Patrimoni

El conjunt de tres edificis caldera-xemeneia i  la nau de turbines han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el 26 de setembre de 2016 i, per tant, estan protegides per la llei 9/13 del Patrimoni Cultural Català. Això implica, entre altres aspectes, que no poden ser enderrocats ni modificats sense autorització expressa i que el seu propietari està obligat a fer el manteniment. En principi, qualsevol actuació que es vulgui fer, ha de respectar les prescripcions de l’Informe Tècnic de l’expedient de declaració.

Aquesta declaració va estar recolzada per, entre altres, els organismes següents: mNACTEC, DOCOMOMO, AADIPA, AMCTAIC, la comissió de seguiment del PNPI, l’Associació d’Amics de les Xemeneies/Friends of Chimneys i el sindicat CC.OO.

Els valors en que es sustenta la declaració són de diferents tipus: tècnic i industrial, històric i social, arquitectònic, simbòlic i identitari i paisatgístic.

Valors de tipus tècnic i industrial:

Malauradament no hem pogut evitar el desmantellament de les calderes, els turboalternadors, les estacades de suport dels tubs d’aspiració d’aigua de mar i la resta d’instal·lacions que feien possible el procés industrial. Tanmateix, la tèrmica forma part, des del 2015, dels 150 elements imprescindibles del Patrimoni Industrial Català a proposta del mNACTEC i de l’AMCTAIC.

La tèrmica de les tres xemeneies és la central elèctrica icònica de la generació elèctrica a partir de fuel, com Cercs ho és del carbó i Vandellòs de la nuclear. Totes tres centrals construïdes a la mateixa època.

Tot i que va començar a funcionar amb fuel, els grups 1 i 3 van ser posteriorment adaptats al gas natural. Dues centrals anteriors ubicades al mateix lloc (Energía Eléctrica de Cataluña i Badalona I) van funcionar a base de carbó. Actualment, al mateix municipi, es troben noves centrals a gas natural (Besòs 3, 4 i 5) que utilitzen la tecnologia del cicle combinat i, la pèrgola fotovoltaica del Fòrum que utilitza el silici per a la generació elèctrica. La pervivència de les tres xemeneies permet doncs explicar l’evolució en l’ús de les fonts primàries del carbó al fuel, al gas natural i finalment al silici en la tecnologia de la generació elèctrica.

Valors de tipus històric i social:

Hi ha un continu històric de producció elèctrica a Sant Adrià des del 1913 fins a l’actualitat en que s’han anat succeint fins a 10 centrals elèctriques, 3 de les quals encara en servei. Podem considerar que Sant Adrià és un municipi elèctric; la fàbrica de la llum, un referent de l’electrificació de Catalunya,  i de la segona revolució industrial. No s’entén la pujança econòmica de Barcelona i el creixement de la metròpoli sense l’energia que s’ha produït i que es produeix a Sant Adrià.

La tèrmica representa un  factor d’atracció de nous treballadors, primer per construir-la i després per fer-la funcionar. Representa nous habitatges i nous barris per acollir els treballadors, per acollir la immigració. Representa la memòria del treball, les mobilitzacions i el compromís polític, sindical i veïnal. Representa la memòria de Manuel Fernández Márquez, treballador assassinat a trets per la policia durant la vaga de 1973. Representa les lluites -sobretot de les dones- contra la “pluja negra” i la contaminació.

Valors de tipus arquitectònic:

Són una construcció original i única des dels punt de vista estructural. La seva colossal envergadura (200 metres) li confereix una gran contundència i monumentalitat, a més d’un aspecte molt harmònic.

Xemeneies de 110 metres fonamentades damunt d’uns edificis de 90 metres on s’allotgen les calderes penjades d’unes  jàsseres metàl·liques. També una Sala de Turbines amb un gran espai diàfan que li confereix una monumentalitat única a Catalunya. La primera central elèctrica de l’Estat construïda amb la tècnica d’encofrat lliscant, un exemple d’arquitectura brutalista.

Valors de tipus simbòlic i identitari:

Les tres xemeneies han esdevingut l’edifici més emblemàtic de Sant Adrià i el seu símbol principal. Identifiquen un terme municipal molt petit, encaixat entre grans ciutats com Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i el fan visible des de molts punts de la regió metropolitana.

La tèrmica en tant que símbol, rememora un passat industrial immediat del qual queden molt pocs vestigis i explica, en bona part, el teixit social dels seus habitants format per classe obrera i immigració. La generació d’electricitat ha estat una de les principals indústries de Sant Adrià des de fa més d’un segle i ara encara ho és més.

Valors de tipus paisatgístic:

Els 200 metres d’alçada el converteixen en un dels edificis més alts de Catalunya i, possiblement d’Espanya quan es va construir. A Barcelona, només la torre Foster de Collserola, amb 288 metres (però que no té la consideració d’ “edifici”) supera l’alçada de les xemeneies però, com a símbol de la tercera revolució industrial, estableix un interessant diàleg amb les tres xemeneies, símbol de la segona.

Les xemeneies són visibles des de molt lluny, fins i tot des de Montserrat en dies clars. Formen part de l’sky-line de la façana marítima de Barcelona i són un punt de referència geogràfic de la regió metropolitana i especialment del litoral que permet ubicar el municipi de Sant Adrià en el territori.