La nostra proposta

Dóna’ns suport omplint aquest formulari. Gràcies!

PER UN NOU MODEL DE FRONT LITORAL MÉS ENLLÀ D’UN “BARRI NOU”

El Front Litoral de Sant Adrià, on està la tèrmica de les tres xemeneies, és objecte d’un pla urbanístic que està en procés de redacció i que proposa una exagerada edificabilitat amb la creació de més de 1.700 habitatges, 120.00 m2 per a oficines, 34.000 m2 comercials i 17.000 m2 per a hotels, sense que hi hagi cap projecte de reutilització per a l’edifici catalogat de la central tèrmica.

La nostra entitat s’oposa a aquest model de transformació del territori. Per això aposta per un model alternatiu que presenta en aquest document. Un model oposat al de la creació d’un barri nou que és el que proposa el Pla Director Urbanístic que està redactant la Generalitat.

D’ON VENIM?

A finals del segle XIX, el litoral de Sant Adrià era eminentment agrícola, com ho és encara ara part del litoral del Maresme entre Vilassar i Mataró, entre Mataró i Llavaneres, entre Pineda i Malgrat o entre Malgrat i Blanes a les vores de La Tordera.

El segle XX va estar marcat per la industrialització del litoral. Indústries com Viñas y Goig (La Borra), la Energía Eléctrica de Cataluña (que després va ser FECSA i més tard ENDESA), la Catalana de Gas y Electricidad, la Sherwin Williams (que després va ser Procolor i Akzo Nobel), la Viguetas Castilla, la TERSA, totes elles a la banda mar de la línia del ferrocarril o com la CELO, la Ugimica, la Antenas Tagra, a la banda de muntanya, van anant substituint l’activitat agrícola. El mateix procés va experimentar el litoral de Badalona i Montgat amb la Bórax, la CROS, la CACI, la CAMPSA, la Unión de Explosivos Riotinto i moltes altres.

Tota aquesta indústria va generar, entre altres efectes, un important nivell de contaminació ambiental (atmosfèrica, dels sòls i de les aigües) amb un punt culminant en el riu Besòs que va ser considerat, els anys 80, el més contaminat d’Europa.

QUÈ TENIM ARA?

Un element de patrimoni industrial format per tres conjunts de caldera-xemeneia de 200 m d’alçada i un edifici de turbines amb 5.600 m2 de superfície i 30 m d’alçada que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i que constitueix un referent indiscutible de la industrialització i una icona que confereix una gran singularitat i potencialitat al litoral del Barcelonès Nord.

Encara tenim instal·lacions industrials al litoral del marge dret del riu Besòs: la incineradora i la planta de tractament de residus sòlids urbans de TERSA, les centrals elèctriques de ENDESA i Naturgy, la depuradora del Fòrum i la seva planta de tractament de fangs. A més, tenim importants infraestructures: la línia R1 de ferrocarril, la Ronda del Litoral a cel obert, el col·lector de llevant amb la seva estació elevadora, una subestació elèctrica i un crematori de cadàvers.

Aquestes indústries i infraestructures generen, encara ara, un gran impacte ambiental a la zona. Contaminació atmosfèrica per les emissions de la incineradora, les tèrmiques, la Ronda i el crematori. Contaminació dels sòls per la deposició de les emissions de dioxines i furans de la incineradora. Contaminació de les aigües per les tèrmiques (abocament d’aigua salada a temperatura superior a la de l’ecosistema). I focus de males olors per part de la incineradora, la planta de tractament de residus (Ecoparc), la de tractament de fangs, la depuradora i l’estació de bombeig del col·lector de llevant. Cal mencionar, a més, les molèsties provocades per les activitats lúdiques massives que periòdicament s’organitzen al Fòrum i a la platja del marge dret del Besòs.

Totes aquestes indústries i infraestructures, que presten serveis de caràcter marcadament metropolità, generen un perjudicis de salut i mediambientals de caràcter marcadament local.

A banda de les indústries i infraestructures, tenim també unes instal·lacions esportives (poliesportiu Marina Besòs i camp de futbol Ruiz Casado), un petit parc (Parc del Litoral), un campus universitari de la UPC (actualment en desenvolupament), dos polígons industrials (El Sot i Badalona Sud), un gran centre comercial (Alcampo), uns barris (Sant Joan Baptista, La Mora, La Mina i La Catalana) i un parc fluvial del Besòs amb una reserva natural a la desembocadura.

QUÈ VOLEM?

Volem una transformació del litoral que sigui respectuosa amb el patrimoni, les persones i el medi ambient evitant fenòmens com l’especulació, la densificació i la gentrificació. Que afavoreixi la millora de la qualitat de vida; unes activitats amb valor afegit des dels punts de vista social, econòmic, cultural i mediambiental; que s’allunyi de l’arquitectura espectacle i que respongui a les necessitats dels barris propers i de la regió metropolitana. Apostem per un  model basat en la natura, l’esport i la cultura.

