Presentem (també vosaltres) al·legacions al Pla Director Urbanístic (PDU)

Estem analitzant els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) aprovats inicialment el passat dia 7 d’agost de 2020 i estem preparant les nostres al·legacions consultant també diferents experts.

Posem a la vostra disposició un document en format editable amb l’esborrany de les nostres al·legacions perquè us el descarregueu, editeu en tot allò que considereu oportú i el presenteu com a al·legacions en nom vostre o de la vostra entitat. Quantes més al·legacions es presentin i més entitats al·leguin, més força en tindrem. Aquest document l’anirem actualitzant amb les noves al·legacions que anem incorporant. La versió actual és la del 3 d’octubre:

En aquest enllaç podeu veure on es poden presentar les al·legacions. Us recomanem que utilitzeu el Registre electrònic de la Generalitat i les entreu com a “petició genèrica“. Ho podeu fer presencialment o per internet. En qualsevol dels casos haureu d’omplir una instància de presentació (formulari) per adjuntar a les vostres al·legacions. Us oferim les dades per omplir alguns dels camps que us poden oferir dubtes:

Si teniu suggeriments per completar o millorar les nostres al·legacions, us agrairem ens les feu arribar a 3xemeneies@gmail.com

Miopia urbanística

El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.

Font: Memòria del PDU 3X

Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.

La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)

Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats

Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.

En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes

Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.

Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu

Font: Informe econòmic del PDU3X

De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.

La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica

A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.

El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.

La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.

Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.

A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…

La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.

Com s’acostuma a dir ara: no el comprem

El Departament de Territori aprova inicialment el PDU 3X

Avui dia 7 d’agost de 2020, la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB) ha aprovat inicialment (amb el vot en contra de Catalunya en Comú) la proposta de Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies. Estem a l’espera que passi a exposició pública per tal de presentar-hi al·legacions.

Lamentem profundament que aquesta Comissió Territorial i els Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona permetin que segueixi avançant aquesta proposta de PDU feta a mida dels interessos especuladors dels actuals propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) i sense que s’hagi definit ni acordat clarament el programa funcional (els nous usos) de l’element patrimonial de les tres xemeneies.

No estem en contra del PDU. Estem en contra d’aquesta proposta de PDU que fa el Departament de Territori

El PDU no ha de perjudicar als propietaris privats, però tampoc ha de perjudicar al territori i la seva gent a costa d’oferir, com ho fa ara, uns beneficis obscens als privats.

Aquest espai metropolità del litoral de les tres xemeneies no és adequat i no es mereix rebre una agressió com la que proposa el Departament de Territori. No és l’espai indicat per crear cap barri i, molt menys, un altament densificat (20.000 habitants/km2) com el que proposen. Un barri segregat de la trama urbana, encaixat entre el riu Besòs, el mar, la línia R1 de ferrocarril i el port de Badalona.

La situació del mercat de l’habitatge no pot ser una excusa per propiciar aquest “pelotazo”

El problema de l’habitatge no es soluciona construint més habitatges en zones ja altament densificades. Com és possible que es justifiquin els 1.844 habitatges del PDU amb una suposada demanda d’habitatge a la zona (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona) quan hi ha més de 13.000 pisos buits? Que el 40% siguin de protecció oficial no és cap garantia de solució degut als preus als quals s’estan venent aquest habitatges (253.000€ en una promoció propera).

Cal canviar el model que proposa el Departament de Territori

Nosaltres vàrem apuntar vies per aconseguir-ho durant el procés participatiu: expropiació (total o parcial), negociació en base a les concessions hidroelèctriques, permutes, transferència d’edificabilitat… però van ser rebutjades pels representants de l’Administració sense ni tan sols estudiar-les ni avaluar-ne els costos.

Resultats de les votacions sobre el PDU als Ajuntaments

Dilluns 27 de juliol de 2020 a Sant Adrià i dimarts 28 a Badalona es va sotmetre a la consideració dels Plens dels Ajuntaments el document previ a l’aprovació inicial del PDU3X (Pla Director Urbanístic).

Malauradament, els dos Ajuntaments han donat llum verda a la continuació de la tramitació d’aquest PDU3X i, per tant, aquest seguirà els tràmits previstos al Departament de Territori.

