Exemples de reutilització de Patrimoni Industrial

Alguns exemples europeus significatius, no només com a exemples de reutilització de patrimoni industrial, sinó també pel model d’ordenació del seu entorn.

Montemartini (Itàlia)

La Central tèrmica Montemartini situada a la vora del Tíber, a Roma, va estar en funcionament des del 1912 fins al 1960. Desprès de 30 anys abandonada, els propietaris van pagar la seva restauració (i no el desmantellament com a Sant Adrià) amb la intenció de convertir-la en un museu de l’energia. Al 1997, però, amb motiu del tancament de sales dels Museus Capitolins per restauració, va haver d’acollir una exposició temporal d’obres clàssiques (“Màquines i déus”). L’èxit va ser total i ara és seu permanent de les adquisicions més recents dels Museus Capitolins. L’espai combina a la perfecció l’arqueologia clàssica i la industrial.

La central de Montemartini forma part d’un ambiciós projecte de requalificació de la zona que preveu convertir en pol cultural la zona industrial més antiga de Roma. A més de la central, el projecte abasta l’antic Escorxador, el Gasòmetre, estructures portuàries, una antiga indústria química (Mira Lanza) i els antics Mercats Generals. També preveu la construcció de nous espais per a la Universitat Roma Tre i la realització d’una “Ciutat de les Ciències”.

Zollverein (Alemanya)

La conca del Ruhr és una de les zones més densament poblades d’Europa (5,3 milions d’habitants) amb una alta concentració industrial minera i siderúrgica que va entrar en decadència la dècada dels 70 del segle passat deixant moltes famílies a l’atur. Al 1989, el geògraf i urbanista Karl Ganser va presentar un projecte de reconversió de la zona en un pol d’indústria cultural. Amb una inversió de més de 300 milions d’euros i un període de 10 anys, avui és una zona curulla d’activitats culturals lúdiques i socials en un recorregut de 400 km que el 2010 va ser “Capital cultural europea“. Només l’edifici de Zollverein, l’antiga mina de carbó, és el segon lloc més visitat d’Alemanya després de la Catedral de Colonia.

Avui la natura recupera els seus espais al Ruhr i combina perfectament amb les antigues instal·lacions industrials ara reconvertides. Alguns exemples de reconversió: una antiga fàbrica de cervesa és ara una galeria d’art i centre cultural, un gasòmetre en museu de la ciència, un molí en galeria d’art modern. La mina de Zollverein, un complex d’edificis, tinglados, dipòsits units per estructures metàl·liques allotja ara un gran museu del disseny, el museu del Ruhr, amb més de 2 milions de visitants i que el 2001 va ser declarada patrimoni cultural de la humanistat per la Unesco.

Museo Nacional de la Energia (Espanya)

L’antiga central tèrmica de carbó de la “Minero Siderúrgica de Ponferrada” va estar en funcionament des de 1920 fins al 1971. El 2011, quaranta anys després del seu tancament, una inversió pública de 100 milions d’euros fa possible la seva restauració, que va merèixer el premi Europa Nostra 2012 i va fer possible la seva transformació en el “Museo Nacional de la Energía“. Cal destacar la cura mostrada també en l’entorn, cosa que molts cops és tant important com cuidar l’element patrimonial.

El museu, dedicat a la divulgació científica i l’oci cultural, ha rebut durant els seus primers 7 anys de vida un total de 150.000 visitants. La història de la tèrmica, des dels punts de vista tècnic, econòmic i social, s’ha reconstruït amb l’ajut de més de 200 col·laboradors, alguns d’ells ex-treballadors de la pròpia central tèrmica.

Les confluences (França)

Situat a la confluència de dos rius, el Saona i el Roina, amb una extensió de 150 Ha, podríem dir que el barri de Les Confluences és el “Front Litoral de Lió“. Des de ben antic, el barri, a més d’una zona d’habitatges ocupats per treballadors, s’ha dedicat a la indústria, l’activitat portuària i al comerç a l’engròs.

Al 1997 es posa en marxa un projecte a 30 anys vista per transformar l’espai. Tot i que la primera idea era omplir l’espai d’habitatges, al final resulta un conjunt d’activitats com ara el Museu de Societat, la seu del Consell Regional Rhône-Alpes, les seu d’Euronews i de TNT, un parc central de 14 Ha, una galeria d’art a l’antiga Duana a banda d’altres edificis industrials reutilitzats. Hi viuen 16.000 persones i hi treballen 25.000. El museu ocupa un edifici icònic de nova planta que ha costat 150 milions d’euros, a diferència del Front Litoral de Sant Adrià en què aquest edifici icònic el tenim fet.

Els habitatges s’han rehabilitat i els nous edificis s’ha concebut amb criteris d’eficiència energètica, s’ha desenvolupat una xarxa de vehicles elèctrics compartits, i s’ha implementat un sistema de gestió per a una auditoria energètica comunitària. Tot plegat ha fet que el barri sigui reconegut pel govern francès com a “barri ecològic”, o pel WWF “barri sostenible” i ha obtingut el premi “Concert Segell Europeu pel baix consum d’energia als edificis”.