Per a nosaltres, les accions que ens acosten a aquests objectius són les següents:

1. La conservació del patrimoni industrial de les tres xemeneies a través de la seva reutilització. Però quins haurien de ser els nous usos?. Primer de tot, hauria de preservar-se el caràcter industrial i de lloc de treball que va tenir l’edificació, tant en la seva concepció com durant la seva etapa productiva. Els nous usos haurien de facilitar la dinamització social i econòmica del territori proper, com ara la ampliació de l’oferta educativa (apostem per una oferta de Formació Professional i d’Arts Plàstiques i Disseny que complementi la formació superior que ofereix el Campus del Besòs, que estigui relacionada amb els nous usos de la tèrmica i que sigui una oportunitat laboral dels polígons industrials propers) Una oferta formativa que ofereixi oportunitats als joves i faciliti la modernització i potenciació dels polígons industrials, però evitant efectes no desitjables com ara la gentrificació. Donada la gran quantitat d’espai disponible als edificis de l’antiga tèrmica, apostem per una mixticitat d’usos, principalment culturals, però alhora complementaris i coherents:

Centre d’interpretació de la industrialització del litoral des de Poblenou fins a Montgat

Centre per aglutinar activitats de recerca, desenvolupament, innovació i formació, preferentment relacionats amb l’energia i l’aigua. Aquestes activitats poden ser desenvolupades per institucions i organismes públics i/o privats així com empreses privades sense oblidar la importància de l’economia social i solidària. A més, aquest tipus d’activitats complementarien les del campus de la UPC i farien de pol d’atracció de noves empreses cap als polígons industrials properes

● Altres activitats econòmiques auxiliars i de servei als usos principals

● Altres activitats complementàries que aprofitin les potencialitats de l’edifici, especialment la seva alçada o l’espai disponible a la base de les xemeneies. Per exemple: gran magatzem d’energia elèctrica amb agrupació de bateries; activitats de capacitació, formació, entrenament i oci en tècniques verticals; mirador metropolità; etc. que generarien prou ingressos per mantenir l’edifici

2. La conservació i potenciació de les instal·lacions esportives existents: Poliesportiu Marina-Besòs i camp de futbol Ruiz Casado

3. L’ampliació del Parc del Litoral per transformar-lo en un gran parc metropolità que compensi el dèficit de zones verdes de qualitat que hi ha actualment a la regió metropolitana. Un gran parc accessible als veïns dels barris propers i als provinents de la resta de la regió metropolitana a través del parc fluvial del Besòs i dels passeigs marítims de Badalona i Barcelona. Amb una zona d’horta que recuperi l’activitat preindustrial del lloc, gestionada per entitats del tercer sector i/o de l’economia social i solidària amb finalitats socials que, a més, pot ser una eina de sensibilització mediambiental i de divulgació, especialment per als infants i joves

4. La recuperació de les platges per a ús ciutadà però reservant la més propera a la desembocadura com a platja naturalitzada amb restricció d’accés per a afavorir la biodiversitat de la zona i les característiques pròpies d’aquest ecosistema i com a eina de sensibilització i divulgació, especialment per a infants i joves

5. Un passeig marítim connectat eficaçment amb el de Badalona, el de Barcelona i amb el parc fluvial amb un disseny coherent amb els usos de la zona

COM ES POT FINANÇAR AQUEST MODEL?

Una prèvia: com va ser possible, als anys 80, la transformació de l’espai industrial privat ocupat per Viguetas Castilla en una zona de titularitat pública amb instal·lacions esportives i el petit Parc del Litoral? Doncs gràcies a la inversió de capital públic (Corporació Metropolitana de Barcelona, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Sant Adrià) en la compra dels terrenys privats i en la construcció del parc i de les instal·lacions esportives.

Exposem, a mode d’exemples, alguns tipus de finançament que darrerament s’han executat, s’estan executant o estan projectats:

● Edifici del Disseny Hub Barcelona: 100 M€ (Ajuntament de BCN)

● Ampliació de la Fira a L’Hospitalet: 380 M€ (Banc Europeu d’Inversions)

● Soterrament del pas a nivell de St.Feliu de Llobregat: 87 M€ (Adif)

● Remodelació de l’edifici de Tabacalera a Tarragona: 112 M€ (Ajuntament de Tarragona, Estat, Generalitat)

● Projecte “Barcelona capital europea de la mobilitat urbana”: 400 M€ (UE)

● Nou parc de la plaça de les Glòries: 17,2 M€ (Ajuntament de BCN)

● Remodelació viària de la plaça de les Glòries: 100,9 M€ (Ajuntament de BCN)

● Rehabilitació de Can Batlló per ubicar l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV): 12,9 M€ (Ajuntament de Barcelona)

● Nova estació de metro de la Zona Franca: 40 M€

● Reforma de “La Magòria” a Sants-Montjuïc: 60 M€ (Generalitat + Ajuntament BCN) De solar a zona verda amb equipaments sociosanitaris i esportius

QUÈ NO VOLEM?

1. La conservació de les tres xemeneies únicament com a element decoratiu, sense cap ús

2. La creació d’un nou barri al Front Litoral que densifiqui encara més el territori, ja de per sí prou dens. Sant Adrià té una densitat de població un 77% superior a la de l’àrea metropolitana. El continu urbà format per Esplugues, Cornellà, L’Hospitalet, Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona ha assolit ja una densitat de 20.000 habitants per km2, més del doble que la de Nova York.

3. Activitat econòmica especulativa que generi desequilibri social o mediambiental

4. Activitats d’oci nocturn o altres en què l’afluència massiva de visitants generi molèsties als veïns o aquelles altres que perjudiquin encara més el medi ambient

Sant Adrià de Besòs, abril de 2019