Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Reacció a les declaracions de l’alcaldessa de Sant Adrià, el primer tinent d’alcalde de Badalona i altres regidors

Jordi Ribalaygue publica el 7 de setembre de 2022 a El Periódico una notícia on recull declaracions de diversos representants polítics municipals de Sant Adrià i Badalona sobre la nova versió del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) que la Generalitat vol aprovar provisionalment. Tot seguit responem a aquestes declaracions:

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià (PSC):

“El proyecto no está finalizado, se está intentando negociar que la edificabilidad baje. Sería positivo que el número total de pisos disminuyera, siempre que no sea a costa de los pisos de protección oficial, sino que la reducción sea proporcional entre la vivienda libre y la de protección”

No diu que s’estigui negociant, diu que s’està “intentant” la negociació. Es suposa que amb els propietaris privats (Endesa i Santander). Tota negociació implica contrapartides. Quines contrapartides pensen oferir als privats? Si el planejament urbanístic és competència exclusiva de les Administracions i troben que l’edificabilitat és excessiva, per què no la rebaixen directament? Per què han de satisfer les aspiracions especuladores dels privats i no l’interès general de la població?

Ara diu que volen reduir l’edificabilitat però el seu partit, tant a Sant Adrià com a Badalona sempre han votat a favor del PDU. Tant quan proposava 1.719 habitatges com quan proposava 1.844. Al 2020 acceptaven 1.844 habitatges i ara 1.959 els semblen excessius. El canvi és motivat per 115 pisos més?

“[Reduir la superfície dels pisos de protecció oficial] Supone diversificar la tipología de pisos en función de las necesidades y adaptarse a la demanda social. Además, es una oportunidad que haya más vivienda social, de la que tenemos necesidad. En ese sentido, es positivo”.

L’alcaldessa confon els habitatges de “protecció oficial” amb els habitatges “socials”. No són el mateix. Ni molt menys. Tal i com està el mercat, que un habitatge sigui de “protecció oficial” no garanteix en absolut que hi puguin accedir totes les persones amb recursos limitats, especialment els joves. Cal dir-ho ben clar: El PDU no proposa cap habitatge social.

…defiende que se implantarán suficientes garantías de seguridad frente al riesgo de inundabilidad que se detecta en la zona donde debe edificarse: “Están verificadas por la Agència Catalana de l’Aigua. ¿Que hay previsión potencial de inundaciones a 50 o más años? Sí, pero se incorporan medidas para prevenir afectaciones que en otros sitios con la misma expectativa no tienen”

Segons l’informe d’inundabilitat que acompanya el PDU3X, el que verifica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és que la zona és inundable i que la causa principal d’aquesta inundabilitat és la baixa cota del pont del ferrocarril. Però, en lloc de aixecar el pont, es proposen mesures “d’autoprotecció” en cas d’inundació. Com si fos naturalment impossible aixecar el pont. També verifica l’ACA, i l’alcaldessa ho reconeix, que altres llocs com ara els barris de Sant Joan i de La Catalana estan en zona inundable. Què pensen fer les Administracions per evitar les situacions de perill en aquestes zones ja edificades? Elevar el pont del ferrocarril? No. És més fàcil elevar les vies al pas pel canal del port de Badalona perquè passin quatre vaixells d’esbarjo que tenen aquells que es poden pagar aquest luxe.

Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de Badalona (ERC):

“Cuanta menos densidad, mejor vive la gente”

Però el seu partit ERC sempre ha votat a favor del PDU, quan proposava 1.719 habitatges i quan proposava 1.844. Estan disposats a acceptar 1.844 habitatges però ara no ho estan per 1.959? És que no sap que Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma formen un continu urbà amb una densitat molt superior a la mitjana de l’àrea metropolitana?

El concejal comenta que los ayuntamientos han planteado que Endesa asuma al menos una parte de los casi 19 millones de euros para trasladar una subestación eléctrica anexa a la planta clausurada, en vez de que se asuma como costes a financiar con los ingresos de urbanización. “Incluirlos en el plan provoca que se hagan más pisos. Si Endesa paga una parte, se reduciría el número, aunque no sería un cambio radical”, matiza Montornès.

