Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Segona carta oberta a regidores i regidors de Sant Adrià i Badalona

Benvolgudes regidores i regidors, especialment aquells que no heu respost a la nostra primera carta oberta.

Sabem que els equips de govern de les dues ciutats volen portar a votació al proper Ple ordinari de setembre la nova versió del PDU3X abans de la seva aprovació provisional. Una versió que només us ha estat comunicada a vosaltres, que no ha estat presentada públicament a la ciutadania i sense que particulars i entitats haguem rebut cap resposta a les al·legacions que fa gairebé dos anys vam presentar.

Considerem imprescindible, i així ho esperàvem com a exercici de comportament democràtic i de transparència, que les Administracions farien una presentació pública de la nova versió (pràcticament definitiva) d’un planejament urbanístic que tindrà una incidència extraordinària, especialment a Sant Adrià, però també a Badalona i a tot el Baix Besòs.

És per tot plegat que us demanem, especialment als qui formeu part dels equips de govern, que ajorneu la votació d’aquest planejament a l’espera que particulars i entitats rebem la resposta a les nostres al·legacions i a l’espera també d’una presentació pública1 de la nova versió del PDU3X on entitats i ciutadania puguem valorar la nova proposta i expressar la nostra opinió per tal que vosaltres, en tant que representants nostres, voteu amb ple coneixement. 

Us demanem que ajorneu la votació d’aquest planejament a l’espera que particulars i entitats rebem la resposta a les nostres al·legacions i a l’espera també d’una presentació pública de la nova versió del PDU3X

Mentrestant, com que les Administracions no han fet aquesta presentació pública, l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, entitat de la qual formem part com a Plataforma per la conservació de les tres xemeneies, ha organitzat una xerrada-col·loqui dimecres vinent dia 21 a les 19h i a la qual comptem amb la vostra assistència.

Ens oferim sincerament a debatre amb vosaltres i/o les vostres bases, el que suposaria pel territori aprovar aquesta versió del planejament urbanístic

Finalment, us reiterem el contingut de la nostra primera carta oberta, us emplacem a analitzar quantes de les vostres al·legacions, si és que vosaltres heu rebut les respostes, han estat admeses i incorporades al planejament i ens oferim sincerament a debatre amb vosaltres i/o les vostres bases, el que suposaria pel territori aprovar aquesta versió del planejament urbanístic.

1 Una presentació pública que hauria de preveure un temps suficient i no limitant per tal que la ciutadania pugui expressar adequadament les seves valoracions.

Reacció a les declaracions de l’alcaldessa de Sant Adrià, el primer tinent d’alcalde de Badalona i altres regidors

Jordi Ribalaygue publica el 7 de setembre de 2022 a El Periódico una notícia on recull declaracions de diversos representants polítics municipals de Sant Adrià i Badalona sobre la nova versió del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) que la Generalitat vol aprovar provisionalment. Tot seguit responem a aquestes declaracions:

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià (PSC):

“El proyecto no está finalizado, se está intentando negociar que la edificabilidad baje. Sería positivo que el número total de pisos disminuyera, siempre que no sea a costa de los pisos de protección oficial, sino que la reducción sea proporcional entre la vivienda libre y la de protección”

No diu que s’estigui negociant, diu que s’està “intentant” la negociació. Es suposa que amb els propietaris privats (Endesa i Santander). Tota negociació implica contrapartides. Quines contrapartides pensen oferir als privats? Si el planejament urbanístic és competència exclusiva de les Administracions i troben que l’edificabilitat és excessiva, per què no la rebaixen directament? Per què han de satisfer les aspiracions especuladores dels privats i no l’interès general de la població?

Ara diu que volen reduir l’edificabilitat però el seu partit, tant a Sant Adrià com a Badalona sempre han votat a favor del PDU. Tant quan proposava 1.719 habitatges com quan proposava 1.844. Al 2020 acceptaven 1.844 habitatges i ara 1.959 els semblen excessius. El canvi és motivat per 115 pisos més?

“[Reduir la superfície dels pisos de protecció oficial] Supone diversificar la tipología de pisos en función de las necesidades y adaptarse a la demanda social. Además, es una oportunidad que haya más vivienda social, de la que tenemos necesidad. En ese sentido, es positivo”.