Els Ajuntaments han acceptat que l’espai aculli un nou barri amb una alta densitat, segregat de la trama urbana pel ferrocarril, el riu, el mar i el port de Badalona, amb 1.844 habitatges. Uns habitatges en zones “inundables” i “potencialment inundables” amb uns beneficis que els propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) han calculat en 100 milions que aniran directament als seus balanços i accionistes.

Us oferim els resultats de les votacions:

Sant Adrià:

Grup(vots)Posicionament
MES(1)ABS
Movem(1)ABS
SAeC(1)*NO
C’s(4)ABS
ERC(5)
PSC(8)
* No ha assistit una de les regidores

Badalona:

Grup(vots)Posicionament
PP(11)
PSC(6)
Guanyem(4)NO
ERC(3)
En Comú Podem(2)ABS
JxCAT(1)

Hi ha hagut, però, diferències importants en els debats. A Sant Adrià hem pogut intervenir les entitats socials Plataforma 3X i Marea Verda (vegeu la nostra intervenció en aquesta notícia). En canvi a Badalona, no han permès intervenir a Francesc Alfambra en representació de les entitats, la qual cosa diu molt poc del tarannà democràtic de l’equip de govern.

A Sant Adrià s’han debatut unes consideracions proposades per la Plataforma 3X i s’han incorporat a l’expedient 6 de les 9 proposades. A Badalona no s’ha volgut ni debatre aquestes consideracions.

Tot seguit us mostrem les sis consideracions presentades per la Plataforma 3X que el Ple de Sant Adrià va aprovar d’incorporar a l’expedient:

* Reclamem una declaració favorable de la Generalitat que reconegui el projecte funcional de la zona de les 3 X al voltant de la creació d’un “Hub Internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” (en endavant “HUB”) com un projecte amb voluntat de ser un referent local i internacional.

* Creiem urgent un acord polític ampli, de base, que acceleri la negociació amb les Institucions que han de facilitar el projecte funcional “HUB” i la seva execució urgent.

* Demanem que es reconegui el valor del projecte “HUB”, més enllà del desenvolupament del sistema de coneixement, com aposta per articular retorns culturals, socials i econòmics als ciutadans a través de projectes i serveis necessaris com ara un Institut Politècnic del Besòs amb una potent oferta de Formació i Qualificació Professionals.

* Manifestar-nos favorablement a participar en el sistema de coneixement i col·locar les 3X dins l’ “Eix Litoral de Coneixement de la Barcelona Metropolitana” 

* Reconèixer la importància que el projecte articuli, des de l’activitat de les 3X, els eixos prioritaris territorials de Pau, Transició Energètica, Canvi Climàtic, Salut Global i Alimentació relacionats amb els ecosistemes que tenim al Barcelonès Nord.

* Reclamar una valoració rigorosa del cost del trasllat de la part de la subestació de la que no s’encarrega REE (Red Eléctrica de España) i a qui li correspon pagar-lo.

Les tres consideracions de la Plataforma no aprovades pel Ple i que, per tant, no han estat incorporades a l’expedient són les següents:

* Reclamar una taxació independent del valor real del sòl industrial, sense tenir en compte l’efecte d’una possible requalificació.

* Demanar que es refaci tot l’estudi econòmic i financer per tal que reflecteixi dades versemblants.

* Finalment, un cop consensuada i compromesa la proposta de nous usos, en el moment de refer el planejament del PDU i el seu estudi econòmic i financer, demanem que es reservi tota la nova edificabilitat, si és el cas, a equipaments, serveis i activitat econòmica, sense incloure cap sostre residencial.

També us oferim el vídeo del Ple municipal de Badalona. El punt sobre el PDU el trobareu del minut 1:45 al 2:35

Ple municipal extraordinari a Sant Adrià sobre el PDU 3X

Aquest dilluns 27 de juliol de 2020 s’ha celebrat a l’Ajuntament de Sant Adrià un Ple sobre la proposta de PDU (Pla Director Urbanístic) de les 3 Xemeneies abans de la seva aprovació inicial per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El resultat de la votació el podeu consultar en aquesta altra notícia.

Us oferim tot seguit el contingut de la nostra intervenció:

Potser tothom s’espera d’aquesta intervenció que us demanem el vot en un sentit o un altre. No ho farem. Tot i que sabeu que una oposició majoritària al PDU és el que ens agradaria. I no us el demanem perquè el Ple del 25 de febrer de 2019, ara fa gairebé un any i mig, no va donar majoria absoluta al primer document del PDU. Un dia després, el Ple de Badalona, tampoc. Però el Departament de Territori va seguir endavant amb els seus plans. Ja veiem de què serveix votar el PDU als Plens… Però el va millorar? Va atendre les conclusions del procés participatiu tal com li vàreu demanar? Anem a veure-ho…

La Plataforma ha compartit el seu anàlisi amb tots els grups que ens heu volgut escoltar i amb actes oberts a la ciutadania. Fem ara un breu resum (especialment per a l’equip de govern, que no va participar en l’últim d’aquests actes) dels canvis que proposa el nou document del PDU: Què ens proposa ara Territori? Doncs més habitatges (11%), menys activitat econòmica (33%), menys parc (19%), menys superfície d’equipaments (35%) i una major valoració dels sòls privats (37%). Això no és precisament el que va sortir del procés participatiu i que vàreu trametre a Territori el febrer de l’any passat. A més hi ha el tema de les càrregues. Sorprenentment, ara diuen que no n’hi ha prou amb “compactar” la subestació elèctrica i proposen el seu trasllat a l’altra banda de la via del tren. Això incrementa els costos en 17 MEUR !!!! Una brutalitat que ningú justifica de forma creïble. 

Què ens proposa ara Territori? Doncs més habitatges (11%), menys activitat econòmica (33%), menys parc (19%), menys superfície d’equipaments (35%) i una major valoració dels sòls privats (37%)

La nova proposta, si s’aprova així, suposarà la creació d’un nou barri segregat (i ja en tenim prou de barris segregats a l’entorn del Besòs) amb 5.000 nous veïns al Front Litoral, amb una densitat que s’acosta molt als 20.000 habitants/km2, com L’Hospitalet de Llobregat. Això sense comptar amb l’habitatge que es construirà als polígons de El Sot i Badalona Sud quan s’apliquin les “direcrtrius” que marca aquest PDU. Per cert, unes “directrius” que no han estat sotmeses a participació ciutadana. Tots aquests increments de població es sumaran als 3.500 habitants de La Catalana.

Potser l’objectiu ocult és convertir-nos en “L’Hospitalet de Besòs”, un penós mirall de L’Hospitalet de Llobregat.

I què dir de l’anàlisi econòmica?. Doncs que no permet prendre una decisió fonamentada sobre l’interès general del PDU perquè és, com a mínim, inversemblant. Potser l’autor i Territori diran que compleix la normativa i que “és el que es fa normalment en aquests casos”. No ho dubtem. Però hi ha molta diferència entre la valoració del sòl que fa el PDU i la que fan els privats. M’explico. Quan al desembre de 2017 Territori té pràcticament enllestit el document d’avanç on apuntava a un nou barri amb 1.700 habitatges, hotels i oficines, els privats (Endesa i Metrovacesa) van constituir una societat anomenada “Front Marítim del Besòs S.L.”. Els actius d’aquesta nova societat són els terrenys que tenen en propietat a l’àmbit del PDU i la valoració d’aquests actius és de 150 milions. Això suposa un valor de 804 €/m2. L’estudi econòmic del PDU, en canvi, arriba a la conclusió que el valor real (valor residual) del sòl és de 277€/m2. Com és possible que el PDU generi en els privats unes expectatives de negoci tres cops superiors al que calcula el propi PDU?. Qui té raó? Qui és especialista en fer negocis a l’empara de l’Administració? (Endesa). Qui coneix bé el negoci immobiliari? (Metrovacesa). Qui fa l’estudi econòmic del PDU? (un arquitecte). Evidentment els sòls no valen 800 €/m2, però amb la gran edificabilitat que els atorga el PDU, potser sí. I què faran els privats? La resposta us la diré en clau cinèfila: “Toma el dinero y corre”. No pensen invertir-lo pas en el territori del Besòs.

