La Vanguardia del 2 de maig de 2020 publica aquest article de l’enginyer industrial Santiago Montero i Homs. Una reflexió molt oportuna i que va en la línia de la nostra proposta.

Les dades ens diuen que 2,5 milions de catalans viuen a l’àrea delimitada entre l’Hospitalet i Badalona, amb una densitat de 19.000 persones per km2

Les ciutats europees estan entre 2.000 i 6.000 persones per km2

Aquestes densitats urbanes són les que produeixen contactes que faciliten la propagació de la Covid-19

Quan se superen les 8.000 persones per quilòmetre quadrat entrem en un altre terreny que afecta a l’habitatge, la mobilitat i la salut

El que no és discutible és que el nucli central dels 2,5 milions s’ha d’esponjar, i no té sentit que els municipis d’aquesta zona s’entestin a construir més habitatge

150 anys de l’Anís del Mono

Aquest 2020 es compleixen 150 anys de la fundació de la famosa destil·leria de Badalona. Aquesta indústria, juntament amb el Pont del Petroli, la CACI i les 3 xemeneies és un dels pocs elements de patrimoni que encara queden del passat industrial del litoral entre Sant Adrià i Montgat. Un passat industrial que la nostra entitat reivindica com un dels nous usos de la central tèrmica.

Val la pena conèixer la seva història. Us convidem a fer-ho visitant el blog de Patrimoni Industrial.

Reversió: una oportunitat que cal aprofitar

A finals de 2018, i en el context del procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies, la nostra entitat ja va proposar com a alternativa la negociació amb ENDESA en base a la caducitat de les concessions per part de l’estat dels aprofitaments hidràulics per a ús hidroelèctric.

Hidroelèctriques

Ara, segons informa el diari Público, una sentència de l’Audiencia Nacional avala la reversió a l’Estat de la central Lafortunada-Cinqueta i exposa uns criteris que aplanarien el camí a la nostra proposta.

Ante una situación de ese tipo, el Consejo de Estado concluye que se debe “valorar el beneficio obtenido por el titular a consecuencia del disfrute en exceso del aprovechamiento, reservándose la Administración las acciones que procedan”, ya que esa actuación podría, “en su caso, ser igualmente objeto de compensación”

Els beneficis obtinguts per ENDESA fora del període de concessió podrien ser reclamats per l’Administració en forma de cessió del sòl que ocupen al Front Litoral de Sant Adrià i farien innecessària l’edificabilitat que proposa el PDU.

Un quilòmetre maleït al litoral metropolità

Entre el Port Fòrum i el Pont del Petroli, es concentren, en dosis elevades, tots els fracassos possibles com a societat

El quilòmetre de litoral metropolità que va del Port Fòrum –a Sant Adrià de Besòs– fins al Pont del Petroli –a Badalona– sembla maleït. En ell es concentren, en dosis elevades, tots els fracassos possibles com a societat. Un quilòmetre de litoral amnèsic, que va ser el Camp de la Bota i que avui és un escape room al qual costa més entrar que sortir-ne. Maleït per la sang de les més de 1.700 persones assassinades per la dictadura militar franquista a trenc d’alba i per la misèria barraquista. Un litoral que ha de suportar la sobredosi de ports esportius i cicles combinats que aboquen electricitat bruta i insostenible a la xarxa, aire contaminat als nostres pulmons i aigua salada calenta a la desembocadura del riu Besòs, en una guerra encara més bruta.

Article d’opinió de José Luis Muñoz publicat al diari Público. Llegiu l’article complet.

Hi ha model alternatiu a la transformació del litoral

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Un nou barri per a les tres xemeneies?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.

Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.

Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

Desestimat el contenciós d’Endesa contra la declaració de BCIL

Després de moltes reivindicacions per part nostra, el setembre de 2016 l’ajuntament de Sant Adrià va declarar la tèrmica de les tres xemeneies Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Posteriorment també va desestimar un recurs de reposició en contra presentat per Endesa. Finalment, el març de 2017 Endesa presenta un nou recurs, en aquest cas davant el jutjat del contenciós-administratiu.

Ara, aquest 4 de desembre, el jutjat del contenciós-administratiu número 14 de Barcelona ha desestimat “íntegrament” el recurs d’Endesa tot admetent que el procediment de declaració de BCIL realitzat per l’ajuntament de Sant Adrià és correcte tant en la forma com en el fons.

La sentència reconeix la vàlua de l’ “extens i complet” informe tècnic redactat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona utilitzat per l’ajuntament per justificar la declaració. A més, reconeix valors històrics, socials, culturals, arquitectònics, científics, tècnics, simbòlics, identitaris i paisatgístics als edificis de l’antiga tèrmica. Al final, arriba a la conclusió que

estamos ante un edificio que, por muy diversos motivos (que deben ser analizados de manera conjunta y no aislada, como hace la parte actora), reúne los requisitos para ser considerado bien cultural de interés local.”.

També s’observa a la sentència la confirmació de l’obligació del propietari (de moment Endesa) de fer un manteniment adequat dels edificis tal i com prescriu la Llei de Patrimoni Cultural Català.

La sentència, tot i la seva contundència, encara no és ferma ja que pot ser recorreguda davant la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Esperem que no sigui recorreguda i, si és el cas, sigui novament desestimat el recurs.

Valorem la proposta del promotor egipci Mohamed Aly

El 18 de juny passat, el promotor egipci Mohamed Ali va presentar públicament una proposta de reutilització de l’antiga tèrmica de Sant Adrià per transformar-la en un gran centre cultural que vincularia Europa amb Àfrica. El passat dia 2 els promotors ens han presentat la proposta a la Plataforma i hem tingut l’ocasió de plantejar-los els nostres dubtes. Un cop estudiada la informació rebuda i després d’un debat entre els membres del grup dinamitzador, la Plataforma vol fer públic el seu posicionament.

Accés al document de valoració