L’alcaldessa confon els habitatges de “protecció oficial” amb els habitatges “socials”. No són el mateix. Ni molt menys. Tal i com està el mercat, que un habitatge sigui de “protecció oficial” no garanteix en absolut que hi puguin accedir totes les persones amb recursos limitats, especialment els joves. Cal dir-ho ben clar: El PDU no proposa cap habitatge social.

…defiende que se implantarán suficientes garantías de seguridad frente al riesgo de inundabilidad que se detecta en la zona donde debe edificarse: “Están verificadas por la Agència Catalana de l’Aigua. ¿Que hay previsión potencial de inundaciones a 50 o más años? Sí, pero se incorporan medidas para prevenir afectaciones que en otros sitios con la misma expectativa no tienen”

Segons l’informe d’inundabilitat que acompanya el PDU3X, el que verifica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és que la zona és inundable i que la causa principal d’aquesta inundabilitat és la baixa cota del pont del ferrocarril. Però, en lloc de aixecar el pont, es proposen mesures “d’autoprotecció” en cas d’inundació. Com si fos naturalment impossible aixecar el pont. També verifica l’ACA, i l’alcaldessa ho reconeix, que altres llocs com ara els barris de Sant Joan i de La Catalana estan en zona inundable. Què pensen fer les Administracions per evitar les situacions de perill en aquestes zones ja edificades? Elevar el pont del ferrocarril? No. És més fàcil elevar les vies al pas pel canal del port de Badalona perquè passin quatre vaixells d’esbarjo que tenen aquells que es poden pagar aquest luxe.

Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de Badalona (ERC):

“Cuanta menos densidad, mejor vive la gente”

Però el seu partit ERC sempre ha votat a favor del PDU, quan proposava 1.719 habitatges i quan proposava 1.844. Estan disposats a acceptar 1.844 habitatges però ara no ho estan per 1.959? És que no sap que Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma formen un continu urbà amb una densitat molt superior a la mitjana de l’àrea metropolitana?

El concejal comenta que los ayuntamientos han planteado que Endesa asuma al menos una parte de los casi 19 millones de euros para trasladar una subestación eléctrica anexa a la planta clausurada, en vez de que se asuma como costes a financiar con los ingresos de urbanización. “Incluirlos en el plan provoca que se hagan más pisos. Si Endesa paga una parte, se reduciría el número, aunque no sería un cambio radical”, matiza Montornès.

O sigui, reconeix que el trasllat de la subestació és “la xocolata del lloro”. No seria millor desestimar el trasllat de la subestació elèctrica?. El problema no radica en el trasllat de la subestació, el problema és el model de transformació de l’espai: en un barri que es pretén de luxe molesta una infraestructura elèctrica.

“Los técnicos no son especuladores urbanísticos. Validan que se puede construir con unas condiciones determinadas”

Estem d’acord que els especuladors no són els tècnics, però les “condicions determinades” les estableix la legislació i aquesta és responsabilitat de la classe política. Fins al 2014 no era legal construir en zona inundable, i així ho va deixar clar una sentència del Tribunal Suprem anul·lant un planejament urbanístic a Torredembarra. Un canvi legislatiu posterior ha fet que ara sigui legal. Qui afavoreix i fa possible l’especulació? Els tècnics és evident que no.

Xavier García Albiol, regidor de Badalona (PP):

“No compartimos que se masifique. Apostamos por un proyecto de calidad, en que tenga cabida la clase media de Badalona y del área metropolitana, no que haya más pisos sociales para tener más opciones de venta. Si los números no salen, hay que buscar otras fórmulas que no pasen por hacer viviendas más pequeñas”

El posicionament del PP de Badalona és erràtic: s’abstenen a la proposta de 1.719 pisos, voten a favor de 1.844 i ara diuen que no els sembla bé la massificació. També confon el senyor Albiol les tipologies d’habitatges de “protecció oficial” i “socials” i donen a entendre que no els agraden. No diu quines serien les “altres fórmules” perquè “surtin els números”, potser incrementar el nombre de places hoteleres?

Ruben Arenas, regidor de Sant Adrià (ERC):

“Necesitamos desarrollar ese espacio y es una forma de revalorizar Sant Adrià y generar puestos de trabajo. Es un polo de oportunidades. La alternativa al PDU es la nada y que las Tres Xemeneies se deterioren aún más”

Estem d’acord en què es necessita desenvolupar l’espai, revaloritzar Sant Adrià i generar llocs de feina, però això es pot fer de moltes maneres. L’alternativa a aquest PDU que proposa l’edificació d’un nou barri en zona inundable, no garanteix cap ús a les tres xemeneies i només satisfà els interessos dels grans propietaris no és el no-res, és un gran parc metropolità al servei de l’interès general i com a protecció als efectes de les inundacions i el canvi climàtic combinat amb uns nous usos de l’antiga tèrmica que siguin un motor d’oportunitats per a la gent del territori. I aquest model és possible… si hi ha voluntat política.

A mode de conclusions:

Ens trobem on estem perquè la major part dels grups polítics municipals han anat donat suport al PDU, ja sigui de forma d’un SÍ entusiasta, d’un SÍ crític o d’una abstenció.

El problema rau en el model. Si des de les Administracions fa disset anys que diuen que el model de transformació ha de ser un nou barri, els privats (elèctrica i banca) assumeixen unes grans expectatives i apreten per obtenir uns beneficis importants. I les Administracions cedeixen i ho faciliten modificant la legislació quan aquesta els ho impedeix.

En una altra situació molt diferent ens trobaríem si, des d’un bon començament, les Administracions haguessin manifestat la intenció de comprar o expropiar els terrenys per tal que la transformació atengués a l’interès general.

Davant aquesta situació, creiem que els nostres representants municipals haurien d’oposar-se clarament a aquest PDU.

Un altre acord de govern per a un altre Hub

El Govern de la Generalitat, en la seva sessió del 2 d’agost de 2022 ha acordat impulsar el “projecte estratègic” del “Hub Digital, de l’Audiovisual i el Videojoc” que s’ubicarà a l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Quina credibilitat pot tenir aquest acord quan, encara no fa dos anys, un altre “Acord de Govern” decidia impulsar, en el mateix lloc, el “projecte d’interès nacional” del “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” que consistia en la creació d’un hub internacional de coneixement per al desenvolupament sostenible i la pau?

No podem valorar aquest Hub Audiovisual perquè, a diferència del hub del Coneixement, els seus promotors i impulsors no s’han dignat presentar-ho a la ciutadania. De fet, aviat farà un any que venim sol·licitant, sense èxit, la presentació d’aquest projecte.

No ens conformem amb un Power Point i cinc minuts de preguntes. Volem debatre i que se’ns escolti

Tenim moltes preguntes a fer i moltes ganes de debatre el projecte amb els seus promotors. És per això que no ens conformem amb un “Power Point” i cinc minuts de torn de preguntes. Volem escoltar sí, però també volem debatre i que se’ns escolti. Al cap i a la fi, es tracta d’un projecte que s’ubicarà als nostres barris i que, segons afirmen, produirà una “regeneració social” del Territori.

A Sant Adrià ja no ens resignem a que ens imposin macroprojectes com ara centrals elèctriques o incineradores des de fora i sense tenir en compte la nostra salut i les nostres necessitats.

Mentre no tinguem més informació, a la vista del grau de compliment dels acords de Govern sobre aquest àmbit i que el projecte estratègic es presenta lligat a la intervenció urbanística que proposa la creació d’un nou barri de 5.000 veïns en zona inundable, de moment ho seguirem considerant com un anunci destinat a blanquejar aquesta gran operació d’especulació urbanística que és el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies.

Carta oberta a les regidores i regidors dels Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona

Benvolgudes regidores i regidors,

El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) està en fase molt avançada, sabem que la Generalitat us ha presentat la nova proposta de cara a la seva aprovació provisional i, més aviat que tard, l’haureu de votar.

Us heu adonat…

Que proposen la construcció d’un barri amb 5.000 nous veïns en zona inundable i que, per això diuen que s’haurà d’instal·lar un sistema d’alerta per “donar temps” als veïns a “adoptar mesures d’autoprotecció” davant la imminència de la inundació, que els edificis hauran de tenir les plantes baixes més elevades, els accessos als aparcaments també elevats mig metre i les portes estanques, que els edificis hauran de tenir “vies d’evacuació” per sobre del nivell de la inundació, que caldrà inscriure al Registre de la Propietat que totes les finques es troben en zona inundable i que caldrà posar cartells al barri advertint del perill ?

Que la major part de canvis que proposen suposen un negoci encara major als privats (Endesa i Banco Santander) com, per exemple, l’augment al doble del sostre hoteler, la reducció a 60m2 útils dels pisos de protecció oficial, l’increment encara més del valor dels terrenys industrials (ara els valoren gairebé un 50% més que la primera versió del PDU3X), o el manteniment de la càrrega de 19 milions del trasllat de la subestació elèctrica (en base a un pressupost elaborat per Endesa, en un evident conflicte d’interessos i acceptat acríticament per la Generalitat ?

Que l’edificabilitat que proposen és un 75% superior de la que hi ha actualment al barri de La Catalana i que continuen augmentant el nombre d’habitatges (1.959 pisos), un 14% més que la primera versió del PDU3X ?

Que el que qualifiquen de “gran parc” resulta que és un 14% inferior al total de zona verda del barri de La Catalana?

Que no garanteix que s’acabi instal·lant cap Hub ni del coneixement, ni del desenvolupament sostenible, ni de la pau ni de l’audiovisual ni digital? Que el PDU no garanteix aquests usos? Que, si no és possible el Hub, els futurs propietaris podran decidir altres usos com ara posar hotels a les Tres Xemeneies?

Que no impedeix que s’atempti contra el patrimoni de les Tres Xemeneies augmentant fins a límits inacceptables l’edificabilitat de les xemeneies i de l’edifici de turbines amb unes intervencions molt poc respectuoses?

I no us fan feredat veure aquestes imatges atapeïdes d’edificacions més altes que les del barri de La Catalana i molt més altes que les del barri de Sant Joan, fent una barrera al mar i en zona inundable?

I, sabent tot això, aquells que ja ho heu anat fent fins ara, continuareu donant suport (entusiasta, crític o per abstenció) a aquest PDU?

Tingueu present el que va passar fa poc a Torredembarra i que pot suposar un important perjudici econòmic als ajuntaments:

Atentament,

Neix l’Entesa per un gran parc litoral al Besòs

Ens hem unit a 28 entitats ecologistes, socials i culturals del Baix Besòs per defensar la descontaminació i la regeneració mediambiental del litoral de les Tres Xemeneies amb un gran parc i denunciar les propostes especulatives del Pla Director Urbanístic que està tramitant la Generalitat amb el suport entusiasta dels equips de govern dels ajuntaments de Sant Adrià i Badalona.

L’acte de constitució de l’Entesa ha tingut lloc el passat 9 de març al Cor de Marina de Badalona i actualment està treballant en la preparació de les properes accions.

Al web de l’Entesa parc3xemeneiesbesos.cat podeu llegir el manifest i adherir-vos. També podreu afegir-vos a la llista de distribució i seguir les seves xarxes socials: Twitter Instagram Youtube Facebook.

Amenaces i oportunitats

Les 3 Xemeneies de #SantAdrià no estan soles, tenen un entorn social i econòmic: el #BaixBesòs i formen part d’una metròpoli: #Barcelona. Tant elles com el seu entorn estan sotmeses a importants amenaces, però també són una gran oportunitat.

Us oferim el vídeo de la conferència:

És l’hora del Besòs ???

Davant l’anunci de l’acord institucional entre l’alcaldessa de Barcelona i el vicepresident de la Generalitat per proposar l’entrada d’aquesta al Consorci del Besòs, la Plataforma 3X manifesta:

A falta de més informació, de moment, som escèptics – No és una bona notícia l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara – Desitjaríem que servís per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada – L’anunci ens genera molts dubtes i exigim rebre informació rellevant

A falta de més informació, de moment, som escèptics

Tot i que és de valorar el canvi de discurs, massa cops hem assistit a anuncis sobre plans i agendes per millorar el Besòs que després han quedat en no res. Sense anar més lluny, un acord del Govern d’ara fa 13 mesos manifestava el seu suport al hub del Coneixement, una proposta que contava amb un ampli suport al territori, i ara veiem com, sense cap explicació, ja no se’n parla i es promociona un hub digital i audiovisual del qual ho desconeixem tot.

Fem palesa la nostra desconfiança en el Departament de Territori atès tot el procés dut a terme fins ara de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU3X), les seves propostes i l’anàlisi econòmica que l’acompanya.