Evidentment els sòls no valen 800 €/m2, però amb la gran edificabilitat que els atorga el PDU, potser sí

Al febrer de 2019 el grup socialista va votar favorablement i va dir que “el pas decisiu és el de l’aprovació inicial”. Doncs bé, avui ens trobem en aquest pas decisiu. El grup d’ICV-EUiA també va votar a favor i va dir que amb aquest PDU, el front litoral seria un espai obert a la ciutat però que calia garantir que “els equipaments fossin el centre de l’espai”. Doncs ja veieu que no es salva la barrera del tren i la superfície d’equipaments s’ha reduït un 35%. També ERC va votar a favor, tot i que va matisar que amb molts dubtes, que no veien “compensació històrica” per enlloc, que no veien just que el planejament hagués de pagar el trasllat de la subestació i que tenien clar que “l’espai no serà un parc, però tampoc un barri de gratacels d’esquena a la ciutat” i que “si no s’aclareixen els dubtes en la propera versió votarem no”. Doncs ja veieu: no hi ha compensació històrica (inversió pública) per enlloc, els costos de la subestació passen de 2 a 19 milions, es preveuen edificis de fins a 20 plantes i no es soluciona la barrera que suposa el tren. Espero que aquesta versió us aclareixi els dubtes. Finalment, el grup de MES es va abstenir dient que “el cos em demana votar no perquè no em refiu” i assenyalant que “el debat polític estarà en l’aprovació incial”. Com veieu ara el debat polític? Us en fieu ara?. C’s va votar no perquè volien que el PDU incorporés els resultats del procés participatiu. Creieu que els han incorporat?. Finalment, SAeC també va votar no dient que “el PDU significarà el crematori d’aquesta legislatura” i animant als regidors a ser valents, a no acceptar la primera proposta de Territori i a treballar per aconseguir un autèntic consens. S’ha treballat aquest consens?

Sabem que rebeu moltes pressions en forma de pressa per no endarrerir la tramitació del pla. Que no volen que la proximitat de les eleccions “polititzi” la redacció i la tramitació… Que la planificació quadriennal de REE es tanca de forma imminent… Que si no s’aprova el PDU no hi haurà Hub… I que si no es satisfan les expectatives dels privats ens posaran un contenciós… És curiós. El planejament urbanístic és un tema eminentment polític (en el millor sentit del terme). És dolenta la “politització”? Llavors, perquè es fan campanyes electorals? Hi ha por al resultat d’unes eleccions? No serà que els privats volen assegurar-se que no hi hagi un canvi polític al front del Departament de Territori perquè la proposta actual els beneficia considerablement?  Sobre REE i la seva planificació, dir-vos que fa temps que hi ha un compromís de REE de fer-se càrrec de la construcció de la nova subestació “Transbadalona” i el trasllat de la part de “transport” que hi ha a la subestació actual i que tot això ja està pressupostat i previst en la planificació actual (2015-2020) On és la pressa? Val 19 milions el trasllat d’una part (distribució) de la subestació a un altre lloc ja construït?. Si no hi ha Hub (o qualsevol altra programa funcional), quin sentit té el PDU?. I pel que fa a l’amenaça del contenciós, ja li podeu dir a Territori que nosaltres també ens ho estem plantejant seriosament (i ja tenim advocat).

I pel que fa a l’amenaça del contenciós, ja li podeu dir a Territori que nosaltres també ens ho estem plantejant seriosament (i ja tenim advocat)

També hi ha qui diu que “un parc sense habitatge serà un lloc inhòspit que farà por a les nits”. Si el parc es combina amb activitat econòmica de caire internacional, estarà permanentment connectada amb el Japó, la Xina o Califòrnia i, per tant, hi haurà més gent desperta que si fos una zona residencial. Que “per tancar TERSA i els Cicles Combinats és millor fer barris al costat”. I mentrestant exposar més població a la contaminació?. Que “no hi haurà nous usos sense PDU”. Estem d’acord. Però nosaltres puntualitzem que no hi haurà PDU sense nous usos, perquè el PDU no té sentit si no és per satisfer les necessitats d’un nou programa funcional de les 3X. No ens oposem al PDU, ens oposem a AQUEST PDU.

