Actualitat

Un nou barri en un “litoral al límit”?

El temporal Glòria, l’aiguat sobre Alcanar, els continus informes de Greenpeace sobre el litoral, les recents i actualitzades previsions del Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els crits d’alerta per l’afectació de La Ricarda per l’ampliació de l’aeroport de El Prat… i ara l’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), “Un litoral al límit” ens donen la raó sobre allò que fa temps defensem: no es pot construir un nou barri al litoral.

El CADS ha lliurat aquest informe al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Esperem que també arribi a mans dels responsables de Territori i actuïn en conseqüència: aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori.

La construcció d’un nou barri va en direcció contrària a la recomanació de “desurbanitzar” que fa l’informe del CADS

El CADS ha publicat l’informe complet (92 pàgines) i un resum executiu (8 pàgines). També s’han fet ressò de l’informe mitjans com La Vanguardia (suplement Viure del 10/9/2021) o la CCMA. Us recollim tot seguit alguns dels aspectes destacables:

“Els impactes del canvi climàtic sobre la costa (pujada del nivell del mar, tempestes marines més destructives, pluges amb un règim més torrencials, etc.) afectaran les infraestructures de transport, d’energia, de sanejament, de comunicacions, les ports (sic) i les obres de protecció. Moltes d’elles es troben en zones inundables o vulnerables al canvi climàtic. Un cas paradigmàtic és la línia ferroviària R1 de Rodalies, per a la qual els estudis indiquen la necessitat de traslladar-la a mig termini a l’interior dels municipis (CEDEX, 2018).”

El desplaçament cap a l’interior del col·lector de llevant i de la línia de ferrocarril R1 (juntament amb el pont sobre el Besòs) són reptes a entomar urgentment per les administracions.

Per abordar les seves recomanacions, el CADS ha establert un decàleg de directrius per a l’ordenació, la planificació i la gestió del litoral. Us en destaquem algunes:

“Acceleració del procés d’adaptació climàtica, repensant la costa per a fer-la més resilient als seus impactes (especialment, la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals).”

“…desurbanització de les zones litorals més antropitzades i exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals…”

Anant més enllà, el CADS fa 10 propostes per avançar cap a la sostenibilitat del litoral. Us reproduïm algunes d’elles:

“La delimitació de les àrees d’interès prioritari on realitzar actuacions de desrigidització, restauració o conservació per a recuperar determinats processos ecosistèmics (la delimitació d’espais s’hauria de fer tenint en compte els hàbitats vulnerables, els espais crítics que puguin ser objecte de pressions elevades i els espais d’oportunitat que puguin ser objecte de compravenda).”

“A partir de l’actuació anterior, adquisició de terrenys per part del Conservatori del Litoral (mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte) i disseny d’un pla d’acció que defineixi les actuacions a desenvolupar-hi.”

Serà conseqüent el Sr. Puigneró?

Aquest inici de setembre de 2021 ens ha portat unes greus inundacions al Montsià amb Les Cases d’Alcanar com a zona principalment afectada. Sortosament no hem hagut de lamentar víctimes personals però sí molts danys materials.

La zona afectada, a tocar de la costa, no té cap riu proper però sí uns barrancs naturals que baixen de la Serra de Montsià. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta zona no està qualificada com a inundable. Malgrat tot, un intens episodi de pluges ha causat unes importants destrosses. Segons els darrers informes científics sobre els efectes del canvi climàtic, aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.

El vicepresident del Govern Sr. Puigneró, en una visita a la zona i, segons recull la premsa, va fer unes declaracions afirmant coses com aquestes:

El Govern revisarà els criteris d’urbanització en lleres i cursos fluvials per evitar episodis de destrosses com les d’aquesta setmana al Montsià.

“Començarem a revisar-ho, no només aquí, sinó en zones on tenim aquest tipus de situacions”

La massificació urbanística en zones afectades per cursos d’aigua o la costa “ve de molts anys enrere”

Si aquestes declaracions són sinceres i el Sr. Puigneró, com a responsable de l’àrea de Territori vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU 3X) que va aprovar inicialment el seu antecessor en el càrrec Sr. Calvet l’agost de 2020 i evitar així la “massificació urbanística” de la zona de les Tres Xemeneies, afectada pel curs fluvial del Besòs i la costa. Un PDU 3X que preveu la construcció de 1.844 habitatges i 100.000 m2 de sostre dedicat a oferta hotelera, comercial i oficines.

Si el Sr. Puigneró vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies

Cal recordar-li al Sr. Puigneró que l’àmbit del PDU 3X, a diferència de la zona del Montsià, és potencialment inundable segons l’ACA, que es situa a la desembocadura del Besòs (un riu amb un passat de fortes i tràgiques riuades) que compta amb un pont del ferrocarril que limita considerablement la seva capacitat de drenatge i que és a la costa, amb una especial sensibilitat als temporals de mar.

És absolutament necessari aturar el planejament en tràmit i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori tenint en compte els aspectes mediambientals, les recents experiències del Montsià i dels temporals com el Glòria i el Filomena i les previsions i recomanacions dels experts sobre els efectes del canvi climàtic.