No és una bona notícia que l’entrada de la Generalitat al Consorci del Besòs impliqui l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara

Continuem reclamant la retirada del PDU3X, tal i com està aprovat inicialment, per molts motius expressats a les nostres al·legacions (encara sense resposta des de fa 14 mesos) que, a més d’incomplir normativa urbanística, proposa la construcció de gairebé 2.000 habitatges en una zona inundable, mediambientalment sensible, molt contaminada i encerclada de barreres com la via del ferrocarril, el port de Badalona i el propi riu.

Valorem la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que valorarem la d’altres d’institucions, però no entenem el suport que ara escenifica la seva alcaldessa a aquest PDU3X, tenint en compte que Catalunya en Comú hi va votar en contra de la seva aprovació inicial ni la condescendència mostrada fins ara per l’AMB.

Desitjaríem que la incorporació de les institucions supramunicipals al Consorci servissin per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada.

De la mateixa manera, ens agradaria que aquesta incorporació, més enllà de l’àmbit de les tres xemeneies, també fos útil per revertir la situació de vulnerabilitat dels nostres barris.

L’anunci i el contingut de la roda de premsa ens generen molts dubtes:

Què significa que el Consorci del Besòsserà el responsable de negociar i acabar de tancar el PDU amb els propietaris del sòl”?  El planejament urbanístic es “negocia” amb uns particulars (Endesa i Santander) que han demostrat abastament els seus interessos especulatius i la seva poca consideració vers el territori i la seva gent? Negociar per aconseguir què?

Malgrat admetre que “el Besòs és l’àrea més poblada i més densa del conjunt del país”, diuen que un dels objectius és la creació d’un “parc d’habitatge públic potent”. De quants habitatges estem parlant? a qui aniran adreçats? quants tindran la consideració d’habitatge social? i, el més important: on pensen ubicar-lo? La construcció d’habitatge al litoral és incompatible amb la protecció del medi ambient, el que necessitem és un gran parc verd amb equipaments.

Quins equipaments nous hi haurà a la zona? Quines propostes hi ha per a la transformació dels polígons industrials? Es convertiran en un “monocultiu” d’empreses del sector digital i audiovisual?

En què consisteix el “pol digital i audiovisual” que proposen situar a les Tres Xemeneies? A diferència de la proposta de Hub del Coneixement, aquesta és totalment desconeguda pel territori i, per tant, no gaudeix de cap consens. Proposa nous usos per als edificis patrimonials i respectant els criteris de protecció? Porta associat algun instrument per a la formació professional i ocupacional, la inserció laboral, l’acreditació de competències i l’increment de les oportunitats pels joves del Besòs? Estableix alguna relació amb els campus universitaris i de recerca del Besòs? Proposa alguna estratègia per incentivar i afavorir la transferència de coneixement?

En el nou Consorci del Besòs ampliat, quins seran els compromisos i les aportacions de cada ens públic? Un cop aprovat el PDU3X, quin serà el paper de les institucions supramunicipals? Es reactivarà la fins ara adormida “Agenda Besòs”?

Està molt bé que les Administracions es comprometin a “treballar per obtenir finançament” per portar a terme les “iniciatives més urgents de l’Agenda Besòs”. Consideren que, actuacions de salut pública com ara la descontaminació dels sòls i la retirada de l’amiant són una d’aquestes iniciatives urgents? Ha de supeditar-se la salut pública a una altra mena d’urgències o necessitats?

Volem saber

Ens agradaria fer valoracions positives. Fa molt de temps que ho estem desitjant. Però, ara per ara, el que toca és exigir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que ens rebin i ens aportin informació rellevant que doni resposta als nostres dubtes.

Balanç del 2021

Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.

Pla Director Urbanístic (PDU):

Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.

Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:

…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.

Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.

Formació Professional:

Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.

Polígons industrials:

Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.

Obres de consolidació:

Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.

Gestió del mentrestant:

També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:

Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.

Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.

Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.

Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.

…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions

En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.

Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.

PSC i C’s devaluen el patrimoni cultural de les Tres Xemeneies

Malgrat el vot contrari dels grups de ERC, Sant Adrià en Comú i MES, i l’abstenció de Movem Sant Adrià, la rebaixa dels criteris de protecció s’ha aprovat amb els vots del PSC i de Ciutadans a la sessió del 27 de setembre de 2021 del Ple Municipal de Sant Adrià. L’expedient aprovat inclou també la desestimació de totes les nostres al·legacions. Vegeu aquí la nostra valoració sobre els “arguments” que utilitzen per desestimar-les.

