Col·loqui sobre les 3X i el Pla Director Urbanístic

Organitzat per Badalona pel Clima, va tenir lloc el passat 28 d’abril de 2021, amb la participació de Francesc Alfambra de Els Verds de Badalona i Roger Hoyos de la Plataforma 3X, moderat pel periodista Jordi Ribalaygue.

Es va debatre sobre amenaces i oportunitats de les 3X, les al·legacions al planejament urbanístic, el Hub del Coneixement, els fons europeus i la participació de les Administracions…

Podeu veure’l sencer aquí:

Posicionament de la Plataforma

Darrerament s’estan succeint notícies sobre els nous usos de la tèrmica de les tres Xemeneies, els fons europeus per a la recuperació (Next Generation), la transformació dels polígons industrials de El Sot i Badalona Sud en un “Districte Innovador”, el Pla Director Urbanístic (PDU) i la implicació de diferents Administracions. Davant aquesta situació, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies vol posar de manifest els punts següents:

  1. Donem suport a la part del programa funcional (nous usos) que proposa el Grup Internacional d’Experts conegut com el Hub Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
  1. Acceptem que, si és necessari per fer possibles aquests nous usos, s’intervingui arquitectònicament a les tres xemeneies i a l’edifici de turbines, sempre i quan aquesta intervenció respecti els valors que representa el monument i segueixi els criteris internacionalment acceptats d’intervenció en aquests tipus d’elements patrimonials.
  1. Valorem positivament la implicació de les diferents Administracions i voldríem que s’impliquessin aquelles que encara no ho han fet. De la mateixa manera, valorem la implicació de la Cambra de Comerç i creiem que el Consorci del Besòs ha de continuar implicat fent de pont amb aquells àmbits de l’Ajuntament de Barcelona que reben demandes de localització d’empreses. Alhora, exigim a Administracions i entitats que treballin per aconseguir els fons propis i/o europeus, extraordinaris i/o estructurals que facilitin:

a. Els nous usos per a la tèrmica de les 3X i l’edifici de turbines com el proposat Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau

b. La creació d’un centre integrat de formació professional (Institut Politècnic del Besòs) i la ubicació dins l’àmbit de la seu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a instruments imprescindibles per compensar algunes de les greus vulnerabilitats socials que pateix el territori, com ara l’alt nivell d’atur i la baixa formació i ocupabilitat de les persones, especialment dels joves

c. La recuperació mediambiental del litoral de desembocadura del Besòs que contempli la descontaminació dels sòls i la renaturalització amb un gran parc amb mesures de protecció dels efectes de la crisi climàtica

  1. No ens oposem al PDU. Creiem que un planejament urbanístic és necessari, però no com el que fins ara ens ha presentat el Departament de Territori. Aquesta zona del litoral no pot transformar-se en un nou barri, ja n’hi ha dos: La Mora i Sant Joan Baptista. Per tant, proposem a la Generalitat i a l’AMB, per tal d’evitar la judicialització del procés urbanístic, que repensin i refacin el planejament en base a la nova situació creada i a les consideracions següents:

a. Facilitant els nous usos proposats per a la tèrmica i per a la zona industrial i tenint en compte les seves necessitats des d’una visió global del territori

b. Comptant amb els fons econòmics que es puguin aconseguir i que forcen a refer tot l’estudi econòmic

c. Fent el planejament de forma integrada i amb el mateix nivell concreció sobre la totalitat de les 134 ha que comprenen l’àmbit actual d’actuació (el front litoral, els polígons industrials i l’avinguda Eduard Maristany) i que actualment estan planificant separadament la Generalitat per una banda i l’AMB per una altra de tal manera que:

i. Es compleixin les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) i es compensin al front litoral l’excés d’aprofitament privat i el dèficit d’espais lliures que actualment hi ha a la zona dels polígons

ii. Es minimitzin els costos ambientals

iii. Es doni veu a la ciutadania, també sobre la transformació dels polígons industrials per copsar la tipologia d’indústria que convé al territori i la relació entre indústria digital i manufacturera 

d. Es garanteixi que la transformació urbanística generarà uns beneficis a l’entorn social iguals, com a mínim, al benefici real que obtindran els actuals propietaris del sòl

El Departament de Territori no es vol examinar

Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.

A l’article “A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies” signat per Jordi Ribalaygue (ARA, 2 de febrer de 2021) llegim:

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.

Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.

Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat

Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.

Però, com que el Departament de Territori va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.

Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe

Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals

Valoració de l’acord de govern de la Generalitat referent al “Hub del Coneixement”

Valorem molt positivament la implicació de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona en l’impuls del programa funcional per a la reutilització de la tèrmica de les Tres Xemeneies consistent en el “Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau”. Alhora i com sempre hem defensat, donada la magnitud del repte, creiem imprescindible un ampli consens polític que inclogui altres administracions com ara l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i el govern d’Espanya.

També valorem molt positivament la destacada incorporació en el projecte de la “formació en competències professionals” tal i com hem estat reivindicant per tal que, més enllà de l’escala internacional o metropolitana, incideixi positivament en l’entorn oferint les oportunitats que aquest necessita.

Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic

Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic. La proposta de programa de gestió funcional que ha de presentar el Departament d’Empresa i Coneixement, no ha d’estar en línia amb el PDU, sinó que és el planejament que ha de repensar-se i reformular-se perquè pugui donar resposta adequada al programa funcional del Hub, i amb total respecte cap el patrimoni industrial. Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior i en coherència amb la fragilitat mediambiental del front litoral i els objectius de biodiversitat i sostenibilitat que el propi programa funcional menciona i l’acord recull.

Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior

Com que aquest acord de govern inclou les 92,3 hectàrees de l’àmbit d’activitat econòmica adjacent, demanem que la seva transformació, a més de fer-se alhora i conjuntament amb la resta, sigui consensuada amb la ciutadania ja que en cap moment ha estat sotmesa a participació.


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

Les nostres al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic

Dimecres 18 de novembre de 2020 hem presentat les nostres 31 al·legacions a la proposta del Pla Director Urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies aprovada inicialment el passat 7 d’agost.

No ens oposem al PDU, ens oposem a aquesta proposta concreta de PDU que fa la Generalitat

No compartim el model de transformació, que no ha estat consensuat amb la ciutadania, i sí una imposició directa de l’equip de govern de l’ajuntament de Sant Adrià. Nosaltres tenim el nostre model però les Administracions no l’han volgut tenir en compte ni l’han admès com una opció més a debatre en els processos participatius.

A banda de posar de manifest que no compartim el model proposat per la Generalitat, denunciem diversos aspectes del planejament urbanístic proposat, i proposem aspectes a tenir molt en compte. Destaquem tot seguit el sentit d’algunes de les al·legacions presentades:

* La formulació i aprovació d’un planejament urbanístic com aquest és competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i no pas del Departament de Territori de la Generalitat.

* L’àmbit total del PDU (134 ha) té, segons el Pla General Metropolità vigent, uns importants dèficits de zones verdes i d’equipaments degut a que el seu creixement s’ha fet històricament sense planejament. Aquests dèficits haurien de compensar-se al sector de les Tres Xemeneies (32 ha). El planejament ha de fer-se amb el mateix nivell de detall a tot l’àmbit, inclosos els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud, respectant els estàndards urbanístics i compensant els dèficits existents. No pot ser que el sector de les Tres Xemeneies es planifiqui amb tot detall i els altres es deixin amb unes “directrius” i “recomanacions”.

* Es desatén la proposta assumida molt majoritàriament a l’últim procés participatiu de determinar primer els usos de la tèrmica i adaptar després el planejament a aquests nous usos. Tampoc s’han sotmès a participació ciutadana les directrius urbanístiques sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud que poden suposar una important transformació i la incorporació de sostre residencial.

