Arriben les rebaixes a les Tres Xemeneies?

Els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona han aprovat iniciar sengles expedients per tal de rebaixar la protecció que com a element de Patrimoni Cultural té l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. La proposta es sustenta en un informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Tot seguit podeu descarregar-vos i llegir les al·legacions que hem presentat:

Les prescripcions de protecció actualment vigents van quedar definides en un Informe Tècnic elaborat pel tècnic en Patrimoni Cultural Sr. Francesc Xavier Menèndez, llavors al servei de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Un informe que va merèixer un dels Premis Bonaplata de l’edició de 2017 en la categoria “Reivindicació del Patrimoni Industrial i que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

És evident que les prescripcions de protecció d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) es poden revisar i canviar, en el sentit de rebaixar-ne la protecció o d’incrementar-la segons les circumstàncies. Però aquestes revisions o canvis tenen sentit quan hi ha propostes concretes de nous usos del patrimoni que les justifiquen, per tal de donar-los cabuda o d’evitar-los.

En el cas de les Tres Xemeneies, no hi ha cap proposta concreta aprovada. No hi és al Pla Director Urbanístic (PDU) perquè encara està en tràmit (i amb les respostes a les al·legacions encara pendents). Ni a la proposta de pla funcional del denominat “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” perquè encara es troba en una fase molt inicial.

L’ajuntament de Sant Adrià va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU

Segons una intervenció de l’alcaldessa de Sant Adrià en la sessió del Ple Municipal del 28 de juny de 2021, la proposta de modificació (“ajust” en diuen) es fa de forma “genèrica” i no respon a cap projecte concret. En la mateixa sessió, la regidora delegada de Territori, en la defensa de l’expedient, va afirmar que el seu departament va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU”.

Després de l’aprovació inicial, l’agost del 2020, el PDU va rebre moltes al·legacions. Bona part d’aquestes al·legacions es fonamentaven en que el planejament no havia tingut en compte les prescripcions de protecció vigents.

la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU

Davant totes aquestes informacions i, a falta d’altres oficials que ho desmenteixin, creiem que la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU i que, per poder-los satisfer, necessiten rebaixar el nivell actual de protecció. Però, com que no ho poden fer directament, necessiten dels ajuntaments i de la col·laboració (amb un evident conflicte d’interessos) del Departament de Cultura.

La imatge de l’esquerra correspon a l’estat actual. La rebaixa de la protecció podria suposar intervencions com la que mostra la imatge de la dreta. :

El mural del NO a aquest PDU

Dissabte 19 de juny de 2021 hem col·laborat amb les entitats Els Verds de Badalona i Badalona pel Clima en la pintada d’un mural reivindicatiu per denunciar que no volem aquest Pla Director Urbanístic (PDU) pel seu caràcter especulatiu que no dona resposta a les necessitats de l’entorn i per expressar que volem un gran parc metropolità que ens protegeixi de forma efectiva contra els efectes del canvi climàtic.

Coincidint amb la pintada del mural, també hem donat suport a la concentració organitzada per diverses entitats ecologistes i veïnals de Sant Adrià, Badalona i Barcelona on hem denunciat públicament l’herència enverinada en forma de sols contaminats que ens ha deixat el passat industrial, que fa que dues platges estiguin tancades, la inacció i dilació de les Administracions a l’hora de prendre mesures de protecció i de fer els treballs de descontaminació. També hem exigit, a més de la immediata descontaminació, la realització d’estudis més extensius al llarg de tota la costa

Col·loqui sobre les 3X i el Pla Director Urbanístic

Organitzat per Badalona pel Clima, va tenir lloc el passat 28 d’abril de 2021, amb la participació de Francesc Alfambra de Els Verds de Badalona i Roger Hoyos de la Plataforma 3X, moderat pel periodista Jordi Ribalaygue.

Es va debatre sobre amenaces i oportunitats de les 3X, les al·legacions al planejament urbanístic, el Hub del Coneixement, els fons europeus i la participació de les Administracions…

Podeu veure’l sencer aquí:

Posicionament de la Plataforma

Darrerament s’estan succeint notícies sobre els nous usos de la tèrmica de les tres Xemeneies, els fons europeus per a la recuperació (Next Generation), la transformació dels polígons industrials de El Sot i Badalona Sud en un “Districte Innovador”, el Pla Director Urbanístic (PDU) i la implicació de diferents Administracions. Davant aquesta situació, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies vol posar de manifest els punts següents:

  1. Donem suport a la part del programa funcional (nous usos) que proposa el Grup Internacional d’Experts conegut com el Hub Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
  1. Acceptem que, si és necessari per fer possibles aquests nous usos, s’intervingui arquitectònicament a les tres xemeneies i a l’edifici de turbines, sempre i quan aquesta intervenció respecti els valors que representa el monument i segueixi els criteris internacionalment acceptats d’intervenció en aquests tipus d’elements patrimonials.
  1. Valorem positivament la implicació de les diferents Administracions i voldríem que s’impliquessin aquelles que encara no ho han fet. De la mateixa manera, valorem la implicació de la Cambra de Comerç i creiem que el Consorci del Besòs ha de continuar implicat fent de pont amb aquells àmbits de l’Ajuntament de Barcelona que reben demandes de localització d’empreses. Alhora, exigim a Administracions i entitats que treballin per aconseguir els fons propis i/o europeus, extraordinaris i/o estructurals que facilitin:

a. Els nous usos per a la tèrmica de les 3X i l’edifici de turbines com el proposat Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau

b. La creació d’un centre integrat de formació professional (Institut Politècnic del Besòs) i la ubicació dins l’àmbit de la seu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a instruments imprescindibles per compensar algunes de les greus vulnerabilitats socials que pateix el territori, com ara l’alt nivell d’atur i la baixa formació i ocupabilitat de les persones, especialment dels joves

c. La recuperació mediambiental del litoral de desembocadura del Besòs que contempli la descontaminació dels sòls i la renaturalització amb un gran parc amb mesures de protecció dels efectes de la crisi climàtica

  1. No ens oposem al PDU. Creiem que un planejament urbanístic és necessari, però no com el que fins ara ens ha presentat el Departament de Territori. Aquesta zona del litoral no pot transformar-se en un nou barri, ja n’hi ha dos: La Mora i Sant Joan Baptista. Per tant, proposem a la Generalitat i a l’AMB, per tal d’evitar la judicialització del procés urbanístic, que repensin i refacin el planejament en base a la nova situació creada i a les consideracions següents:

a. Facilitant els nous usos proposats per a la tèrmica i per a la zona industrial i tenint en compte les seves necessitats des d’una visió global del territori

b. Comptant amb els fons econòmics que es puguin aconseguir i que forcen a refer tot l’estudi econòmic

c. Fent el planejament de forma integrada i amb el mateix nivell concreció sobre la totalitat de les 134 ha que comprenen l’àmbit actual d’actuació (el front litoral, els polígons industrials i l’avinguda Eduard Maristany) i que actualment estan planificant separadament la Generalitat per una banda i l’AMB per una altra de tal manera que:

i. Es compleixin les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) i es compensin al front litoral l’excés d’aprofitament privat i el dèficit d’espais lliures que actualment hi ha a la zona dels polígons

ii. Es minimitzin els costos ambientals

iii. Es doni veu a la ciutadania, també sobre la transformació dels polígons industrials per copsar la tipologia d’indústria que convé al territori i la relació entre indústria digital i manufacturera 

d. Es garanteixi que la transformació urbanística generarà uns beneficis a l’entorn social iguals, com a mínim, al benefici real que obtindran els actuals propietaris del sòl

Districte Innovador 3 Xemeneies

La Cambra de Comerç del Barcelonès Nord ha organitzat, entre el 24 de febrer i el 31 de març de 2021, un cicle de cinc debats al voltant de la proposta del programa funcional del Hub del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau i la transformació dels polígons industrials propers -El Sot a Sant Adrià i Badalona Sud a Badalona- en un Districte Innovador.

La nostra entitat ha estat convidada a participar al darrer debat sobre la integració social. Sense que aquesta difusió que en fem impliqui estar d’acord amb tot el que s’ha exposat als debats, creiem que hi ha aportacions amb un evident interès i que el conjunt dels debats ofereix l’oportunitat de copsar la complexitat de la transformació que es proposa i convida a seguir debatent. Us oferim els enllaços en ordre cronològic als cinc debats perquè pugueu visualitzar-los i formar-vos les vostres opinions. Cada sessió aborda el tema des d’una òptica diferent: Urbanisme, Economia, Recerca, Formació i Integració social.

El Departament de Territori no es vol examinar

Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.

A l’article “A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies” signat per Jordi Ribalaygue (ARA, 2 de febrer de 2021) llegim:

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.

Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.

Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat

Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.

Però, com que el Departament de Territori va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.

Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe

Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals

Valoració de l’acord de govern de la Generalitat referent al “Hub del Coneixement”

Valorem molt positivament la implicació de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona en l’impuls del programa funcional per a la reutilització de la tèrmica de les Tres Xemeneies consistent en el “Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau”. Alhora i com sempre hem defensat, donada la magnitud del repte, creiem imprescindible un ampli consens polític que inclogui altres administracions com ara l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i el govern d’Espanya.

També valorem molt positivament la destacada incorporació en el projecte de la “formació en competències professionals” tal i com hem estat reivindicant per tal que, més enllà de l’escala internacional o metropolitana, incideixi positivament en l’entorn oferint les oportunitats que aquest necessita.

Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic

Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic. La proposta de programa de gestió funcional que ha de presentar el Departament d’Empresa i Coneixement, no ha d’estar en línia amb el PDU, sinó que és el planejament que ha de repensar-se i reformular-se perquè pugui donar resposta adequada al programa funcional del Hub, i amb total respecte cap el patrimoni industrial. Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior i en coherència amb la fragilitat mediambiental del front litoral i els objectius de biodiversitat i sostenibilitat que el propi programa funcional menciona i l’acord recull.

Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior

Com que aquest acord de govern inclou les 92,3 hectàrees de l’àmbit d’activitat econòmica adjacent, demanem que la seva transformació, a més de fer-se alhora i conjuntament amb la resta, sigui consensuada amb la ciutadania ja que en cap moment ha estat sotmesa a participació.


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

Les nostres al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic

Dimecres 18 de novembre de 2020 hem presentat les nostres 31 al·legacions a la proposta del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies aprovada inicialment el passat 7 d’agost.

No ens oposem al PDU, ens oposem a aquesta proposta concreta de PDU que fa la Generalitat

No compartim el model de transformació, que no ha estat consensuat amb la ciutadania, i sí una imposició directa de l’equip de govern de l’ajuntament de Sant Adrià. Nosaltres tenim el nostre model però les Administracions no l’han volgut tenir en compte ni l’han admès com una opció més a debatre en els processos participatius.

A banda de posar de manifest que no compartim el model proposat per la Generalitat, denunciem diversos aspectes del planejament urbanístic proposat, i proposem aspectes a tenir molt en compte. Destaquem tot seguit el sentit d’algunes de les al·legacions presentades:

* La formulació i aprovació d’un planejament urbanístic com aquest és competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i no pas del Departament de Territori de la Generalitat.

* L’àmbit total del PDU (134 ha) té, segons el Pla General Metropolità vigent, uns importants dèficits de zones verdes i d’equipaments degut a que el seu creixement s’ha fet històricament sense planejament. Aquests dèficits haurien de compensar-se al sector de les Tres Xemeneies (32 ha). El planejament ha de fer-se amb el mateix nivell de detall a tot l’àmbit, inclosos els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud, respectant els estàndards urbanístics i compensant els dèficits existents. No pot ser que el sector de les Tres Xemeneies es planifiqui amb tot detall i els altres es deixin amb unes “directrius” i “recomanacions”.

* Es desatén la proposta assumida molt majoritàriament a l’últim procés participatiu de determinar primer els usos de la tèrmica i adaptar després el planejament a aquests nous usos. Tampoc s’han sotmès a participació ciutadana les directrius urbanístiques sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud que poden suposar una important transformació i la incorporació de sostre residencial.

* El model proposat (nou barri) no és adequat per ser implantat en una zona tan sensible des del punt de vista mediambiental (desembocadura, zona inundable, focus contaminants dels cicles combinats i la incineradora…) i tampoc per l’important augment de la densitat de població que provocaria.

* Els resultats que presenta l’estudi econòmic i financer són inversemblants. La metodologia emprada potser és l’oficial, però com que es basa en un munt d’hipòtesis susceptibles de valoracions subjectives, els resultats poden ser molt diferents. A més, no són versemblants perquè les expectatives de guanys que genera aquesta proposta de PDU en els actuals propietaris privats són molt superiors a les estimades a l’estudi econòmic.

* No es respecten els criteris universalment acceptats avui dia per a la intervenció en el patrimoni industrial de la tèrmica, ni tan sols els expressats a l’informe que justifica la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Creiem imprescindible potenciar el consens polític de totes les administracions per tirar endavant un pla d’usos (programa funcional) per a les Tres Xemeneies i l’edifici de turbines

Creiem imprescindible potenciar el que tot just ara sembla que comença a iniciar-se i que hem reivindicat llargament en el temps: el consens polític de totes les administracions per tirar endavant un pla d’usos (programa funcional) per a les Tres Xemeneies i l’edifici de turbines. Un pla d’usos respectuós amb els valors patrimonials. Un programa funcional sobre el que ja hi ha un consens: el Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau i que es estigui arrelat a l’entorn amb una oferta potent de formació i qualificació professionals. I un planejament urbanístic al servei d’aquests nous usos i de l’interès general de la població i del país.

Un model així ha de ser possible


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

Miopia urbanística

El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.

Font: Memòria del PDU 3X

Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.

La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)

Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats

Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.

En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes

Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.

Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu

Font: Informe econòmic del PDU3X

De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.

La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica

A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.

El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.

La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.

Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.

A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…

La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.

Com s’acostuma a dir ara: no el comprem


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter