Manuel Fernández Márquez

Durant la construcció de la tèrmica, que va coincidir amb els últims temps de la dictadura franquista, van tenir lloc uns fets lamentables que van acabar amb la vida d’un jove treballador de 27 anys, Manuel Fernández Márquez, fruit d’un tret de bala de la “Policia Armada”.

Era l’abril de 1973 quan els treballadors de les empreses constructores van fer unes demandes de millores laborals i, davant la negativa a negociar per part de les empreses, van fer una aturada i van ocupar els menjadors. Les empreses van respondre amb una sanció de suspensió de feina i sou durant cinc dies a tots els treballadors i van penjar a les portes uns cartells comunicant la sanció. El dimarts 3 d’abril, quan els treballadors van anar a la feina, es van trobar amb les portes tancades i la presència de la “Policia Armada” amb furgonetes i cavalls. Es van produir els enfrontaments i la policia, fent ús de foc real, causà la mort de Manuel Fernández Márquez i va ferir de bala al coll, a Serafín Villegas Gómez de 25 anys.

Aquests fets van provocar una forta reacció per part de treballadors d’altres empreses, estudiants i ciutadans. Durant els dies posteriors es van succeir nombroses mobilitzacions de solidaritat, no només a Sant Adrià si no també a altres poblacions i a diferents empreses com Siemens, Pegaso, Gincar, Fecsa, Esesa, Bultaco, Carrocerías Catalanas, Hispano Olivetti, La Maquinista i SEAT així com a les universitats i als carrers per part dels estudiants.  Moltes d’aquestes manifestacions i aturades van ser també fortament reprimides per les forces del règim produint-se quantioses detencions i empresonaments.

Les reivindicacions dels treballadors eren aquestes:

    • 40 hores de feina amb el mateix salari que abans es cobrava per fer-ne 56
    • augment de 4.000 pessetes mensuals per a totes les categories30 dies de vacances
    • anul·lació dels contractes en blanc i tot el personal fix a partir dels 15 dies de prova
    • tres pagues extraordinàries a l’any de 30 dies de salari real
    • IRTP a càrrec de l’empresa
    • ajuda escolar de 500 pessetes per cada fill d’entre 4 i 16 anys
    • dret de reunió i assemblea a l’empresa
    • cobrament del 100 % en cas de malaltia, accident, jubilació o invalidesa
    • botes de seguretat, casc, roba de feina, vestuaris i dutxes en condicions

L’endemà es va fer l’enterrament al cementiri de Pomar (Badalona). Només va poder assistir la seva dona i els familiars més propers. Els milers de treballadors que van intentar assistir a la cerimònia i que es trobaven pels voltants, van ser dispersats per la policia.

Poema que li dedicà un company i que va llegir el dia del seu enterrament

Llegiu el treball publicat al suplement “Vivir en Barcelona” de La Vanguardia els dies 1, 2 i 3 de maig de 2002 i signat per Genís Sinca:

Dia 1 primera part      dia 1 segona part      dia 2      dia 3

Cliqueu els enllaços per decarregar els pdf.