* El model proposat (nou barri) no és adequat per ser implantat en una zona tan sensible des del punt de vista mediambiental (desembocadura, zona inundable, focus contaminants dels cicles combinats i la incineradora…) i tampoc per l’important augment de la densitat de població que provocaria.

* Els resultats que presenta l’estudi econòmic i financer són inversemblants. La metodologia emprada potser és l’oficial, però com que es basa en un munt d’hipòtesis susceptibles de valoracions subjectives, els resultats poden ser molt diferents. A més, no són versemblants perquè les expectatives de guanys que genera aquesta proposta de PDU en els actuals propietaris privats són molt superiors a les estimades a l’estudi econòmic.

* No es respecten els criteris universalment acceptats avui dia per a la intervenció en el patrimoni industrial de la tèrmica, ni tan sols els expressats a l’informe que justifica la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Creiem imprescindible potenciar el consens polític de totes les administracions per tirar endavant un pla d’usos (programa funcional) per a les Tres Xemeneies i l’edifici de turbines

Creiem imprescindible potenciar el que tot just ara sembla que comença a iniciar-se i que hem reivindicat llargament en el temps: el consens polític de totes les administracions per tirar endavant un pla d’usos (programa funcional) per a les Tres Xemeneies i l’edifici de turbines. Un pla d’usos respectuós amb els valors patrimonials. Un programa funcional sobre el que ja hi ha un consens: el Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau i que es estigui arrelat a l’entorn amb una oferta potent de formació i qualificació professionals. I un planejament urbanístic al servei d’aquests nous usos i de l’interès general de la població i del país.

Un model així ha de ser possible


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

Miopia urbanística

El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.

Font: Memòria del PDU 3X

Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.

La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)

Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats

Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.

En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes

Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.

Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu

Font: Informe econòmic del PDU3X

De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.

La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica

A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.

El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.

La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.

Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.

A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…

La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.

Com s’acostuma a dir ara: no el comprem


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

El Departament de Territori aprova inicialment el PDU 3X

Avui dia 7 d’agost de 2020, la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB) ha aprovat inicialment (amb el vot en contra de Catalunya en Comú) la proposta de Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies. Estem a l’espera que passi a exposició pública per tal de presentar-hi al·legacions.

Lamentem profundament que aquesta Comissió Territorial i els Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona permetin que segueixi avançant aquesta proposta de PDU feta a mida dels interessos especuladors dels actuals propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) i sense que s’hagi definit ni acordat clarament el programa funcional (els nous usos) de l’element patrimonial de les tres xemeneies.

No estem en contra del PDU. Estem en contra d’aquesta proposta de PDU que fa el Departament de Territori

El PDU no ha de perjudicar als propietaris privats, però tampoc ha de perjudicar al territori i la seva gent a costa d’oferir, com ho fa ara, uns beneficis obscens als privats.

Aquest espai metropolità del litoral de les tres xemeneies no és adequat i no es mereix rebre una agressió com la que proposa el Departament de Territori. No és l’espai indicat per crear cap barri i, molt menys, un altament densificat (20.000 habitants/km2) com el que proposen. Un barri segregat de la trama urbana, encaixat entre el riu Besòs, el mar, la línia R1 de ferrocarril i el port de Badalona.

La situació del mercat de l’habitatge no pot ser una excusa per propiciar aquest “pelotazo”

El problema de l’habitatge no es soluciona construint més habitatges en zones ja altament densificades. Com és possible que es justifiquin els 1.844 habitatges del PDU amb una suposada demanda d’habitatge a la zona (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona) quan hi ha més de 13.000 pisos buits? Que el 40% siguin de protecció oficial no és cap garantia de solució degut als preus als quals s’estan venent aquest habitatges (253.000€ en una promoció propera).

Cal canviar el model que proposa el Departament de Territori

Nosaltres vàrem apuntar vies per aconseguir-ho durant el procés participatiu: expropiació (total o parcial), negociació en base a les concessions hidroelèctriques, permutes, transferència d’edificabilitat… però van ser rebutjades pels representants de l’Administració sense ni tan sols estudiar-les ni avaluar-ne els costos.

Resultats de les votacions sobre el PDU als Ajuntaments

Dilluns 27 de juliol de 2020 a Sant Adrià i dimarts 28 a Badalona es va sotmetre a la consideració dels Plens dels Ajuntaments el document previ a l’aprovació inicial del PDU3X (Pla Director Urbanístic).

Malauradament, els dos Ajuntaments han donat llum verda a la continuació de la tramitació d’aquest PDU3X i, per tant, aquest seguirà els tràmits previstos al Departament de Territori.

Els Ajuntaments han acceptat que l’espai aculli un nou barri amb una alta densitat, segregat de la trama urbana pel ferrocarril, el riu, el mar i el port de Badalona, amb 1.844 habitatges. Uns habitatges en zones “inundables” i “potencialment inundables” amb uns beneficis que els propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) han calculat en 100 milions que aniran directament als seus balanços i accionistes.

Us oferim els resultats de les votacions:

Sant Adrià:

Grup(vots)Posicionament
MES(1)ABS
Movem(1)ABS
SAeC(1)*NO
C’s(4)ABS
ERC(5)
PSC(8)
* No ha assistit una de les regidores

Badalona:

Grup(vots)Posicionament
PP(11)
PSC(6)
Guanyem(4)NO
ERC(3)
En Comú Podem(2)ABS
JxCAT(1)

Hi ha hagut, però, diferències importants en els debats. A Sant Adrià hem pogut intervenir les entitats socials Plataforma 3X i Marea Verda (vegeu la nostra intervenció en aquesta notícia). En canvi a Badalona, no han permès intervenir a Francesc Alfambra en representació de les entitats, la qual cosa diu molt poc del tarannà democràtic de l’equip de govern.

A Sant Adrià s’han debatut unes consideracions proposades per la Plataforma 3X i s’han incorporat a l’expedient 6 de les 9 proposades. A Badalona no s’ha volgut ni debatre aquestes consideracions.

Tot seguit us mostrem les sis consideracions presentades per la Plataforma 3X que el Ple de Sant Adrià va aprovar d’incorporar a l’expedient:

* Reclamem una declaració favorable de la Generalitat que reconegui el projecte funcional de la zona de les 3 X al voltant de la creació d’un “Hub Internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” (en endavant “HUB”) com un projecte amb voluntat de ser un referent local i internacional.

* Creiem urgent un acord polític ampli, de base, que acceleri la negociació amb les Institucions que han de facilitar el projecte funcional “HUB” i la seva execució urgent.

* Demanem que es reconegui el valor del projecte “HUB”, més enllà del desenvolupament del sistema de coneixement, com aposta per articular retorns culturals, socials i econòmics als ciutadans a través de projectes i serveis necessaris com ara un Institut Politècnic del Besòs amb una potent oferta de Formació i Qualificació Professionals.

* Manifestar-nos favorablement a participar en el sistema de coneixement i col·locar les 3X dins l’ “Eix Litoral de Coneixement de la Barcelona Metropolitana” 

* Reconèixer la importància que el projecte articuli, des de l’activitat de les 3X, els eixos prioritaris territorials de Pau, Transició Energètica, Canvi Climàtic, Salut Global i Alimentació relacionats amb els ecosistemes que tenim al Barcelonès Nord.

* Reclamar una valoració rigorosa del cost del trasllat de la part de la subestació de la que no s’encarrega REE (Red Eléctrica de España) i a qui li correspon pagar-lo.

Les tres consideracions de la Plataforma no aprovades pel Ple i que, per tant, no han estat incorporades a l’expedient són les següents:

* Reclamar una taxació independent del valor real del sòl industrial, sense tenir en compte l’efecte d’una possible requalificació.