[Vídeo] L’enginyer director de la construcció de les Tres Xemeneies relata les seves experiències

Dijous 22 de juliol de 2021, l’enginyer de camins Sr. Mariano Ribón (Soria 1932) ha ofert una conferència al badiu de l’Orfeó Badaloní, organitzada per la Revista de Badalona i presentada pel periodista Andreu Mas.

Ribón ha relatat, en primera persona, detalls i anècdotes del procés de construcció de la tèrmica durant els anys 1971 i 1976 així com d’altres obres que també va dirigir, com ara les centrals tèrmiques de Badalona II i Cercs. Les fotografies a les quals fa referència durant l’exposició les podeu veure en aquest enllaç: https://photos.app.goo.gl/WDruNzyyiN65Gm7a9

“Aquest projecte és alemany, el projecte és de Siemens”

“La pressa era fonamental. Per cada dia de retard, es deixaven de cobrar 400 milions de pessetes en concepte de potència instal·lada”

“El pitjor va ser la fonamentació per estar damunt de sorra de platja”

“Ederrocar-les seria enormement difícil. Seria més car tirar-les que fer-les”

“Estructuralment és absolutament impossible que tinguin cap perill. Són d’una seguretat absoluta”

Arriben les rebaixes a les Tres Xemeneies?

Els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona han aprovat iniciar sengles expedients per tal de rebaixar la protecció que com a element de Patrimoni Cultural té l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. La proposta es sustenta en un informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Tot seguit podeu descarregar-vos i llegir les al·legacions que hem presentat:

Les prescripcions de protecció actualment vigents van quedar definides en un Informe Tècnic elaborat pel tècnic en Patrimoni Cultural Sr. Francesc Xavier Menèndez, llavors al servei de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Un informe que va merèixer un dels Premis Bonaplata de l’edició de 2017 en la categoria “Reivindicació del Patrimoni Industrial i que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

És evident que les prescripcions de protecció d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) es poden revisar i canviar, en el sentit de rebaixar-ne la protecció o d’incrementar-la segons les circumstàncies. Però aquestes revisions o canvis tenen sentit quan hi ha propostes concretes de nous usos del patrimoni que les justifiquen, per tal de donar-los cabuda o d’evitar-los.

En el cas de les Tres Xemeneies, no hi ha cap proposta concreta aprovada. No hi és al Pla Director Urbanístic (PDU) perquè encara està en tràmit (i amb les respostes a les al·legacions encara pendents). Ni a la proposta de pla funcional del denominat “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” perquè encara es troba en una fase molt inicial.

L’ajuntament de Sant Adrià va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU

Segons una intervenció de l’alcaldessa de Sant Adrià en la sessió del Ple Municipal del 28 de juny de 2021, la proposta de modificació (“ajust” en diuen) es fa de forma “genèrica” i no respon a cap projecte concret. En la mateixa sessió, la regidora delegada de Territori, en la defensa de l’expedient, va afirmar que el seu departament va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU”.

Després de l’aprovació inicial, l’agost del 2020, el PDU va rebre moltes al·legacions. Bona part d’aquestes al·legacions es fonamentaven en que el planejament no havia tingut en compte les prescripcions de protecció vigents.

la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU

Davant totes aquestes informacions i, a falta d’altres oficials que ho desmenteixin, creiem que la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU i que, per poder-los satisfer, necessiten rebaixar el nivell actual de protecció. Però, com que no ho poden fer directament, necessiten dels ajuntaments i de la col·laboració (amb un evident conflicte d’interessos) del Departament de Cultura.

La imatge de l’esquerra correspon a l’estat actual. La rebaixa de la protecció podria suposar intervencions com la que mostra la imatge de la dreta. :

El mural del NO a aquest PDU

Dissabte 19 de juny de 2021 hem col·laborat amb les entitats Els Verds de Badalona i Badalona pel Clima en la pintada d’un mural reivindicatiu per denunciar que no volem aquest Pla Director Urbanístic (PDU) pel seu caràcter especulatiu que no dona resposta a les necessitats de l’entorn i per expressar que volem un gran parc metropolità que ens protegeixi de forma efectiva contra els efectes del canvi climàtic.

Coincidint amb la pintada del mural, també hem donat suport a la concentració organitzada per diverses entitats ecologistes i veïnals de Sant Adrià, Badalona i Barcelona on hem denunciat públicament l’herència enverinada en forma de sols contaminats que ens ha deixat el passat industrial, que fa que dues platges estiguin tancades, la inacció i dilació de les Administracions a l’hora de prendre mesures de protecció i de fer els treballs de descontaminació. També hem exigit, a més de la immediata descontaminació, la realització d’estudis més extensius al llarg de tota la costa

Col·loqui sobre les 3X i el Pla Director Urbanístic

Organitzat per Badalona pel Clima, va tenir lloc el passat 28 d’abril de 2021, amb la participació de Francesc Alfambra de Els Verds de Badalona i Roger Hoyos de la Plataforma 3X, moderat pel periodista Jordi Ribalaygue.