La versió oficial diu que la iniciativa ha sorgit de l’Ajuntament de Sant Adrià i que és “independent” del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X), però la regidora delegada de Territori, Sra. Soto, va afirmar en el ple de juny que havien rebut trucades del subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la gerent del Consorci del Besòs “informant” que si no es modifiquen els criteris de protecció, “no avança” el PDU3X.

També diu la versió oficial que la modificació és “genèrica”, que no respon a cap necessitat concreta de cap projecte de nous usos que requereixi una intervenció sobre l’element patrimonial i que l’objectiu és “facilitar” que s’implementin nous usos. Doncs bé, si no hi ha cap proposta concreta d’intervenció, quin sentit té rebaixar la protecció? Els criteris vigents fins ara admetien nous usos, però sempre que fossin respectuosos amb els valors reconeguts. Les noves prescripcions són tan ambigües i tan obertes a interpretacions que podrien donar cobertura legal a intervencions poc o gens respectuoses amb els valors del patrimoni.

Estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat i que respon a alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada

Davant de tot això, estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat, d’acord potser amb els promotors de nous usos, potser amb els propietaris, potser amb els Ajuntaments o potser amb tots ells, per saltar-se el respecte als valors patrimonials que requerien les prescripcions anteriors i, de ben segur, amb alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada que necessitava aquesta modificació.

Seguirem lluitant per protegir els valors patrimonials de les Tres Xemeneies, evitar intervencions excessives o inadequades i aconseguir uns usos dignes del monument que generin oportunitats al territori.

Un nou barri en un “litoral al límit”?

El temporal Glòria, l’aiguat sobre Alcanar, els continus informes de Greenpeace sobre el litoral, les recents i actualitzades previsions del Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els crits d’alerta per l’afectació de La Ricarda per l’ampliació de l’aeroport de El Prat… i ara l’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), “Un litoral al límit” ens donen la raó sobre allò que fa temps defensem: no es pot construir un nou barri al litoral.

El CADS ha lliurat aquest informe al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Esperem que també arribi a mans dels responsables de Territori i actuïn en conseqüència: aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori.

La construcció d’un nou barri va en direcció contrària a la recomanació de “desurbanitzar” que fa l’informe del CADS

El CADS ha publicat l’informe complet (92 pàgines) i un resum executiu (8 pàgines). També s’han fet ressò de l’informe mitjans com La Vanguardia (suplement Viure del 10/9/2021) o la CCMA. Us recollim tot seguit alguns dels aspectes destacables:

“Els impactes del canvi climàtic sobre la costa (pujada del nivell del mar, tempestes marines més destructives, pluges amb un règim més torrencials, etc.) afectaran les infraestructures de transport, d’energia, de sanejament, de comunicacions, les ports (sic) i les obres de protecció. Moltes d’elles es troben en zones inundables o vulnerables al canvi climàtic. Un cas paradigmàtic és la línia ferroviària R1 de Rodalies, per a la qual els estudis indiquen la necessitat de traslladar-la a mig termini a l’interior dels municipis (CEDEX, 2018).”

El desplaçament cap a l’interior del col·lector de llevant i de la línia de ferrocarril R1 (juntament amb el pont sobre el Besòs) són reptes a entomar urgentment per les administracions.

Per abordar les seves recomanacions, el CADS ha establert un decàleg de directrius per a l’ordenació, la planificació i la gestió del litoral. Us en destaquem algunes:

“Acceleració del procés d’adaptació climàtica, repensant la costa per a fer-la més resilient als seus impactes (especialment, la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals).”

“…desurbanització de les zones litorals més antropitzades i exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals…”

Anant més enllà, el CADS fa 10 propostes per avançar cap a la sostenibilitat del litoral. Us reproduïm algunes d’elles:

“La delimitació de les àrees d’interès prioritari on realitzar actuacions de desrigidització, restauració o conservació per a recuperar determinats processos ecosistèmics (la delimitació d’espais s’hauria de fer tenint en compte els hàbitats vulnerables, els espais crítics que puguin ser objecte de pressions elevades i els espais d’oportunitat que puguin ser objecte de compravenda).”

“A partir de l’actuació anterior, adquisició de terrenys per part del Conservatori del Litoral (mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte) i disseny d’un pla d’acció que defineixi les actuacions a desenvolupar-hi.”