O sigui, reconeix que el trasllat de la subestació és “la xocolata del lloro”. No seria millor desestimar el trasllat de la subestació elèctrica?. El problema no radica en el trasllat de la subestació, el problema és el model de transformació de l’espai: en un barri que es pretén de luxe molesta una infraestructura elèctrica.

“Los técnicos no son especuladores urbanísticos. Validan que se puede construir con unas condiciones determinadas”

Estem d’acord que els especuladors no són els tècnics, però les “condicions determinades” les estableix la legislació i aquesta és responsabilitat de la classe política. Fins al 2014 no era legal construir en zona inundable, i així ho va deixar clar una sentència del Tribunal Suprem anul·lant un planejament urbanístic a Torredembarra. Un canvi legislatiu posterior ha fet que ara sigui legal. Qui afavoreix i fa possible l’especulació? Els tècnics és evident que no.

Xavier García Albiol, regidor de Badalona (PP):

“No compartimos que se masifique. Apostamos por un proyecto de calidad, en que tenga cabida la clase media de Badalona y del área metropolitana, no que haya más pisos sociales para tener más opciones de venta. Si los números no salen, hay que buscar otras fórmulas que no pasen por hacer viviendas más pequeñas”

El posicionament del PP de Badalona és erràtic: s’abstenen a la proposta de 1.719 pisos, voten a favor de 1.844 i ara diuen que no els sembla bé la massificació. També confon el senyor Albiol les tipologies d’habitatges de “protecció oficial” i “socials” i donen a entendre que no els agraden. No diu quines serien les “altres fórmules” perquè “surtin els números”, potser incrementar el nombre de places hoteleres?

Ruben Arenas, regidor de Sant Adrià (ERC):

“Necesitamos desarrollar ese espacio y es una forma de revalorizar Sant Adrià y generar puestos de trabajo. Es un polo de oportunidades. La alternativa al PDU es la nada y que las Tres Xemeneies se deterioren aún más”

Estem d’acord en què es necessita desenvolupar l’espai, revaloritzar Sant Adrià i generar llocs de feina, però això es pot fer de moltes maneres. L’alternativa a aquest PDU que proposa l’edificació d’un nou barri en zona inundable, no garanteix cap ús a les tres xemeneies i només satisfà els interessos dels grans propietaris no és el no-res, és un gran parc metropolità al servei de l’interès general i com a protecció als efectes de les inundacions i el canvi climàtic combinat amb uns nous usos de l’antiga tèrmica que siguin un motor d’oportunitats per a la gent del territori. I aquest model és possible… si hi ha voluntat política.

A mode de conclusions:

Ens trobem on estem perquè la major part dels grups polítics municipals han anat donat suport al PDU, ja sigui de forma d’un SÍ entusiasta, d’un SÍ crític o d’una abstenció.

El problema rau en el model. Si des de les Administracions fa disset anys que diuen que el model de transformació ha de ser un nou barri, els privats (elèctrica i banca) assumeixen unes grans expectatives i apreten per obtenir uns beneficis importants. I les Administracions cedeixen i ho faciliten modificant la legislació quan aquesta els ho impedeix.

En una altra situació molt diferent ens trobaríem si, des d’un bon començament, les Administracions haguessin manifestat la intenció de comprar o expropiar els terrenys per tal que la transformació atengués a l’interès general.

Davant aquesta situació, creiem que els nostres representants municipals haurien d’oposar-se clarament a aquest PDU.

Serà conseqüent el Sr. Puigneró?

Aquest inici de setembre de 2021 ens ha portat unes greus inundacions al Montsià amb Les Cases d’Alcanar com a zona principalment afectada. Sortosament no hem hagut de lamentar víctimes personals però sí molts danys materials.

La zona afectada, a tocar de la costa, no té cap riu proper però sí uns barrancs naturals que baixen de la Serra de Montsià. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta zona no està qualificada com a inundable. Malgrat tot, un intens episodi de pluges ha causat unes importants destrosses. Segons els darrers informes científics sobre els efectes del canvi climàtic, aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.

El vicepresident del Govern Sr. Puigneró, en una visita a la zona i, segons recull la premsa, va fer unes declaracions afirmant coses com aquestes:

El Govern revisarà els criteris d’urbanització en lleres i cursos fluvials per evitar episodis de destrosses com les d’aquesta setmana al Montsià.

“Començarem a revisar-ho, no només aquí, sinó en zones on tenim aquest tipus de situacions”

La massificació urbanística en zones afectades per cursos d’aigua o la costa “ve de molts anys enrere”

Si aquestes declaracions són sinceres i el Sr. Puigneró, com a responsable de l’àrea de Territori vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU 3X) que va aprovar inicialment el seu antecessor en el càrrec Sr. Calvet l’agost de 2020 i evitar així la “massificació urbanística” de la zona de les Tres Xemeneies, afectada pel curs fluvial del Besòs i la costa. Un PDU 3X que preveu la construcció de 1.844 habitatges i 100.000 m2 de sostre dedicat a oferta hotelera, comercial i oficines.

Si el Sr. Puigneró vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies

Cal recordar-li al Sr. Puigneró que l’àmbit del PDU 3X, a diferència de la zona del Montsià, és potencialment inundable segons l’ACA, que es situa a la desembocadura del Besòs (un riu amb un passat de fortes i tràgiques riuades) que compta amb un pont del ferrocarril que limita considerablement la seva capacitat de drenatge i que és a la costa, amb una especial sensibilitat als temporals de mar.

És absolutament necessari aturar el planejament en tràmit i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori tenint en compte els aspectes mediambientals, les recents experiències del Montsià i dels temporals com el Glòria i el Filomena i les previsions i recomanacions dels experts sobre els efectes del canvi climàtic.

El Departament de Territori no es vol examinar

Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.

A l’article “A la recerca de 140 milions per ressuscitar les Tres Xemeneies” signat per Jordi Ribalaygue (ARA, 2 de febrer de 2021) llegim:

Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.

Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.

Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.

Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat

Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.

Però, com que el Departament de Territori no va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.

Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe

Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé

Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.

El Departament de Territori aprova inicialment el PDU 3X

Avui dia 7 d’agost de 2020, la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB) ha aprovat inicialment (amb el vot en contra de Catalunya en Comú) la proposta de Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies. Estem a l’espera que passi a exposició pública per tal de presentar-hi al·legacions.

Lamentem profundament que aquesta Comissió Territorial i els Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona permetin que segueixi avançant aquesta proposta de PDU feta a mida dels interessos especuladors dels actuals propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) i sense que s’hagi definit ni acordat clarament el programa funcional (els nous usos) de l’element patrimonial de les tres xemeneies.

No estem en contra del PDU. Estem en contra d’aquesta proposta de PDU que fa el Departament de Territori

El PDU no ha de perjudicar als propietaris privats, però tampoc ha de perjudicar al territori i la seva gent a costa d’oferir, com ho fa ara, uns beneficis obscens als privats.

Aquest espai metropolità del litoral de les tres xemeneies no és adequat i no es mereix rebre una agressió com la que proposa el Departament de Territori. No és l’espai indicat per crear cap barri i, molt menys, un altament densificat (20.000 habitants/km2) com el que proposen. Un barri segregat de la trama urbana, encaixat entre el riu Besòs, el mar, la línia R1 de ferrocarril i el port de Badalona.

La situació del mercat de l’habitatge no pot ser una excusa per propiciar aquest “pelotazo”

El problema de l’habitatge no es soluciona construint més habitatges en zones ja altament densificades. Com és possible que es justifiquin els 1.844 habitatges del PDU amb una suposada demanda d’habitatge a la zona (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona) quan hi ha més de 13.000 pisos buits? Que el 40% siguin de protecció oficial no és cap garantia de solució degut als preus als quals s’estan venent aquest habitatges (253.000€ en una promoció propera).

