El PDU a aprovació inicial

El mes de març, tot just abans del confinament per la Covid-19, el Departament de Territori de la Generalitat presentava els documents previs a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies.

La Plataforma ha tingut accés als documents i aquesta és la nostra valoració:

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior del PDU: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí?

Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”.

Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

Reversió: una oportunitat que cal aprofitar

A finals de 2018, i en el context del procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies, la nostra entitat ja va proposar com a alternativa la negociació amb ENDESA en base a la caducitat de les concessions per part de l’estat dels aprofitaments hidràulics per a ús hidroelèctric.

Hidroelèctriques

Ara, segons informa el diari Público, una sentència de l’Audiencia Nacional avala la reversió a l’Estat de la central Lafortunada-Cinqueta i exposa uns criteris que aplanarien el camí a la nostra proposta.

Ante una situación de ese tipo, el Consejo de Estado concluye que se debe “valorar el beneficio obtenido por el titular a consecuencia del disfrute en exceso del aprovechamiento, reservándose la Administración las acciones que procedan”, ya que esa actuación podría, “en su caso, ser igualmente objeto de compensación”

Els beneficis obtinguts per ENDESA fora del període de concessió podrien ser reclamats per l’Administració en forma de cessió del sòl que ocupen al Front Litoral de Sant Adrià i farien innecessària l’edificabilitat que proposa el PDU.

Hi ha model alternatiu a la transformació del litoral

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Un nou barri per a les tres xemeneies?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.

Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.

Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

El nostre model de Front Litoral

El Front Litoral de Sant Adrià, on està la tèrmica de les tres xemeneies, és objecte d’un pla urbanístic que està en procés de redacció i que proposa una exagerada edificabilitat amb la creació de més de 1.700 habitatges, 120.00 m2 per a oficines, 34.000 m2 comercials i 17.000 m2 per a hotels, sense que hi hagi cap projecte de reutilització per a l’edifici catalogat de la central tèrmica.

La nostra entitat s’oposa a aquest model de transformació del territori. Per això aposta per un model alternatiu que presenta en aquest document. Un model oposat al de la creació d’un barri nou que és el que proposa el Pla Director Urbanístic que està redactant la Generalitat.

“Volem una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació. Que afavoreixi la millora de la qualitat de vida; unes activitats amb valor afegit des dels punts de vista social, econòmic, cultural i mediambiental; que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i que respongui a les necessitats dels barris propers i de la regió metropolitana. Apostem per un  model basat en la natura, l’esport i la cultura.”

Accés al document

“Ara el PDU no proposa res”

La Plataforma respon a les afirmacions de l’Alcalde de Sant Adrià, Sr. Callau recollides a l’ entrevista del passat 14 de març de 2019 i publicades al diari “Línia Nord” en la seva edició del Barcelonès Nord

L’opinió de la Plataforma sobre el procés participatiu del Pla Director Urbanístic (PDU) de les tres xemeneies va ser crítica. Però no va ser l’única veu crítica. Representants d’altres entitats, veïns i altres participants també van ser crítics, especialment pel caràcter no vinculant, el marc del debat, el format en que es van organitzar alguns debats i el temps concedit per a l’exposició de propostes diferents a les “oficials”.

Desconeixem en quines dades objectives es basa el Sr. Callau per afirmar que “la majoria s’ha sentit molt ben representada” durant el procés participatiu si només va assistir a les sessions inicial i final. No va ser present a cap de les sessions de treball. L’organització no va fer cap enquesta de satisfacció del procés participatiu. Nosaltres sí que la vam fer al final de la “sessió de retorn” i els resultats indiquen el contrari. A més, cal tenir present que hi va haver veïns que van assistir a la primera sessió informativa i que van desistir de participar en les sessions de treball en desacord amb el plantejament del procés.

És fals que “Ara el PDU no proposa res” com afirma Callau. Només cal llegir la pàgina 93 de la memòria per veure que es proposa un sostre de 326.303 m2, dels quals un 47% seran d’ús residencial amb 1.719 habitatges. Per a la resta de sostre proposa usos d’oficines, comercials i hotelers .

Al Ple Municipal de Sant Adrià, del 25 de febrer passat, van votar a favor de “manifestar conformitat” amb el document del PDU 10 dels 20 regidors presents. El punt no es va aprovar perquè, segons el secretari de l’ajuntament, en tractar-se d’un tema urbanístic, calia una majoria absoluta (11 vots favorables). Per tant, és fals que s’hagi aprovat el document com manifesta el Sr. Alcalde.

El “document inicial” que ara ha de redactar la Generalitat, quedarà emmarcat en el model que proposa el document d’objectius i propòsits generals que s’ha sotmès al Ple. Sí que serà important la discussió sobre el document inicial però no és menys important la discussió sobre el document d’objectius, que és el que, al cap i a la fi, proposa el model de transformació.

No és cert, com afirma Callau, que no hi hagi més opcions que l’expropiació o la transformació. Hi ha, per exemple, l’expropiació parcial, la negociació amb els privats, o la permuta de sòls, alternatives que les administracions ni tan sols han volgut sotmetre a debat.

¿Com sap el Sr. Callau que l’expropiació costaria “65 milions o més”? Sempre ens han dit que no hi ha cap taxació del valor real dels terrenys privats. Fa temps que demanem una taxació independent sobre el valor real dels sòls industrials privats. Li demanem al Sr. Alcalde que faci públic el document de valoració en què es basa per fer aquesta afirmació.

Estem d’acord amb Callau en que s’ha de recuperar la platja, però no a costa de crear un nou barri que densificarà encara més el nostre territori. Pel que fa al trasllat del col·lector, sempre hem dit que és una obra urgent, que ja s’hauria d’haver iniciat perquè és independent dels canvis que es facin al litoral i, per suposat, no ha de carregar les despeses d’una possible urbanització ja que aquesta obra és responsabilitat de l’AMB i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Callau afirma que la “transformació” és necessària per recuperar la platja i traslladar el col·lector ja que, si no, “la cosa” quedarà “com està” i “no tindrem platja ni tindrem res”. És possible tenir platja, un col·lector més segur i molt més sense que “la cosa” es quedi “com està”. Per aconseguir-ho cal treballar les voluntats polítiques adequades i el finançament, com veiem que es fa contínuament en altres territoris. Sant Adrià no és més que cap altre municipi, però tampoc menys.

Finalment i, a tall d’exemple, citem el cas de la zona del Poliesportiu Marina Besòs i el Parc del Litoral. Als anys 80 tot aquest sòl era industrial i estava en mans privades (Viguetas Castilla). La llavors “Corporació Metropolitana de Barcelona” va adquirir-los i el Poliesportiu es va finançar amb aportacions de la Generalitat, la Diputació i el propi Ajuntament. La situació actual és similar: terrenys industrials en mans privades que podrien ser d’ús públic amb un gran parc i equipaments.

Nosaltres insistim que el model que planteja el primer document del PDU no té prou consens ciutadà ni prou suport polític, tenint en compte la importància estratègica d’aquesta part de la regió metropolitana.

Sant Adrià, 15 de març de 2019

Nou procés participatiu 2018

El proper 27 de setembre de 2018 i, impulsat pel Consorci del Besòs, s’inicia un nou procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic (PDU) del Front Litoral de Sant Adrià.

Aquesta primera sessió informativa tindrà lloc al Casal de Cultura de Sant Adrià a les 18:30h.

Tota la informació sobre aquest procés es troba a la pàgina frontlitoral.cat del Consorci del Besòs.

Tot i que la suspensió del procés de tramitació del PDU i l’obertura d’un autèntic procés participatiu era una de les nostres principals reivindicacions, el fet que durant la seva presentació s’informés que no seria vinculant pot tenir un efecte descoratjador de la necessària participació.

Creiem que cal anar cap a un urbanisme participatiu i superar el model de participació de la Llei d’Urbanisme. L’Administració ha de vetllar pels interessos generals per sobre dels particulars.

No ens agrada que el “punt de partida” sigui la proposta del “Document d’objectius i proposta” del PDU, amb el qual estem en total desacord. Tampoc ens agrada que el “marc de discussió” establert descarti, sense justificació suficient, l’opció de transformar el front litoral en un gran parc central metropolità amb equipaments.

Al “procés participatiu” del 2016 el tema de l’activitat econòmica apareix com el 7è dels 10 aspectes prioritaris amb un 6,6% de les aportacions però és el que més s’ha destacat i al que han donat més importància els redactors de la proposta inicial del PDU en contraposició a un altre aspecte prioritari “la implicació de les institucions públiques en el finançament” que apareix en 3r lloc amb un 14% de les aportacions.

DOCUMENTS DE LA PLATAFORMA RELACIONATS AMB EL PROCÉS PARTICIPATIU:

  1. Valoració de la sessió informativa (27 setembre 2018)
  2. Propostes seminari 1 (8 octubre 2018)
  3. Propostes seminari 2 (15 octubre 2018)
  4. Propostes seminari 3 (22 octubre 2018)
  5. Propostes seminari 4 (29 octubre 2018)
  6. Valoració del procés participatiu i propostes
  7. Valoració de la sessió de retorn (21 gener 2019)