El PDU a aprovació inicial

El mes de març, tot just abans del confinament per la Covid-19, el Departament de Territori de la Generalitat presentava els documents previs a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies.

La Plataforma ha tingut accés als documents i aquesta és la nostra valoració:

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior del PDU: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí?

Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”.

Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Un nou barri per a les tres xemeneies?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.

Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.

Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

El nostre model de Front Litoral

El Front Litoral de Sant Adrià, on està la tèrmica de les tres xemeneies, és objecte d’un pla urbanístic que està en procés de redacció i que proposa una exagerada edificabilitat amb la creació de més de 1.700 habitatges, 120.00 m2 per a oficines, 34.000 m2 comercials i 17.000 m2 per a hotels, sense que hi hagi cap projecte de reutilització per a l’edifici catalogat de la central tèrmica.

La nostra entitat s’oposa a aquest model de transformació del territori. Per això aposta per un model alternatiu que presenta en aquest document. Un model oposat al de la creació d’un barri nou que és el que proposa el Pla Director Urbanístic que està redactant la Generalitat.

“Volem una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació. Que afavoreixi la millora de la qualitat de vida; unes activitats amb valor afegit des dels punts de vista social, econòmic, cultural i mediambiental; que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i que respongui a les necessitats dels barris propers i de la regió metropolitana. Apostem per un  model basat en la natura, l’esport i la cultura.”

Accés al document

Projectem el documental “ON/OFF Les tres xemeneies”

Emmarcada en la iniciativa de la UE “2018 any europeu del patrimoni cultural” i la proposta de E-FAIT (Federació Europea d’Associacions de Patrimoni Industrial) de dedicar el mes de maig al patrimoni de les xemeneies industrials, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies i l’Associació d’Amics de la UNESCO de Sant Adrià, organitzen la projecció del documental “ON/OFF Les Tres Xemeneies” i un col·loqui posterior al voltant dels nous usos que hauria de tenir l’equipament patrimonial de la tèrmica.

El documental, produït per Televisió de Badalona amb guió i direcció de Gina de Tera i Ferran Graó, fa un repàs per la història i l’impacte de la tèrmica a Sant Adrià i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Més enllà del fet estètic, exemple de l’arquitectura brutalista industrial dels anys 70, les Tres Xemeneies són el testimoni de l’entrada de Catalunya a la segona revolució industrial, amb un creixement econòmic que no hauria estat possible sense la central tèrmica. Alhora, també esdevenen un símbol d’identitat per a molts ciutadans

Protagonistes:

  • Jaume Vallès Aroca. Periodista i comissari de l’exposició “La fàbrica de la llum”
  • Joaquin, Ginés i Ramon. Treballadors de la tèrmica
  • Teresa Colomer. Activista de Badalona organitzadora de la manifestació contra el “polvillo negro”
  • Maria Cané i Esther Sansa. Veïnes de Badalona que participaren a la manifestació
  • Xavier Querol. Investigador del CSIC expert en contaminació
  • Salvador Rueda. Biòleg que aconseguí, el 1983, la declaració de Sant Adrià com a zona atmosfèricament contaminada.
  • José Luis Muñoz. Membre de la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies
  • Ángel Lozano. Ex cap d’explotació de la tèrmica
  • Francesc Muñoz. Geògraf i director de l’observatori de la urbanització
  • Joan Carles Alayo. Enginyer i estudiós de la història de l’energia
  • Christopher Willan. Fotògraf que va fer el reportatge pocs dies abans del tancament de la central
  • Isabel Hernández. Subdirectora general de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat
  • Vanessa López. Cap de l’arxiu del Fons Històric d’Endesa
  • Juan Ramon Obón. Actual director de la tèrmica de cicle combinat Besòs 5, successora de les Tres Xemeneies

Jornada d’informació i participació

Vols conèixer què diu l’avanç del Pla Director Urbanístic del Front Litoral de Sant Adrià?

Vine i participa. T’ho expliquem dijous 1 de març de 2018 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

DOCUMENTS RELACIONATS:

  1. Presentació de diapositives utilitzades en la sessió
  2. Propostes per al disseny de la participació ciutadana presentades amb posterioritat al Consorci del Besòs

Nou reconeixement a la Plataforma

Dimecres dia 29 de novembre de 2017, l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya va fer un reconeixement especial a la nostra Plataforma en el Premi Especial de Patrimoni categoria Reivindicació del Patrimoni Industrial atorgat per l’Expedient de Declaració BCIL, informe tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, elaborat per F. Xavier Menéndez i Pablo.

Aquest informe tècnic representa la culminació d’un procés de conscienciació, documentació, difusió i reivindicació iniciat el 2011 per la nostra entitat per tal de catalogar la tèrmica com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Anteriorment, el 2014, la nostra Plataforma va rebre un altre reconeixement amb el Premi Especial de Patrimoni per la nostra col·laboració amb l’exposició “Sant Adrià. La fàbrica de la llum” realitzada al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya.

El Front Litoral al nord del Besòs. Criteris per a una transformació a l’entorn de les tres xemeneies

El passat dijous 19 d’octubre de 2017 hem realitzat una conferència a l’Ateneu Barcelonès. A l’acte, presentat per Joaquim Perramon, com a membre de la secció d’economia de l’Ateneu, han participat Eduard Moreno, advocat especialitzat en dret urbanístic, i els membres de la Plataforma José Luis Muñoz i Roger Hoyos.

L’acte ha comptat amb la presència activa, entre altres, de Jordi Rogent (arquitecte i urbanista), Francesc Muñoz (Dr. en Geografia i director de l’Observatori de la Urbanització UAB), Pierpaolo Troiano (arquitecte, doctor en arquitectura i urbanisme, màster en intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni), Salvador Clarós (president de l’AVV Poblenou), Francesc Magriñà (Expert en processos participatius en urbanisme i director de l’àrea de planificació estratègica de l’AMB), Santiago Montero (enginyer expert en planificació d’infraestructures de transport), Assumpció Feliu (presidenta de E-FAITH i vicepresidenta de l’AMCTAIC).

Aquí podeu veure el vídeo de l’acte i la presentació d’imatges que es va fer servir.