Cal canviar el model que proposa el Departament de Territori

Nosaltres vàrem apuntar vies per aconseguir-ho durant el procés participatiu: expropiació (total o parcial), negociació en base a les concessions hidroelèctriques, permutes, transferència d’edificabilitat… però van ser rebutjades pels representants de l’Administració sense ni tan sols estudiar-les ni avaluar-ne els costos.

Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

La Covid-19 i la ciutat compacta

La Vanguardia del 2 de maig de 2020 publica aquest article de l’enginyer industrial Santiago Montero i Homs. Una reflexió molt oportuna i que va en la línia de la nostra proposta.

Les dades ens diuen que 2,5 milions de catalans viuen a l’àrea delimitada entre l’Hospitalet i Badalona, amb una densitat de 19.000 persones per km2

Les ciutats europees estan entre 2.000 i 6.000 persones per km2

Aquestes densitats urbanes són les que produeixen contactes que faciliten la propagació de la Covid-19

Quan se superen les 8.000 persones per quilòmetre quadrat entrem en un altre terreny que afecta a l’habitatge, la mobilitat i la salut

El que no és discutible és que el nucli central dels 2,5 milions s’ha d’esponjar, i no té sentit que els municipis d’aquesta zona s’entestin a construir més habitatge

Reversió: una oportunitat que cal aprofitar

A finals de 2018, i en el context del procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies, la nostra entitat ja va proposar com a alternativa la negociació amb ENDESA en base a la caducitat de les concessions per part de l’estat dels aprofitaments hidràulics per a ús hidroelèctric.

Hidroelèctriques

Ara, segons informa el diari Público, una sentència de l’Audiencia Nacional avala la reversió a l’Estat de la central Lafortunada-Cinqueta i exposa uns criteris que aplanarien el camí a la nostra proposta.

Ante una situación de ese tipo, el Consejo de Estado concluye que se debe “valorar el beneficio obtenido por el titular a consecuencia del disfrute en exceso del aprovechamiento, reservándose la Administración las acciones que procedan”, ya que esa actuación podría, “en su caso, ser igualmente objeto de compensación”

Els beneficis obtinguts per ENDESA fora del període de concessió podrien ser reclamats per l’Administració en forma de cessió del sòl que ocupen al Front Litoral de Sant Adrià i farien innecessària l’edificabilitat que proposa el PDU.

Un quilòmetre maleït al litoral metropolità

Entre el Port Fòrum i el Pont del Petroli, es concentren, en dosis elevades, tots els fracassos possibles com a societat

El quilòmetre de litoral metropolità que va del Port Fòrum –a Sant Adrià de Besòs– fins al Pont del Petroli –a Badalona– sembla maleït. En ell es concentren, en dosis elevades, tots els fracassos possibles com a societat. Un quilòmetre de litoral amnèsic, que va ser el Camp de la Bota i que avui és un escape room al qual costa més entrar que sortir-ne. Maleït per la sang de les més de 1.700 persones assassinades per la dictadura militar franquista a trenc d’alba i per la misèria barraquista. Un litoral que ha de suportar la sobredosi de ports esportius i cicles combinats que aboquen electricitat bruta i insostenible a la xarxa, aire contaminat als nostres pulmons i aigua salada calenta a la desembocadura del riu Besòs, en una guerra encara més bruta.

Article d’opinió de José Luis Muñoz publicat al diari Público. Llegiu l’article complet.

“Ara el PDU no proposa res”

La Plataforma respon a les afirmacions de l’Alcalde de Sant Adrià, Sr. Callau recollides a l’ entrevista del passat 14 de març de 2019 i publicades al diari “Línia Nord” en la seva edició del Barcelonès Nord

L’opinió de la Plataforma sobre el procés participatiu del Pla Director Urbanístic (PDU) de les tres xemeneies va ser crítica. Però no va ser l’única veu crítica. Representants d’altres entitats, veïns i altres participants també van ser crítics, especialment pel caràcter no vinculant, el marc del debat, el format en que es van organitzar alguns debats i el temps concedit per a l’exposició de propostes diferents a les “oficials”.