No hi haurà PDU sense nous usos, perquè el PDU no té sentit si no és per satisfer les necessitats d’un nou programa funcional de les 3X. No ens oposem al PDU, ens oposem a AQUEST PDU.

Hi ha, per sort, una diferencia positiva respecte a ara fa un any i mig: avui disposem d’una proposta molt treballada i sòlida de nous usos, no només de l’antiga tèrmica, sino del Front Litoral. Es tracta del “Hub internacional de coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” que tots vosaltres coneixeu. Una proposta que encaixa en el “Decàleg” elaborat pel Comitè Tècnic 3X. Una proposta que hauria de propiciar un acord estratègic de totes les Administracions Públiques perquè és una gran oportunitat (potser l’última), especialment si es desenvolupa convenientment el tema la Formació Professional (Institut Politècnic del Besòs) i si es respecta el patrimoni industrial. Una gran oportunitat de transformar el litoral amb un projecte d’abast internacional però amb una incidència positiva en el teixit social i econòmic proper.

Creiem que s’ha de donar tot el suport a aquesta iniciativa i demanar al Departament de Territori que aturi la tramitació del PDU, treballi a favor de la proposta i posi el planejament al servei del programa funcional i no a l’inrevés.

Aquesta és la nostra intervenció. Voteu en conseqüència o en consciència. I tingueu en compte que un SÍ crític és, al cap i a la fi, un SÍ, i que Territori ja us ha explicat que, un cop feta l’aprovació inicial, només s’incorporaran esmenes “no substancials”. I que  un cop aprovat el PDU, quina motivació pot tenir la Generalitat en promoure un programa funcional per a les 3X?. Com evitarem que es repeteixi a Sant Adrià l’exemple de la CACI a Badalona?.

Surti el resultat que surti d’aquesta votació esperem que, a partir de demà, us poseu a treballar tots junts (començant pel senyor alcalde) per aconseguir el millor programa funcional per a les 3X, el que més i millors oportunitats ofereixi als ciutadans i no pas als grans propietaris privats. I presenteu al·legacions sobre els “gripaus” que dieu que us esteu empassant.

Moltes gràcies per la vostra atenció però també per l’interès que la majoria de vosaltres heu anat demostrant al llarg del temps en escoltar i discutir les nostres consideracions i aportacions.

En resposta a les intervencions dels grups:

A MES: espero que presenteu al·legacions sobre els “gripaus” que dieu que us esteu empassant i demanant la recuperació d’aquestes piscines descobertes que dieu. I, alerta! que si demaneu rebaixar les alçades dels edificis, la solució que donaran serà la d’ocupar més superfície, perquè hi ha una cosa que per a ells és sagrada: no tocar el benefici als privats. Tot i que ho argumentaran dient que s’ha d’assegurar la “viabilitat econòmica”.

A Movem Sant Adrià en Comú: estem d’acord amb vosaltres en que no estem d’acord amb la quantitat de sostre (edificabilitat), amb la reducció d’activitat econòmica, amb els costos del trasllat de la subestació amb que la mobilitat és manifestament millorable i en que els equipaments necessaris haurien d’estar ja concretats. Però amb el que estem més d’acord és en qualificar d’ “obscenitat” les plusvàlues que genera aquest planejament. Es pot votar a favor d’un PDU si considereu que les plusvàlues són obscenes?

A Ciutadans: dieu que esteu d’acord en que hi hagi habitatge però sense densificar. Doncs ja veieu, tindrem un barri amb la densitat de L’Hospitalet. També heu dit que el fet que hi hagi “pelotazos” en alguns planejaments no pot ser excusa per deixar de fer-los i que cal que aquestes pràctiques siguin perseguides i castigades. Doncs bé, com penseu que es pot aturar aquest “pelotazo” un cop estigui publicat al DOGC? I, si es descobreix a posteriori, enderrocarem els habitatges construïts de més per revertir la situació?