* Demanar que es refaci tot l’estudi econòmic i financer per tal que reflecteixi dades versemblants.

* Finalment, un cop consensuada i compromesa la proposta de nous usos, en el moment de refer el planejament del PDU i el seu estudi econòmic i financer, demanem que es reservi tota la nova edificabilitat, si és el cas, a equipaments, serveis i activitat econòmica, sense incloure cap sostre residencial.

També us oferim el vídeo del Ple municipal de Badalona. El punt sobre el PDU el trobareu del minut 1:45 al 2:35

Ple municipal extraordinari a Sant Adrià sobre el PDU 3X

Aquest dilluns 27 de juliol de 2020 s’ha celebrat a l’Ajuntament de Sant Adrià un Ple sobre la proposta de PDU (Pla Director Urbanístic) de les 3 Xemeneies abans de la seva aprovació inicial per part del Departament de Territori i Sostenibilitat.

El resultat de la votació el podeu consultar en aquesta altra notícia.

Us oferim tot seguit el contingut de la nostra intervenció:

Potser tothom s’espera d’aquesta intervenció que us demanem el vot en un sentit o un altre. No ho farem. Tot i que sabeu que una oposició majoritària al PDU és el que ens agradaria. I no us el demanem perquè el Ple del 25 de febrer de 2019, ara fa gairebé un any i mig, no va donar majoria absoluta al primer document del PDU. Un dia després, el Ple de Badalona, tampoc. Però el Departament de Territori va seguir endavant amb els seus plans. Ja veiem de què serveix votar el PDU als Plens… Però el va millorar? Va atendre les conclusions del procés participatiu tal com li vàreu demanar? Anem a veure-ho…

La Plataforma ha compartit el seu anàlisi amb tots els grups que ens heu volgut escoltar i amb actes oberts a la ciutadania. Fem ara un breu resum (especialment per a l’equip de govern, que no va participar en l’últim d’aquests actes) dels canvis que proposa el nou document del PDU: Què ens proposa ara Territori? Doncs més habitatges (11%), menys activitat econòmica (33%), menys parc (19%), menys superfície d’equipaments (35%) i una major valoració dels sòls privats (37%). Això no és precisament el que va sortir del procés participatiu i que vàreu trametre a Territori el febrer de l’any passat. A més hi ha el tema de les càrregues. Sorprenentment, ara diuen que no n’hi ha prou amb “compactar” la subestació elèctrica i proposen el seu trasllat a l’altra banda de la via del tren. Això incrementa els costos en 17 MEUR !!!! Una brutalitat que ningú justifica de forma creïble. 

Què ens proposa ara Territori? Doncs més habitatges (11%), menys activitat econòmica (33%), menys parc (19%), menys superfície d’equipaments (35%) i una major valoració dels sòls privats (37%)

La nova proposta, si s’aprova així, suposarà la creació d’un nou barri segregat (i ja en tenim prou de barris segregats a l’entorn del Besòs) amb 5.000 nous veïns al Front Litoral, amb una densitat que s’acosta molt als 20.000 habitants/km2, com L’Hospitalet de Llobregat. Això sense comptar amb l’habitatge que es construirà als polígons de El Sot i Badalona Sud quan s’apliquin les “direcrtrius” que marca aquest PDU. Per cert, unes “directrius” que no han estat sotmeses a participació ciutadana. Tots aquests increments de població es sumaran als 3.500 habitants de La Catalana.

Potser l’objectiu ocult és convertir-nos en “L’Hospitalet de Besòs”, un penós mirall de L’Hospitalet de Llobregat.

I què dir de l’anàlisi econòmica?. Doncs que no permet prendre una decisió fonamentada sobre l’interès general del PDU perquè és, com a mínim, inversemblant. Potser l’autor i Territori diran que compleix la normativa i que “és el que es fa normalment en aquests casos”. No ho dubtem. Però hi ha molta diferència entre la valoració del sòl que fa el PDU i la que fan els privats. M’explico. Quan al desembre de 2017 Territori té pràcticament enllestit el document d’avanç on apuntava a un nou barri amb 1.700 habitatges, hotels i oficines, els privats (Endesa i Metrovacesa) van constituir una societat anomenada “Front Marítim del Besòs S.L.”. Els actius d’aquesta nova societat són els terrenys que tenen en propietat a l’àmbit del PDU i la valoració d’aquests actius és de 150 milions. Això suposa un valor de 804 €/m2. L’estudi econòmic del PDU, en canvi, arriba a la conclusió que el valor real (valor residual) del sòl és de 277€/m2. Com és possible que el PDU generi en els privats unes expectatives de negoci tres cops superiors al que calcula el propi PDU?. Qui té raó? Qui és especialista en fer negocis a l’empara de l’Administració? (Endesa). Qui coneix bé el negoci immobiliari? (Metrovacesa). Qui fa l’estudi econòmic del PDU? (un arquitecte). Evidentment els sòls no valen 800 €/m2, però amb la gran edificabilitat que els atorga el PDU, potser sí. I què faran els privats? La resposta us la diré en clau cinèfila: “Toma el dinero y corre”. No pensen invertir-lo pas en el territori del Besòs.

Evidentment els sòls no valen 800 €/m2, però amb la gran edificabilitat que els atorga el PDU, potser sí

Al febrer de 2019 el grup socialista va votar favorablement i va dir que “el pas decisiu és el de l’aprovació inicial”. Doncs bé, avui ens trobem en aquest pas decisiu. El grup d’ICV-EUiA també va votar a favor i va dir que amb aquest PDU, el front litoral seria un espai obert a la ciutat però que calia garantir que “els equipaments fossin el centre de l’espai”. Doncs ja veieu que no es salva la barrera del tren i la superfície d’equipaments s’ha reduït un 35%. També ERC va votar a favor, tot i que va matisar que amb molts dubtes, que no veien “compensació històrica” per enlloc, que no veien just que el planejament hagués de pagar el trasllat de la subestació i que tenien clar que “l’espai no serà un parc, però tampoc un barri de gratacels d’esquena a la ciutat” i que “si no s’aclareixen els dubtes en la propera versió votarem no”. Doncs ja veieu: no hi ha compensació històrica (inversió pública) per enlloc, els costos de la subestació passen de 2 a 19 milions, es preveuen edificis de fins a 20 plantes i no es soluciona la barrera que suposa el tren. Espero que aquesta versió us aclareixi els dubtes. Finalment, el grup de MES es va abstenir dient que “el cos em demana votar no perquè no em refiu” i assenyalant que “el debat polític estarà en l’aprovació incial”. Com veieu ara el debat polític? Us en fieu ara?. C’s va votar no perquè volien que el PDU incorporés els resultats del procés participatiu. Creieu que els han incorporat?. Finalment, SAeC també va votar no dient que “el PDU significarà el crematori d’aquesta legislatura” i animant als regidors a ser valents, a no acceptar la primera proposta de Territori i a treballar per aconseguir un autèntic consens. S’ha treballat aquest consens?