Es va debatre sobre amenaces i oportunitats de les 3X, les al·legacions al planejament urbanístic, el Hub del Coneixement, els fons europeus i la participació de les Administracions…

Podeu veure’l sencer aquí:

Posicionament de la Plataforma

Darrerament s’estan succeint notícies sobre els nous usos de la tèrmica de les tres Xemeneies, els fons europeus per a la recuperació (Next Generation), la transformació dels polígons industrials de El Sot i Badalona Sud en un “Districte Innovador”, el Pla Director Urbanístic (PDU) i la implicació de diferents Administracions. Davant aquesta situació, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies vol posar de manifest els punts següents:

  1. Donem suport a la part del programa funcional (nous usos) que proposa el Grup Internacional d’Experts conegut com el Hub Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
  1. Acceptem que, si és necessari per fer possibles aquests nous usos, s’intervingui arquitectònicament a les tres xemeneies i a l’edifici de turbines, sempre i quan aquesta intervenció respecti els valors que representa el monument i segueixi els criteris internacionalment acceptats d’intervenció en aquests tipus d’elements patrimonials.
  1. Valorem positivament la implicació de les diferents Administracions i voldríem que s’impliquessin aquelles que encara no ho han fet. De la mateixa manera, valorem la implicació de la Cambra de Comerç i creiem que el Consorci del Besòs ha de continuar implicat fent de pont amb aquells àmbits de l’Ajuntament de Barcelona que reben demandes de localització d’empreses. Alhora, exigim a Administracions i entitats que treballin per aconseguir els fons propis i/o europeus, extraordinaris i/o estructurals que facilitin:

a. Els nous usos per a la tèrmica de les 3X i l’edifici de turbines com el proposat Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau

b. La creació d’un centre integrat de formació professional (Institut Politècnic del Besòs) i la ubicació dins l’àmbit de la seu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a instruments imprescindibles per compensar algunes de les greus vulnerabilitats socials que pateix el territori, com ara l’alt nivell d’atur i la baixa formació i ocupabilitat de les persones, especialment dels joves

c. La recuperació mediambiental del litoral de desembocadura del Besòs que contempli la descontaminació dels sòls i la renaturalització amb un gran parc amb mesures de protecció dels efectes de la crisi climàtica

  1. No ens oposem al PDU. Creiem que un planejament urbanístic és necessari, però no com el que fins ara ens ha presentat el Departament de Territori. Aquesta zona del litoral no pot transformar-se en un nou barri, ja n’hi ha dos: La Mora i Sant Joan Baptista. Per tant, proposem a la Generalitat i a l’AMB, per tal d’evitar la judicialització del procés urbanístic, que repensin i refacin el planejament en base a la nova situació creada i a les consideracions següents:

a. Facilitant els nous usos proposats per a la tèrmica i per a la zona industrial i tenint en compte les seves necessitats des d’una visió global del territori

b. Comptant amb els fons econòmics que es puguin aconseguir i que forcen a refer tot l’estudi econòmic

c. Fent el planejament de forma integrada i amb el mateix nivell concreció sobre la totalitat de les 134 ha que comprenen l’àmbit actual d’actuació (el front litoral, els polígons industrials i l’avinguda Eduard Maristany) i que actualment estan planificant separadament la Generalitat per una banda i l’AMB per una altra de tal manera que:

i. Es compleixin les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) i es compensin al front litoral l’excés d’aprofitament privat i el dèficit d’espais lliures que actualment hi ha a la zona dels polígons

ii. Es minimitzin els costos ambientals

iii. Es doni veu a la ciutadania, també sobre la transformació dels polígons industrials per copsar la tipologia d’indústria que convé al territori i la relació entre indústria digital i manufacturera 

d. Es garanteixi que la transformació urbanística generarà uns beneficis a l’entorn social iguals, com a mínim, al benefici real que obtindran els actuals propietaris del sòl

Districte Innovador 3 Xemeneies

La Cambra de Comerç del Barcelonès Nord ha organitzat, entre el 24 de febrer i el 31 de març de 2021, un cicle de cinc debats al voltant de la proposta del programa funcional del Hub del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau i la transformació dels polígons industrials propers -El Sot a Sant Adrià i Badalona Sud a Badalona- en un Districte Innovador.

La nostra entitat ha estat convidada a participar al darrer debat sobre la integració social. Sense que aquesta difusió que en fem impliqui estar d’acord amb tot el que s’ha exposat als debats, creiem que hi ha aportacions amb un evident interès i que el conjunt dels debats ofereix l’oportunitat de copsar la complexitat de la transformació que es proposa i convida a seguir debatent. Us oferim els enllaços en ordre cronològic als cinc debats perquè pugueu visualitzar-los i formar-vos les vostres opinions. Cada sessió aborda el tema des d’una òptica diferent: Urbanisme, Economia, Recerca, Formació i Integració social.

El Departament de Territori no es vol examinar

Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.

A l’article “A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies” signat per Jordi Ribalaygue (ARA, 2 de febrer de 2021) llegim:

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.

Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.

Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat

Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.

Però, com que el Departament de Territori va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.

Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe

Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals