#PlaUrbanístic3Xemeneies

NO A AQUEST PDU (Pla Director Urbanístic). SÍ ALS NOUS USOS”

Ens oposem frontalment a la proposta de PDU 3X que ha elaborat el Departament de Territori de cara a la seva aprovació inicial.

El PDU 3X només té sentit si serveix per atendre les necessitats els nous usos de l’element patrimonial de la central tèrmica de les 3X. El planejament ha d’estar supeditat als nous usos i no pas a l’inrevés com proposa Territori.

Creiem que ara hi ha una oportunitat única. Que ara és el moment del Besòs. Que es donen les circumstàncies adients per aconseguir uns nous usos per a la tèrmica. Uns nous usos que, enlloc de densificar el territori amb més habitatge, dinamitzin econòmica i socialment la zona amb criteris de sostenibilitat econòmica i mediambiental.

Instem a les Administracions a formalitzar un acord de suport a la iniciativa de “Hub internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” que incorpori una oferta potent de Formació i Qualificació Professionals per respondre a les necessitats socials, especialment de l’àmbit local.

PER QUÈ ENS OPOSEM AL Pla Urbanístic?

Perquè posa per davant dels nous usos de la tèrmica els interessos dels privats i del sector immobiliari.

Perquè proposa una operació fortament especulativa, els beneficis de la qual aniran a mans de Endesa, Banc de Santander i Metrovacesa i que no revertiran en el territori.

Perquè ens deixarà un “nou barri” segregat de la trama urbana i ja en tenim prou de barris segregats al nostre territori.

Perquè suposarà 5.000 habitants més. Una densificació similar a la de L’Hospitalet (prop de 20.000 habitants/km2) i sense determinació dels d’equipaments necessaris per donar serveis a tota aquesta població, amb els problemes que això comporta.

Perquè pretén situar aquest “nou barri” en “zona inundable” i “zona potencialment inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua.

Perquè no té en compte la fragilitat de l’entorn des del punt de vista mediambiental, una zona de desembocadura, un connector biològic entre el mar i la Serralada de Marina. Una zona que hauria d’estar convenientment protegida.

Perquè els habitatges que proposa (alguns d’ells en edificis de fins a 20 plantes) estaran situats a 400m de les xemeneies dels cicles combinats i a 1.000m de la de la incineradora TERSA.

Per incomplir la Llei de Canvi Climàtic 16/2017, que té per objectiu la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’afavorir una transició cap a la descarbonització de l’economia. Incompleix el Pacte Nacional de Transició Energètica, per fer front als reptes de l’emergència climàtica, abandonant els combustibles fòssils per assolir un sistema energètic 100% renovable.

QUÈ VOLEM?

Que s’aturi la tramitació d’aquest PDU fins que no hi hagi un pla d’usos detallat, consensuat i aprovat amb el compromís explícit de les Administracions per executar-lo. Apostem per treballar la proposta de “Hub internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau”.

Que el nou planejament faciliti els nous usos evitant haver de fer intervencions inadequades en els elements patrimonials de l’antiga tèrmica.

Que el sostre que sigui necessari aplicar, sigui destinat a cobrir les necessitats dels nous usos i a activitats econòmiques relacionades però, en cap cas, a usos residencials.

Que, independentment de tot l’exposat anteriorment i amb urgència, es procedeixi a la descontaminació de tots els sòls, i al trasllat i redimensionament del col·lector de llevant sense que això suposi noves càrregues urbanístiques.

Veiem el futur de la zona amb un gran parc metropolità que faci de protecció mediambiental i democratitzi l’accés al litoral, amb unes instal·lacions esportives conservades o, fins i tot ampliades, i uns usos potents per a la icona de les 3X amb algunes edificacions complementàries. Tot això complementat amb una modernització dels polígons industrials adjacents (sense afegir sostre residencial) amb activitats relacionades amb els nous usos de les 3X i amb la Formació Professional que ofereixi oportunitats als ciutadans dels municipis propers.

[Vídeo] La mobilitat ferroviària en un nou model de ciutat metropolitana. El cas del Besòs

Ja està disponible a Youtube el vídeo de l’acte organitzat conjuntament amb la Societat Catalana d’Economia i Espai Besòs del passat 21 de juliol de 2020.