Sabem que rebeu moltes pressions en forma de pressa per no endarrerir la tramitació del pla. Que no volen que la proximitat de les eleccions “polititzi” la redacció i la tramitació… Que la planificació quadriennal de REE es tanca de forma imminent… Que si no s’aprova el PDU no hi haurà Hub… I que si no es satisfan les expectatives dels privats ens posaran un contenciós… És curiós. El planejament urbanístic és un tema eminentment polític (en el millor sentit del terme). És dolenta la “politització”? Llavors, perquè es fan campanyes electorals? Hi ha por al resultat d’unes eleccions? No serà que els privats volen assegurar-se que no hi hagi un canvi polític al front del Departament de Territori perquè la proposta actual els beneficia considerablement?  Sobre REE i la seva planificació, dir-vos que fa temps que hi ha un compromís de REE de fer-se càrrec de la construcció de la nova subestació “Transbadalona” i el trasllat de la part de “transport” que hi ha a la subestació actual i que tot això ja està pressupostat i previst en la planificació actual (2015-2020) On és la pressa? Val 19 milions el trasllat d’una part (distribució) de la subestació a un altre lloc ja construït?. Si no hi ha Hub (o qualsevol altra programa funcional), quin sentit té el PDU?. I pel que fa a l’amenaça del contenciós, ja li podeu dir a Territori que nosaltres també ens ho estem plantejant seriosament (i ja tenim advocat).

I pel que fa a l’amenaça del contenciós, ja li podeu dir a Territori que nosaltres també ens ho estem plantejant seriosament (i ja tenim advocat)

També hi ha qui diu que “un parc sense habitatge serà un lloc inhòspit que farà por a les nits”. Si el parc es combina amb activitat econòmica de caire internacional, estarà permanentment connectada amb el Japó, la Xina o Califòrnia i, per tant, hi haurà més gent desperta que si fos una zona residencial. Que “per tancar TERSA i els Cicles Combinats és millor fer barris al costat”. I mentrestant exposar més població a la contaminació?. Que “no hi haurà nous usos sense PDU”. Estem d’acord. Però nosaltres puntualitzem que no hi haurà PDU sense nous usos, perquè el PDU no té sentit si no és per satisfer les necessitats d’un nou programa funcional de les 3X. No ens oposem al PDU, ens oposem a AQUEST PDU.

No hi haurà PDU sense nous usos, perquè el PDU no té sentit si no és per satisfer les necessitats d’un nou programa funcional de les 3X. No ens oposem al PDU, ens oposem a AQUEST PDU.

Hi ha, per sort, una diferencia positiva respecte a ara fa un any i mig: avui disposem d’una proposta molt treballada i sòlida de nous usos, no només de l’antiga tèrmica, sino del Front Litoral. Es tracta del “Hub internacional de coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” que tots vosaltres coneixeu. Una proposta que encaixa en el “Decàleg” elaborat pel Comitè Tècnic 3X. Una proposta que hauria de propiciar un acord estratègic de totes les Administracions Públiques perquè és una gran oportunitat (potser l’última), especialment si es desenvolupa convenientment el tema la Formació Professional (Institut Politècnic del Besòs) i si es respecta el patrimoni industrial. Una gran oportunitat de transformar el litoral amb un projecte d’abast internacional però amb una incidència positiva en el teixit social i econòmic proper.

Creiem que s’ha de donar tot el suport a aquesta iniciativa i demanar al Departament de Territori que aturi la tramitació del PDU, treballi a favor de la proposta i posi el planejament al servei del programa funcional i no a l’inrevés.

Aquesta és la nostra intervenció. Voteu en conseqüència o en consciència. I tingueu en compte que un SÍ crític és, al cap i a la fi, un SÍ, i que Territori ja us ha explicat que, un cop feta l’aprovació inicial, només s’incorporaran esmenes “no substancials”. I que  un cop aprovat el PDU, quina motivació pot tenir la Generalitat en promoure un programa funcional per a les 3X?. Com evitarem que es repeteixi a Sant Adrià l’exemple de la CACI a Badalona?.

Surti el resultat que surti d’aquesta votació esperem que, a partir de demà, us poseu a treballar tots junts (començant pel senyor alcalde) per aconseguir el millor programa funcional per a les 3X, el que més i millors oportunitats ofereixi als ciutadans i no pas als grans propietaris privats. I presenteu al·legacions sobre els “gripaus” que dieu que us esteu empassant.

Moltes gràcies per la vostra atenció però també per l’interès que la majoria de vosaltres heu anat demostrant al llarg del temps en escoltar i discutir les nostres consideracions i aportacions.