Desconeixem en quines dades objectives es basa el Sr. Callau per afirmar que “la majoria s’ha sentit molt ben representada” durant el procés participatiu si només va assistir a les sessions inicial i final. No va ser present a cap de les sessions de treball. L’organització no va fer cap enquesta de satisfacció del procés participatiu. Nosaltres sí que la vam fer al final de la “sessió de retorn” i els resultats indiquen el contrari. A més, cal tenir present que hi va haver veïns que van assistir a la primera sessió informativa i que van desistir de participar en les sessions de treball en desacord amb el plantejament del procés.

És fals que “Ara el PDU no proposa res” com afirma Callau. Només cal llegir la pàgina 93 de la memòria per veure que es proposa un sostre de 326.303 m2, dels quals un 47% seran d’ús residencial amb 1.719 habitatges. Per a la resta de sostre proposa usos d’oficines, comercials i hotelers .

Al Ple Municipal de Sant Adrià, del 25 de febrer passat, van votar a favor de “manifestar conformitat” amb el document del PDU 10 dels 20 regidors presents. El punt no es va aprovar perquè, segons el secretari de l’ajuntament, en tractar-se d’un tema urbanístic, calia una majoria absoluta (11 vots favorables). Per tant, és fals que s’hagi aprovat el document com manifesta el Sr. Alcalde.

El “document inicial” que ara ha de redactar la Generalitat, quedarà emmarcat en el model que proposa el document d’objectius i propòsits generals que s’ha sotmès al Ple. Sí que serà important la discussió sobre el document inicial però no és menys important la discussió sobre el document d’objectius, que és el que, al cap i a la fi, proposa el model de transformació.

No és cert, com afirma Callau, que no hi hagi més opcions que l’expropiació o la transformació. Hi ha, per exemple, l’expropiació parcial, la negociació amb els privats, o la permuta de sòls, alternatives que les administracions ni tan sols han volgut sotmetre a debat.

¿Com sap el Sr. Callau que l’expropiació costaria “65 milions o més”? Sempre ens han dit que no hi ha cap taxació del valor real dels terrenys privats. Fa temps que demanem una taxació independent sobre el valor real dels sòls industrials privats. Li demanem al Sr. Alcalde que faci públic el document de valoració en què es basa per fer aquesta afirmació.

Estem d’acord amb Callau en que s’ha de recuperar la platja, però no a costa de crear un nou barri que densificarà encara més el nostre territori. Pel que fa al trasllat del col·lector, sempre hem dit que és una obra urgent, que ja s’hauria d’haver iniciat perquè és independent dels canvis que es facin al litoral i, per suposat, no ha de carregar les despeses d’una possible urbanització ja que aquesta obra és responsabilitat de l’AMB i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Callau afirma que la “transformació” és necessària per recuperar la platja i traslladar el col·lector ja que, si no, “la cosa” quedarà “com està” i “no tindrem platja ni tindrem res”. És possible tenir platja, un col·lector més segur i molt més sense que “la cosa” es quedi “com està”. Per aconseguir-ho cal treballar les voluntats polítiques adequades i el finançament, com veiem que es fa contínuament en altres territoris. Sant Adrià no és més que cap altre municipi, però tampoc menys.

Finalment i, a tall d’exemple, citem el cas de la zona del Poliesportiu Marina Besòs i el Parc del Litoral. Als anys 80 tot aquest sòl era industrial i estava en mans privades (Viguetas Castilla). La llavors “Corporació Metropolitana de Barcelona” va adquirir-los i el Poliesportiu es va finançar amb aportacions de la Generalitat, la Diputació i el propi Ajuntament. La situació actual és similar: terrenys industrials en mans privades que podrien ser d’ús públic amb un gran parc i equipaments.

Nosaltres insistim que el model que planteja el primer document del PDU no té prou consens ciutadà ni prou suport polític, tenint en compte la importància estratègica d’aquesta part de la regió metropolitana.

Sant Adrià, 15 de març de 2019