Neix l’Entesa per un gran parc litoral al Besòs

Ens hem unit a 28 entitats ecologistes, socials i culturals del Baix Besòs per defensar la descontaminació i la regeneració mediambiental del litoral de les Tres Xemeneies amb un gran parc i denunciar les propostes especulatives del Pla Director Urbanístic que està tramitant la Generalitat amb el suport entusiasta dels equips de govern dels ajuntaments de Sant Adrià i Badalona.

L’acte de constitució de l’Entesa ha tingut lloc el passat 9 de març al Cor de Marina de Badalona i actualment està treballant en la preparació de les properes accions.

Al web de l’Entesa parc3xemeneiesbesos.cat podeu llegir el manifest i adherir-vos. També podreu afegir-vos a la llista de distribució i seguir les seves xarxes socials: Twitter Instagram Youtube Facebook.

Amenaces i oportunitats

Les 3 Xemeneies de #SantAdrià no estan soles, tenen un entorn social i econòmic: el #BaixBesòs i formen part d’una metròpoli: #Barcelona. Tant elles com el seu entorn estan sotmeses a importants amenaces, però també són una gran oportunitat.

Us oferim el vídeo de la conferència:

És l’hora del Besòs ???

Davant l’anunci de l’acord institucional entre l’alcaldessa de Barcelona i el vicepresident de la Generalitat per proposar l’entrada d’aquesta al Consorci del Besòs, la Plataforma 3X manifesta:

A falta de més informació, de moment, som escèptics – No és una bona notícia l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara – Desitjaríem que servís per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada – L’anunci ens genera molts dubtes i exigim rebre informació rellevant

A falta de més informació, de moment, som escèptics

Tot i que és de valorar el canvi de discurs, massa cops hem assistit a anuncis sobre plans i agendes per millorar el Besòs que després han quedat en no res. Sense anar més lluny, un acord del Govern d’ara fa 13 mesos manifestava el seu suport al hub del Coneixement, una proposta que contava amb un ampli suport al territori, i ara veiem com, sense cap explicació, ja no se’n parla i es promociona un hub digital i audiovisual del qual ho desconeixem tot.

Fem palesa la nostra desconfiança en el Departament de Territori atès tot el procés dut a terme fins ara de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU3X), les seves propostes i l’anàlisi econòmica que l’acompanya.

No és una bona notícia que l’entrada de la Generalitat al Consorci del Besòs impliqui l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara

Continuem reclamant la retirada del PDU3X, tal i com està aprovat inicialment, per molts motius expressats a les nostres al·legacions (encara sense resposta des de fa 14 mesos) que, a més d’incomplir normativa urbanística, proposa la construcció de gairebé 2.000 habitatges en una zona inundable, mediambientalment sensible, molt contaminada i encerclada de barreres com la via del ferrocarril, el port de Badalona i el propi riu.

Valorem la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que valorarem la d’altres d’institucions, però no entenem el suport que ara escenifica la seva alcaldessa a aquest PDU3X, tenint en compte que Catalunya en Comú hi va votar en contra de la seva aprovació inicial ni la condescendència mostrada fins ara per l’AMB.

Desitjaríem que la incorporació de les institucions supramunicipals al Consorci servissin per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada.

De la mateixa manera, ens agradaria que aquesta incorporació, més enllà de l’àmbit de les tres xemeneies, també fos útil per revertir la situació de vulnerabilitat dels nostres barris.

L’anunci i el contingut de la roda de premsa ens generen molts dubtes:

Què significa que el Consorci del Besòsserà el responsable de negociar i acabar de tancar el PDU amb els propietaris del sòl”?  El planejament urbanístic es “negocia” amb uns particulars (Endesa i Santander) que han demostrat abastament els seus interessos especulatius i la seva poca consideració vers el territori i la seva gent? Negociar per aconseguir què?

Malgrat admetre que “el Besòs és l’àrea més poblada i més densa del conjunt del país”, diuen que un dels objectius és la creació d’un “parc d’habitatge públic potent”. De quants habitatges estem parlant? a qui aniran adreçats? quants tindran la consideració d’habitatge social? i, el més important: on pensen ubicar-lo? La construcció d’habitatge al litoral és incompatible amb la protecció del medi ambient, el que necessitem és un gran parc verd amb equipaments.

Quins equipaments nous hi haurà a la zona? Quines propostes hi ha per a la transformació dels polígons industrials? Es convertiran en un “monocultiu” d’empreses del sector digital i audiovisual?

En què consisteix el “pol digital i audiovisual” que proposen situar a les Tres Xemeneies? A diferència de la proposta de Hub del Coneixement, aquesta és totalment desconeguda pel territori i, per tant, no gaudeix de cap consens. Proposa nous usos per als edificis patrimonials i respectant els criteris de protecció? Porta associat algun instrument per a la formació professional i ocupacional, la inserció laboral, l’acreditació de competències i l’increment de les oportunitats pels joves del Besòs? Estableix alguna relació amb els campus universitaris i de recerca del Besòs? Proposa alguna estratègia per incentivar i afavorir la transferència de coneixement?