En resposta a les intervencions dels grups:

A MES: espero que presenteu al·legacions sobre els “gripaus” que dieu que us esteu empassant i demanant la recuperació d’aquestes piscines descobertes que dieu. I, alerta! que si demaneu rebaixar les alçades dels edificis, la solució que donaran serà la d’ocupar més superfície, perquè hi ha una cosa que per a ells és sagrada: no tocar el benefici als privats. Tot i que ho argumentaran dient que s’ha d’assegurar la “viabilitat econòmica”.

A Movem Sant Adrià en Comú: estem d’acord amb vosaltres en que no estem d’acord amb la quantitat de sostre (edificabilitat), amb la reducció d’activitat econòmica, amb els costos del trasllat de la subestació amb que la mobilitat és manifestament millorable i en que els equipaments necessaris haurien d’estar ja concretats. Però amb el que estem més d’acord és en qualificar d’ “obscenitat” les plusvàlues que genera aquest planejament. Es pot votar a favor d’un PDU si considereu que les plusvàlues són obscenes?

A Ciutadans: dieu que esteu d’acord en que hi hagi habitatge però sense densificar. Doncs ja veieu, tindrem un barri amb la densitat de L’Hospitalet. També heu dit que el fet que hi hagi “pelotazos” en alguns planejaments no pot ser excusa per deixar de fer-los i que cal que aquestes pràctiques siguin perseguides i castigades. Doncs bé, com penseu que es pot aturar aquest “pelotazo” un cop estigui publicat al DOGC? I, si es descobreix a posteriori, enderrocarem els habitatges construïts de més per revertir la situació?

A ERC: De debó esteu dient que posar més residents al voltant de la incineradora TERSA i dels Cicles Combinats ajudarà a tancar aquestes indústries? I que “aquest PDU és el més assenyat dels vistos fins ara”? Podeu dir això sabent que, respecte a la versió anterior, hi ha més habitatge, més valoració del sòl, menys activitat econòmica, menys equipaments i menys parc? Un altre cop anuncieu un “Sí crític”. I un altre cop anuncieu que a la propera podria ser que votéssiu NO. Doncs de “Sí crític” en “Sí crític” s’arriba al final al mateix lloc que amb un “Sí entusiasta”. Com és que tenint tants dubtes sobre el tema econòmic votareu favorablement?. Celebrem que proposeu la creació d’un “Òrgan de control” amb la participació de tots els grups de l’Ajuntament. Nosaltres també hi volem ser en aquest òrgan.

Al PSC: dieu que només hi ha dues opcions: expropiació o transformació urbanística. Doncs nosaltres vàrem plantejar algunes més al procés participatiu i no es van voler ni tenir en consideració. Dieu que heu fet trucades i us han dit que el cost de l’expropiació és de 80 milions. Nosaltres també hem fet trucades i ens han dit que és de 60 milions. Qui té raó? L’única manera de saber-ho és encarregar un estudi independent del valor real del sòl i dels costos reals d’una expropiació total o parcial, però malgrat les nostres demandes, no ho ha fet ningú. Per tant, mentrestant, la nostra valoració és, si més no, tan vàlida com la vostra. També dieu que ha estat un gran èxit de l’autonomia municipal aconseguir que el PDU fixi en un 40% el sostre d’habitatges de protecció oficial. Però això, si no estem equivocats, ja ve determinat per llei. O és que hi havia la possibilitat de saltar-se-la? Dieu que a Sant Adrià fa falta habitatge assequible, però SAeC ens ha dit que els preus d’aquests habitatges són prohibitius per a molts adrianencs. No estarem acceptant un altre cop solucions a les necessitats de Barcelona?. Celebrem que estigueu treballant amb Màrius Rubiralta en aconseguir consens polític i us animem a seguir-ho fent amb tota la intensitat i determinació.