Desestimat el contenciós d’Endesa contra la declaració de BCIL

Després de moltes reivindicacions per part nostra, el setembre de 2016 l’ajuntament de Sant Adrià va declarar la tèrmica de les tres xemeneies Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Posteriorment també va desestimar un recurs de reposició en contra presentat per Endesa. Finalment, el març de 2017 Endesa presenta un nou recurs, en aquest cas davant el jutjat del contenciós-administratiu.

Ara, aquest 4 de desembre, el jutjat del contenciós-administratiu número 14 de Barcelona ha desestimat “íntegrament” el recurs d’Endesa tot admetent que el procediment de declaració de BCIL realitzat per l’ajuntament de Sant Adrià és correcte tant en la forma com en el fons.

La sentència reconeix la vàlua de l’ “extens i complet” informe tècnic redactat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona utilitzat per l’ajuntament per justificar la declaració. A més, reconeix valors històrics, socials, culturals, arquitectònics, científics, tècnics, simbòlics, identitaris i paisatgístics als edificis de l’antiga tèrmica. Al final, arriba a la conclusió que

estamos ante un edificio que, por muy diversos motivos (que deben ser analizados de manera conjunta y no aislada, como hace la parte actora), reúne los requisitos para ser considerado bien cultural de interés local.”.

També s’observa a la sentència la confirmació de l’obligació del propietari (de moment Endesa) de fer un manteniment adequat dels edificis tal i com prescriu la Llei de Patrimoni Cultural Català.

La sentència, tot i la seva contundència, encara no és ferma ja que pot ser recorreguda davant la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Esperem que no sigui recorreguda i, si és el cas, sigui novament desestimat el recurs.

“Ara el PDU no proposa res”

La Plataforma respon a les afirmacions de l’Alcalde de Sant Adrià, Sr. Callau recollides a l’ entrevista del passat 14 de març de 2019 i publicades al diari “Línia Nord” en la seva edició del Barcelonès Nord

L’opinió de la Plataforma sobre el procés participatiu del Pla Director Urbanístic (PDU) de les tres xemeneies va ser crítica. Però no va ser l’única veu crítica. Representants d’altres entitats, veïns i altres participants també van ser crítics, especialment pel caràcter no vinculant, el marc del debat, el format en que es van organitzar alguns debats i el temps concedit per a l’exposició de propostes diferents a les “oficials”.

Desconeixem en quines dades objectives es basa el Sr. Callau per afirmar que “la majoria s’ha sentit molt ben representada” durant el procés participatiu si només va assistir a les sessions inicial i final. No va ser present a cap de les sessions de treball. L’organització no va fer cap enquesta de satisfacció del procés participatiu. Nosaltres sí que la vam fer al final de la “sessió de retorn” i els resultats indiquen el contrari. A més, cal tenir present que hi va haver veïns que van assistir a la primera sessió informativa i que van desistir de participar en les sessions de treball en desacord amb el plantejament del procés.

És fals que “Ara el PDU no proposa res” com afirma Callau. Només cal llegir la pàgina 93 de la memòria per veure que es proposa un sostre de 326.303 m2, dels quals un 47% seran d’ús residencial amb 1.719 habitatges. Per a la resta de sostre proposa usos d’oficines, comercials i hotelers .

Al Ple Municipal de Sant Adrià, del 25 de febrer passat, van votar a favor de “manifestar conformitat” amb el document del PDU 10 dels 20 regidors presents. El punt no es va aprovar perquè, segons el secretari de l’ajuntament, en tractar-se d’un tema urbanístic, calia una majoria absoluta (11 vots favorables). Per tant, és fals que s’hagi aprovat el document com manifesta el Sr. Alcalde.

El “document inicial” que ara ha de redactar la Generalitat, quedarà emmarcat en el model que proposa el document d’objectius i propòsits generals que s’ha sotmès al Ple. Sí que serà important la discussió sobre el document inicial però no és menys important la discussió sobre el document d’objectius, que és el que, al cap i a la fi, proposa el model de transformació.

No és cert, com afirma Callau, que no hi hagi més opcions que l’expropiació o la transformació. Hi ha, per exemple, l’expropiació parcial, la negociació amb els privats, o la permuta de sòls, alternatives que les administracions ni tan sols han volgut sotmetre a debat.

¿Com sap el Sr. Callau que l’expropiació costaria “65 milions o més”? Sempre ens han dit que no hi ha cap taxació del valor real dels terrenys privats. Fa temps que demanem una taxació independent sobre el valor real dels sòls industrials privats. Li demanem al Sr. Alcalde que faci públic el document de valoració en què es basa per fer aquesta afirmació.

Estem d’acord amb Callau en que s’ha de recuperar la platja, però no a costa de crear un nou barri que densificarà encara més el nostre territori. Pel que fa al trasllat del col·lector, sempre hem dit que és una obra urgent, que ja s’hauria d’haver iniciat perquè és independent dels canvis que es facin al litoral i, per suposat, no ha de carregar les despeses d’una possible urbanització ja que aquesta obra és responsabilitat de l’AMB i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Callau afirma que la “transformació” és necessària per recuperar la platja i traslladar el col·lector ja que, si no, “la cosa” quedarà “com està” i “no tindrem platja ni tindrem res”. És possible tenir platja, un col·lector més segur i molt més sense que “la cosa” es quedi “com està”. Per aconseguir-ho cal treballar les voluntats polítiques adequades i el finançament, com veiem que es fa contínuament en altres territoris. Sant Adrià no és més que cap altre municipi, però tampoc menys.

Finalment i, a tall d’exemple, citem el cas de la zona del Poliesportiu Marina Besòs i el Parc del Litoral. Als anys 80 tot aquest sòl era industrial i estava en mans privades (Viguetas Castilla). La llavors “Corporació Metropolitana de Barcelona” va adquirir-los i el Poliesportiu es va finançar amb aportacions de la Generalitat, la Diputació i el propi Ajuntament. La situació actual és similar: terrenys industrials en mans privades que podrien ser d’ús públic amb un gran parc i equipaments.

Nosaltres insistim que el model que planteja el primer document del PDU no té prou consens ciutadà ni prou suport polític, tenint en compte la importància estratègica d’aquesta part de la regió metropolitana.

Sant Adrià, 15 de març de 2019

Oficina receptora i avaluadora de projectes

Després de reiterades peticions per part nostra, finalment l’Ajuntament de Sant Adrià ha aprovat una moció per a la creació d’una Oficina receptora i avaluadora de projectes de reutilització de la tèrmica al Consorci del Besòs.

Aquesta oficina ha de centralitzar i avaluar tots els projectes sobre la tèrmica però, a més, ha de realitzar un estudi DAFO (Debilitats-Amenaces-Fortaleses-Oportunitats), un Pla d’Usos i Viabilitat i coordinar les diferents administracions per a convertir-se en una “finestra única” sobre projectes de reutilització.

Per la seva banda, l’Ajuntament l’ha de publicitar per tots els mitjans.