A ERC: De debó esteu dient que posar més residents al voltant de la incineradora TERSA i dels Cicles Combinats ajudarà a tancar aquestes indústries? I que “aquest PDU és el més assenyat dels vistos fins ara”? Podeu dir això sabent que, respecte a la versió anterior, hi ha més habitatge, més valoració del sòl, menys activitat econòmica, menys equipaments i menys parc? Un altre cop anuncieu un “Sí crític”. I un altre cop anuncieu que a la propera podria ser que votéssiu NO. Doncs de “Sí crític” en “Sí crític” s’arriba al final al mateix lloc que amb un “Sí entusiasta”. Com és que tenint tants dubtes sobre el tema econòmic votareu favorablement?. Celebrem que proposeu la creació d’un “Òrgan de control” amb la participació de tots els grups de l’Ajuntament. Nosaltres també hi volem ser en aquest òrgan.

Al PSC: dieu que només hi ha dues opcions: expropiació o transformació urbanística. Doncs nosaltres vàrem plantejar algunes més al procés participatiu i no es van voler ni tenir en consideració. Dieu que heu fet trucades i us han dit que el cost de l’expropiació és de 80 milions. Nosaltres també hem fet trucades i ens han dit que és de 60 milions. Qui té raó? L’única manera de saber-ho és encarregar un estudi independent del valor real del sòl i dels costos reals d’una expropiació total o parcial, però malgrat les nostres demandes, no ho ha fet ningú. Per tant, mentrestant, la nostra valoració és, si més no, tan vàlida com la vostra. També dieu que ha estat un gran èxit de l’autonomia municipal aconseguir que el PDU fixi en un 40% el sostre d’habitatges de protecció oficial. Però això, si no estem equivocats, ja ve determinat per llei. O és que hi havia la possibilitat de saltar-se-la? Dieu que a Sant Adrià fa falta habitatge assequible, però SAeC ens ha dit que els preus d’aquests habitatges són prohibitius per a molts adrianencs. No estarem acceptant un altre cop solucions a les necessitats de Barcelona?. Celebrem que estigueu treballant amb Màrius Rubiralta en aconseguir consens polític i us animem a seguir-ho fent amb tota la intensitat i determinació.

#PlaUrbanístic3Xemeneies

NO A AQUEST PDU (Pla Director Urbanístic). SÍ ALS NOUS USOS”

Ens oposem frontalment a la proposta de PDU 3X que ha elaborat el Departament de Territori de cara a la seva aprovació inicial.

El PDU 3X només té sentit si serveix per atendre les necessitats els nous usos de l’element patrimonial de la central tèrmica de les 3X. El planejament ha d’estar supeditat als nous usos i no pas a l’inrevés com proposa Territori.

Creiem que ara hi ha una oportunitat única. Que ara és el moment del Besòs. Que es donen les circumstàncies adients per aconseguir uns nous usos per a la tèrmica. Uns nous usos que, enlloc de densificar el territori amb més habitatge, dinamitzin econòmica i socialment la zona amb criteris de sostenibilitat econòmica i mediambiental.

Instem a les Administracions a formalitzar un acord de suport a la iniciativa de “Hub internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” que incorpori una oferta potent de Formació i Qualificació Professionals per respondre a les necessitats socials, especialment de l’àmbit local.

PER QUÈ ENS OPOSEM AL Pla Urbanístic?

Perquè posa per davant dels nous usos de la tèrmica els interessos dels privats i del sector immobiliari.

Perquè proposa una operació fortament especulativa, els beneficis de la qual aniran a mans de Endesa, Banc de Santander i Metrovacesa i que no revertiran en el territori.

Perquè ens deixarà un “nou barri” segregat de la trama urbana i ja en tenim prou de barris segregats al nostre territori.

Perquè suposarà 5.000 habitants més. Una densificació similar a la de L’Hospitalet (prop de 20.000 habitants/km2) i sense determinació dels d’equipaments necessaris per donar serveis a tota aquesta població, amb els problemes que això comporta.

Perquè pretén situar aquest “nou barri” en “zona inundable” i “zona potencialment inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua.

Perquè no té en compte la fragilitat de l’entorn des del punt de vista mediambiental, una zona de desembocadura, un connector biològic entre el mar i la Serralada de Marina. Una zona que hauria d’estar convenientment protegida.