En el nou Consorci del Besòs ampliat, quins seran els compromisos i les aportacions de cada ens públic? Un cop aprovat el PDU3X, quin serà el paper de les institucions supramunicipals? Es reactivarà la fins ara adormida “Agenda Besòs”?

Està molt bé que les Administracions es comprometin a “treballar per obtenir finançament” per portar a terme les “iniciatives més urgents de l’Agenda Besòs”. Consideren que, actuacions de salut pública com ara la descontaminació dels sòls i la retirada de l’amiant són una d’aquestes iniciatives urgents? Ha de supeditar-se la salut pública a una altra mena d’urgències o necessitats?

Volem saber

Ens agradaria fer valoracions positives. Fa molt de temps que ho estem desitjant. Però, ara per ara, el que toca és exigir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que ens rebin i ens aportin informació rellevant que doni resposta als nostres dubtes.

Balanç del 2021

Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.

Pla Director Urbanístic (PDU):

Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.

Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:

…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.

Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.

Formació Professional:

Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.

Polígons industrials:

Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.

Obres de consolidació:

Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.

Gestió del mentrestant:

També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:

Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.

Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.

Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.

Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.

…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions

En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.

Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.

Arriben les rebaixes a les Tres Xemeneies?

Els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona han aprovat iniciar sengles expedients per tal de rebaixar la protecció que com a element de Patrimoni Cultural té l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies. La proposta es sustenta en un informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Tot seguit podeu descarregar-vos i llegir les al·legacions que hem presentat:

Les prescripcions de protecció actualment vigents van quedar definides en un Informe Tècnic elaborat pel tècnic en Patrimoni Cultural Sr. Francesc Xavier Menèndez, llavors al servei de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Un informe que va merèixer un dels Premis Bonaplata de l’edició de 2017 en la categoria “Reivindicació del Patrimoni Industrial i que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).

És evident que les prescripcions de protecció d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) es poden revisar i canviar, en el sentit de rebaixar-ne la protecció o d’incrementar-la segons les circumstàncies. Però aquestes revisions o canvis tenen sentit quan hi ha propostes concretes de nous usos del patrimoni que les justifiquen, per tal de donar-los cabuda o d’evitar-los.

En el cas de les Tres Xemeneies, no hi ha cap proposta concreta aprovada. No hi és al Pla Director Urbanístic (PDU) perquè encara està en tràmit (i amb les respostes a les al·legacions encara pendents). Ni a la proposta de pla funcional del denominat “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” perquè encara es troba en una fase molt inicial.

L’ajuntament de Sant Adrià va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU

Segons una intervenció de l’alcaldessa de Sant Adrià en la sessió del Ple Municipal del 28 de juny de 2021, la proposta de modificació (“ajust” en diuen) es fa de forma “genèrica” i no respon a cap projecte concret. En la mateixa sessió, la regidora delegada de Territori, en la defensa de l’expedient, va afirmar que el seu departament va rebre trucades del Sotsdirector General d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la Gerent del Consorci del Besòs indicant que l’aprovació de l’expedient “és un pas necessari i imprescindible per poder aprovar el PDU” i que “si no es fan aquests ajustos, no avança el PDU”.

Després de l’aprovació inicial, l’agost del 2020, el PDU va rebre moltes al·legacions. Bona part d’aquestes al·legacions es fonamentaven en que el planejament no havia tingut en compte les prescripcions de protecció vigents.

la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU

Davant totes aquestes informacions i, a falta d’altres oficials que ho desmenteixin, creiem que la rebaixa de la protecció respon als interessos dels actuals propietaris privats per aconseguir el màxim de metres quadrats de sostre “amb vistes al mar”, com si d’un hotel es tractés. Interessos que, sorprenentment, assumeixen els redactors del PDU i que, per poder-los satisfer, necessiten rebaixar el nivell actual de protecció. Però, com que no ho poden fer directament, necessiten dels ajuntaments i de la col·laboració (amb un evident conflicte d’interessos) del Departament de Cultura.

La imatge de l’esquerra correspon a l’estat actual. La rebaixa de la protecció podria suposar intervencions com la que mostra la imatge de la dreta. :

El mural del NO a aquest PDU

Dissabte 19 de juny de 2021 hem col·laborat amb les entitats Els Verds de Badalona i Badalona pel Clima en la pintada d’un mural reivindicatiu per denunciar que no volem aquest Pla Director Urbanístic (PDU) pel seu caràcter especulatiu que no dona resposta a les necessitats de l’entorn i per expressar que volem un gran parc metropolità que ens protegeixi de forma efectiva contra els efectes del canvi climàtic.

Coincidint amb la pintada del mural, també hem donat suport a la concentració organitzada per diverses entitats ecologistes i veïnals de Sant Adrià, Badalona i Barcelona on hem denunciat públicament l’herència enverinada en forma de sols contaminats que ens ha deixat el passat industrial, que fa que dues platges estiguin tancades, la inacció i dilació de les Administracions a l’hora de prendre mesures de protecció i de fer els treballs de descontaminació. També hem exigit, a més de la immediata descontaminació, la realització d’estudis més extensius al llarg de tota la costa

Col·loqui sobre les 3X i el Pla Director Urbanístic

Organitzat per Badalona pel Clima, va tenir lloc el passat 28 d’abril de 2021, amb la participació de Francesc Alfambra de Els Verds de Badalona i Roger Hoyos de la Plataforma 3X, moderat pel periodista Jordi Ribalaygue.

Es va debatre sobre amenaces i oportunitats de les 3X, les al·legacions al planejament urbanístic, el Hub del Coneixement, els fons europeus i la participació de les Administracions…

Podeu veure’l sencer aquí:

Posicionament de la Plataforma

Darrerament s’estan succeint notícies sobre els nous usos de la tèrmica de les tres Xemeneies, els fons europeus per a la recuperació (Next Generation), la transformació dels polígons industrials de El Sot i Badalona Sud en un “Districte Innovador”, el Pla Director Urbanístic (PDU) i la implicació de diferents Administracions. Davant aquesta situació, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies vol posar de manifest els punts següents:

  1. Donem suport a la part del programa funcional (nous usos) que proposa el Grup Internacional d’Experts conegut com el Hub Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
  1. Acceptem que, si és necessari per fer possibles aquests nous usos, s’intervingui arquitectònicament a les tres xemeneies i a l’edifici de turbines, sempre i quan aquesta intervenció respecti els valors que representa el monument i segueixi els criteris internacionalment acceptats d’intervenció en aquests tipus d’elements patrimonials.
  1. Valorem positivament la implicació de les diferents Administracions i voldríem que s’impliquessin aquelles que encara no ho han fet. De la mateixa manera, valorem la implicació de la Cambra de Comerç i creiem que el Consorci del Besòs ha de continuar implicat fent de pont amb aquells àmbits de l’Ajuntament de Barcelona que reben demandes de localització d’empreses. Alhora, exigim a Administracions i entitats que treballin per aconseguir els fons propis i/o europeus, extraordinaris i/o estructurals que facilitin:

a. Els nous usos per a la tèrmica de les 3X i l’edifici de turbines com el proposat Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau

b. La creació d’un centre integrat de formació professional (Institut Politècnic del Besòs) i la ubicació dins l’àmbit de la seu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a instruments imprescindibles per compensar algunes de les greus vulnerabilitats socials que pateix el territori, com ara l’alt nivell d’atur i la baixa formació i ocupabilitat de les persones, especialment dels joves

c. La recuperació mediambiental del litoral de desembocadura del Besòs que contempli la descontaminació dels sòls i la renaturalització amb un gran parc amb mesures de protecció dels efectes de la crisi climàtica

  1. No ens oposem al PDU. Creiem que un planejament urbanístic és necessari, però no com el que fins ara ens ha presentat el Departament de Territori. Aquesta zona del litoral no pot transformar-se en un nou barri, ja n’hi ha dos: La Mora i Sant Joan Baptista. Per tant, proposem a la Generalitat i a l’AMB, per tal d’evitar la judicialització del procés urbanístic, que repensin i refacin el planejament en base a la nova situació creada i a les consideracions següents:

a. Facilitant els nous usos proposats per a la tèrmica i per a la zona industrial i tenint en compte les seves necessitats des d’una visió global del territori

b. Comptant amb els fons econòmics que es puguin aconseguir i que forcen a refer tot l’estudi econòmic

c. Fent el planejament de forma integrada i amb el mateix nivell concreció sobre la totalitat de les 134 ha que comprenen l’àmbit actual d’actuació (el front litoral, els polígons industrials i l’avinguda Eduard Maristany) i que actualment estan planificant separadament la Generalitat per una banda i l’AMB per una altra de tal manera que:

i. Es compleixin les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) i es compensin al front litoral l’excés d’aprofitament privat i el dèficit d’espais lliures que actualment hi ha a la zona dels polígons

ii. Es minimitzin els costos ambientals

iii. Es doni veu a la ciutadania, també sobre la transformació dels polígons industrials per copsar la tipologia d’indústria que convé al territori i la relació entre indústria digital i manufacturera 

d. Es garanteixi que la transformació urbanística generarà uns beneficis a l’entorn social iguals, com a mínim, al benefici real que obtindran els actuals propietaris del sòl

El Departament de Territori no es vol examinar

Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.

A l’article “A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies” signat per Jordi Ribalaygue (ARA, 2 de febrer de 2021) llegim:

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.

Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.

Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat

Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.

Però, com que el Departament de Territori no va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.

Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe

Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals

Create your website with WordPress.com
Per començar