Intervencions a la sessió informativa i de debat “Un nou barri a les 3 xemeneies?”

Dimarts 14 de juliol de 2020 hem fet l’acte telemàtic “Un nou barri a les 3 Xemeneies?” amb informació, opinió i debat sobre els documents del Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies de cara a la seva aprovació inicial que es preveu per a l’agost.

Malauradament no hem pogut enregistrar la sessió. De tota manera, us oferim uns documents que resumeixen les intervencions dels ponents:

Intervenció de Roger Hoyos (diferències entre les versions del PDU, valoració i propostes de la Plataforma 3X)

Joaquim Perramon (Plataforma 3X) (valoració de l’estudi econòmic i financer del PDU)

Us oferim també una reflexió sobre els estudis econòmics dels PDU i l’esborrany de les al·legacions de la Plataforma a l’estudi econòmic i financer del PDU.

Francesc Alfambra (Valoració i propostes d’Els Verds de Badalona)

Agraïm la participació de Els Verds de Badalona, la tasca de moderació d’en Jordi Ribalaygue i l’interès i les aportacions de les 42 persones que han participat.

Un nou barri a les tres xemeneies?

Tornem a convocar la sessió d’informació i debat que vàrem haver d’ajornar pel confinament. Per garantir les mesures de seguretat, la farem virtual per videoconferència a través de la plataforma Jitsi meet. Per a seguir-la i/o participar cal accedir a l’enllaç: https://meet.jit.si/PDU3Xemeneies.

Us hi esperem a la xarxa dimarts dia 14 de juliol a les 18:30h. Hem convidat també a Els Verds de Badalona i la sessió estarà moderada pel periodista Jordi Ribalaygue.

El PDU a aprovació inicial

El mes de març, tot just abans del confinament per la Covid-19, el Departament de Territori de la Generalitat presentava els documents previs a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies.

La Plataforma ha tingut accés als documents i aquesta és la nostra valoració:

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior del PDU: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí?

Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”.

Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

Reversió: una oportunitat que cal aprofitar

A finals de 2018, i en el context del procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies, la nostra entitat ja va proposar com a alternativa la negociació amb ENDESA en base a la caducitat de les concessions per part de l’estat dels aprofitaments hidràulics per a ús hidroelèctric.

Hidroelèctriques

Ara, segons informa el diari Público, una sentència de l’Audiencia Nacional avala la reversió a l’Estat de la central Lafortunada-Cinqueta i exposa uns criteris que aplanarien el camí a la nostra proposta.

Ante una situación de ese tipo, el Consejo de Estado concluye que se debe “valorar el beneficio obtenido por el titular a consecuencia del disfrute en exceso del aprovechamiento, reservándose la Administración las acciones que procedan”, ya que esa actuación podría, “en su caso, ser igualmente objeto de compensación”

Els beneficis obtinguts per ENDESA fora del període de concessió podrien ser reclamats per l’Administració en forma de cessió del sòl que ocupen al Front Litoral de Sant Adrià i farien innecessària l’edificabilitat que proposa el PDU.

Hi ha model alternatiu a la transformació del litoral

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Un nou barri per a les tres xemeneies?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.

Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.

Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

El nostre model de Front Litoral

El Front Litoral de Sant Adrià, on està la tèrmica de les tres xemeneies, és objecte d’un pla urbanístic que està en procés de redacció i que proposa una exagerada edificabilitat amb la creació de més de 1.700 habitatges, 120.00 m2 per a oficines, 34.000 m2 comercials i 17.000 m2 per a hotels, sense que hi hagi cap projecte de reutilització per a l’edifici catalogat de la central tèrmica.

La nostra entitat s’oposa a aquest model de transformació del territori. Per això aposta per un model alternatiu que presenta en aquest document. Un model oposat al de la creació d’un barri nou que és el que proposa el Pla Director Urbanístic que està redactant la Generalitat.

“Volem una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació. Que afavoreixi la millora de la qualitat de vida; unes activitats amb valor afegit des dels punts de vista social, econòmic, cultural i mediambiental; que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i que respongui a les necessitats dels barris propers i de la regió metropolitana. Apostem per un  model basat en la natura, l’esport i la cultura.”

Accés al document