Perquè els habitatges que proposa (alguns d’ells en edificis de fins a 20 plantes) estaran situats a 400m de les xemeneies dels cicles combinats i a 1.000m de la de la incineradora TERSA.

Per incomplir la Llei de Canvi Climàtic 16/2017, que té per objectiu la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’afavorir una transició cap a la descarbonització de l’economia. Incompleix el Pacte Nacional de Transició Energètica, per fer front als reptes de l’emergència climàtica, abandonant els combustibles fòssils per assolir un sistema energètic 100% renovable.

QUÈ VOLEM?

Que s’aturi la tramitació d’aquest PDU fins que no hi hagi un pla d’usos detallat, consensuat i aprovat amb el compromís explícit de les Administracions per executar-lo. Apostem per treballar la proposta de “Hub internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau”.

Que el nou planejament faciliti els nous usos evitant haver de fer intervencions inadequades en els elements patrimonials de l’antiga tèrmica.

Que el sostre que sigui necessari aplicar, sigui destinat a cobrir les necessitats dels nous usos i a activitats econòmiques relacionades però, en cap cas, a usos residencials.

Que, independentment de tot l’exposat anteriorment i amb urgència, es procedeixi a la descontaminació de tots els sòls, i al trasllat i redimensionament del col·lector de llevant sense que això suposi noves càrregues urbanístiques.

Veiem el futur de la zona amb un gran parc metropolità que faci de protecció mediambiental i democratitzi l’accés al litoral, amb unes instal·lacions esportives conservades o, fins i tot ampliades, i uns usos potents per a la icona de les 3X amb algunes edificacions complementàries. Tot això complementat amb una modernització dels polígons industrials adjacents (sense afegir sostre residencial) amb activitats relacionades amb els nous usos de les 3X i amb la Formació Professional que ofereixi oportunitats als ciutadans dels municipis propers.

[Vídeo] La mobilitat ferroviària en un nou model de ciutat metropolitana. El cas del Besòs

Ja està disponible a Youtube el vídeo de l’acte organitzat conjuntament amb la Societat Catalana d’Economia i Espai Besòs del passat 21 de juliol de 2020.

Intervencions a la sessió informativa i de debat “Un nou barri a les 3 xemeneies?”

Dimarts 14 de juliol de 2020 hem fet l’acte telemàtic “Un nou barri a les 3 Xemeneies?” amb informació, opinió i debat sobre els documents del Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies de cara a la seva aprovació inicial que es preveu per a l’agost.

Malauradament no hem pogut enregistrar la sessió. De tota manera, us oferim uns documents que resumeixen les intervencions dels ponents:

Intervenció de Roger Hoyos (diferències entre les versions del PDU, valoració i propostes de la Plataforma 3X)

Joaquim Perramon (Plataforma 3X) (valoració de l’estudi econòmic i financer del PDU)

Us oferim també una reflexió sobre els estudis econòmics dels PDU i l’esborrany de les al·legacions de la Plataforma a l’estudi econòmic i financer del PDU.

Francesc Alfambra (Valoració i propostes d’Els Verds de Badalona)

Agraïm la participació de Els Verds de Badalona, la tasca de moderació d’en Jordi Ribalaygue i l’interès i les aportacions de les 42 persones que han participat.

Un nou barri a les tres xemeneies?

Tornem a convocar la sessió d’informació i debat que vàrem haver d’ajornar pel confinament. Per garantir les mesures de seguretat, la farem virtual per videoconferència a través de la plataforma Jitsi meet. Per a seguir-la i/o participar cal accedir a l’enllaç: https://meet.jit.si/PDU3Xemeneies.

Us hi esperem a la xarxa dimarts dia 14 de juliol a les 18:30h. Hem convidat també a Els Verds de Badalona i la sessió estarà moderada pel periodista Jordi Ribalaygue.

El PDU a aprovació inicial

El mes de març, tot just abans del confinament per la Covid-19, el Departament de Territori de la Generalitat presentava els documents previs a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies.

La Plataforma ha tingut accés als documents i aquesta és la nostra valoració:

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior del PDU: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí?

Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”.

Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.