Història

La central tèrmica de les tres xemeneies data dels anys 70 del s.XX. És la quarta central elèctrica que es construeix en aquest indret del marge esquerre del Besòs.

La història de la producció elèctrica de Sant Adrià es remunta al 1913 i continua, de forma ininterrompuda, fins als nostres dies. Actualment hi ha al municipi 4 grups productors d’energia elèctrica per cicle combinat situats al marge dret del Besòs i que, amb una potència instal·lada total de 1.600 MW, han agafat el relleu de totes les centrals anteriors.

Us oferim tot seguit una cronologia dels fets que considerem més destacats de l’evolució de les centrals elèctriques i els processos de reivindicació patrimonial i de transformació urbanística.

1911 – 1923

Central tèrmica de EEC a St.Adrià
Central hidroelèctrica de Capdella (Viquipèdia)
1911
Es constitueixen a Barcelona dues empreses elèctriques: Energía Eléctrica de Cataluña (EEC) i Barcelona Light and Power (La Canadenca) que competiran durant anys pel mercat elèctric català
1913
EEC inaugura la seva primera central tèrmica, la primera de Sant Adrià. En la seva construcció, a base de formigó armat, s’utilitza un innovador mètode constructiu (Hennebique). Utilitza carbó com a font primària d’energia, disposa de 4 xemeneies de maons de 60m, dos tubs d’aspiració d’aigua marina per refrigerar i presta servei fins al 1954. A l’interior del recinte, hi ha un jardí dissenyat pel famós paisatgista, urbanista i jardiner J.C.N. Forestier. La central de Sant Adrià es connectava amb la central hidroelèctrica de Capdella, també de EEC, amb una línia d’alta tensió que travessava tota Catalunya
1923
La Canadenca absorbeix EEC i es crea la Unión Eléctrica de Cataluña

1924 – 1954

Fons Històric Endesa (FHE)
FHE
1936 – 1939
Guerra civil. La central de EEC es converteix en un objectiu estratègic i en una referència geogràfica per a l’aviació italiana que dóna suport a l’exercit franquista. El 13 de novembre de 1938 va ser bombardejada i van morir 16 persones.
El 1939, en plena retirada, les tropes republicanes volen la tèrmica deixant operatiu només un grup de 7,5 MW. Un cop acabada la guerra, es reparen els dos grups malmesos i la central continua treballant fins el 1954.
1952
Es crea l’empresa Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA) que rep, per part del govern, tots els bens de La Canadenca i de la Unión Eléctrica de Cataluña.
1954
Tancament i inici del desmantellament de la central tèrmica de EEC.

1955 – 1966

Badalona I (FHE)
Badalona II (FHE)
1959
Entra en servei la nova central tèrmica de carbó Badalona I, amb dues xemeneies de maons de 60m i una potència de 103 MW. El lloc que ocupava la central de EEC s’utilitza com a dipòsit de carbó per a la nova central. Inicialment es concep com a central de reserva però aquesta previsió es veu superada de seguida per l’increment de la demanda elèctrica
1965
Entra en servei una nova central tèrmica, Badalona II, en aquest cas de fuel, amb dues xemeneies de formigó de 80m i una potència de 320 MW
1966
El 29 de setembre, en ple règim franquista, hi ha una manifestació a la Rambla de Badalona en protesta per l’anomenat “polvillo negro“, la contaminació produïda per la combustió del carbó a la central Badalona I

1967 – 1976

Construcció grups 1 i 2
Manuel Fernández Márquez
Interior de la nau de turbines
1971
FECSA inicia de les obres de construcció de la central tèrmica convencional coneguda com les 3 xemeneies. Inicialment contemplava la construcció de dos grups: Sant Adrià 1 i Sant Adrià 2. Posteriorment s’afegiria el tercer grup: Sant Adrià 3. Les constructores són COPISA (Constructora Pirenaica S.A.), SADE (Sociedad Argentina de Electricidad) i CASA (Control y Aplicaciones S.A.) i s’utilitza el sistema d’encofrat lliscant amb formigó armat. Durant la construcció treballen entre 1.700 i 2.000 obrers
1973
Entra en servei el grup Sant Adrià 1 amb una potència de 350 MW mentre es va construint el segon grup.
3 d’abril de 1973
Durant una mobilització dels treballadors de la construcció de la central reivindicant millores laborals, la policia armada franquista els reprimeix utilitzant foc real provocant la mort al treballador Manuel Fernández Marquez de 27 anys i ferint de bala al coll al seu company Serafín Villegas Gómez de 25 anys.
1974
Entra en servei el grup Sant Adrià 2 també amb 350 MW i s’inicia la construcció del grup Sant Adrià 3.
1976
Entra en servei l’últim grup i la central assoleix una potència total de 1.050 MW, equivalent a la de les centrals nuclears existents.

1977 – 2000

8 de novembre 1982
Un cop de mar acaba amb la vida de Salvador Baños, soldat de lleva del destacament d’artilleria de Barcelona que feia guàrdia als tubs d’aspiració d’aigua de mar de la central en previsió d’atacs terroristes d’ETA que pocs dies abans havia atemptat a Badalona contra les instal·lacions de CAMPSA.
1996
Els actius de FECSA passen a mans d’ENDESA
1988
Privatització d’ENDESA

2001 – 2012

El grup 2 no fumeja
Workshop internacional
2001
L’associació Dones de Futur de Sant Adrià reivindica que la tèrmica sigui considerada signe d’identitat de Sant Adrià.
2002
El grup 2 és clausurat per ordre judicial degut als reiterats episodis de contaminació que ha provocat.
2004
Entren en servei els grups Besòs 3 i Besòs 4 al marge dret del riu Besòs i que han de substituir els existents Besòs 1 i Besòs 2 i part de la tèrmica de les 3 xemeneies.
2007
Creació de la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies de Sant Adrià i celebració de la consulta popular organitzada per l’Ajuntament on la ciutadania vota majoritàriament per la conservació.
2010
A l’interior de la sala de turbines es realitzen sessions de treball del seminari internacional Reciclatges i un workshop internacional emmarcats en la celebració de l’Any Cerdà.
2011
Clausura de les tres xemeneies. La Plataforma demana per primer cop la catalogació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
2012
L’Ajuntament de Sant Adrià concedeix a ENDESA la llicència d’obres d’enderroc. S’inicia la demolició de les restes de les centrals i el desmantellament interior de les xemeneies i la nau de turbines.

2013 – 2020

Llibre del centenari
Exposició centenari
Informe BCIL
PDU Avanç planejament
2013
La Plataforma commemora el centenari de la primera central elèctrica del municipi amb l’edició del llibre Central tèrmica de Sant Adrià. Cent anys il·luminant Catalunya, cent anys de patrimoni industrial i la producció d’una exposició 1913-2013 Cent anys de producció elèctrica a Sant Adrià de Besòs
2014
El Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC) produeix i acull l’exposició Sant Adrià. La fàbrica de la llum
2016
Els ajuntaments de Sant Adrià, Badalona i el Consorci del Besòs organitzen unes sessions anomenades “procés participatiu” al voltant dels treballs previs dels arquitectes Jornet-Llop-Pastor sobre una modificació del Pla General Metropolità que reordenaria el Front Litoral.

El 26 de setembre l’Ajuntament de Sant Adrià declara el conjunt de les tres xemeneies i l’edifici de turbines Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
2017
Es signa un conveni entre el Departament de Territori, el Consorci del Besòs i els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona per encarregar a la Generalitat la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació del Front Litoral.
2018
La Generalitat presenta el Document d’avanç de planejament del Pla Director Urbanístic.

Es crea al Consorci del Besòs, i a petició de la Plataforma, l’Oficina Receptora i avaluadora de arojectes i propostes d’ús per a les 3 xemeneies i la sala de turbines.
2019
Es constitueix el Comitè Tècnic 3X que, organitzat per la Fundació Bit-Hàbitat i el Consorci del Besòs pretén consensuar uns criteris de reutilització de la tèrmica