Un nou barri en un “litoral al límit”?

El temporal Glòria, l’aiguat sobre Alcanar, els continus informes de Greenpeace sobre el litoral, les recents i actualitzades previsions del Grup Internacional d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els crits d’alerta per l’afectació de La Ricarda per l’ampliació de l’aeroport de El Prat… i ara l’informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), “Un litoral al límit” ens donen la raó sobre allò que fa temps defensem: no es pot construir un nou barri al litoral.

El CADS ha lliurat aquest informe al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Esperem que també arribi a mans dels responsables de Territori i actuïn en conseqüència: aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori.

La construcció d’un nou barri va en direcció contrària a la recomanació de “desurbanitzar” que fa l’informe del CADS

El CADS ha publicat l’informe complet (92 pàgines) i un resum executiu (8 pàgines). També s’han fet ressò de l’informe mitjans com La Vanguardia (suplement Viure del 10/9/2021) o la CCMA. Us recollim tot seguit alguns dels aspectes destacables:

“Els impactes del canvi climàtic sobre la costa (pujada del nivell del mar, tempestes marines més destructives, pluges amb un règim més torrencials, etc.) afectaran les infraestructures de transport, d’energia, de sanejament, de comunicacions, les ports (sic) i les obres de protecció. Moltes d’elles es troben en zones inundables o vulnerables al canvi climàtic. Un cas paradigmàtic és la línia ferroviària R1 de Rodalies, per a la qual els estudis indiquen la necessitat de traslladar-la a mig termini a l’interior dels municipis (CEDEX, 2018).”

El desplaçament cap a l’interior del col·lector de llevant i de la línia de ferrocarril R1 (juntament amb el pont sobre el Besòs) són reptes a entomar urgentment per les administracions.

Per abordar les seves recomanacions, el CADS ha establert un decàleg de directrius per a l’ordenació, la planificació i la gestió del litoral. Us en destaquem algunes:

“Acceleració del procés d’adaptació climàtica, repensant la costa per a fer-la més resilient als seus impactes (especialment, la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals).”

“…desurbanització de les zones litorals més antropitzades i exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals…”

Anant més enllà, el CADS fa 10 propostes per avançar cap a la sostenibilitat del litoral. Us reproduïm algunes d’elles:

“La delimitació de les àrees d’interès prioritari on realitzar actuacions de desrigidització, restauració o conservació per a recuperar determinats processos ecosistèmics (la delimitació d’espais s’hauria de fer tenint en compte els hàbitats vulnerables, els espais crítics que puguin ser objecte de pressions elevades i els espais d’oportunitat que puguin ser objecte de compravenda).”

“A partir de l’actuació anterior, adquisició de terrenys per part del Conservatori del Litoral (mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte) i disseny d’un pla d’acció que defineixi les actuacions a desenvolupar-hi.”

Serà conseqüent el Sr. Puigneró?

Aquest inici de setembre de 2021 ens ha portat unes greus inundacions al Montsià amb Les Cases d’Alcanar com a zona principalment afectada. Sortosament no hem hagut de lamentar víctimes personals però sí molts danys materials.

La zona afectada, a tocar de la costa, no té cap riu proper però sí uns barrancs naturals que baixen de la Serra de Montsià. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta zona no està qualificada com a inundable. Malgrat tot, un intens episodi de pluges ha causat unes importants destrosses. Segons els darrers informes científics sobre els efectes del canvi climàtic, aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.

El vicepresident del Govern Sr. Puigneró, en una visita a la zona i, segons recull la premsa, va fer unes declaracions afirmant coses com aquestes:

El Govern revisarà els criteris d’urbanització en lleres i cursos fluvials per evitar episodis de destrosses com les d’aquesta setmana al Montsià.

“Començarem a revisar-ho, no només aquí, sinó en zones on tenim aquest tipus de situacions”

La massificació urbanística en zones afectades per cursos d’aigua o la costa “ve de molts anys enrere”

Si aquestes declaracions són sinceres i el Sr. Puigneró, com a responsable de l’àrea de Territori vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU 3X) que va aprovar inicialment el seu antecessor en el càrrec Sr. Calvet l’agost de 2020 i evitar així la “massificació urbanística” de la zona de les Tres Xemeneies, afectada pel curs fluvial del Besòs i la costa. Un PDU 3X que preveu la construcció de 1.844 habitatges i 100.000 m2 de sostre dedicat a oferta hotelera, comercial i oficines.

Si el Sr. Puigneró vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies

Cal recordar-li al Sr. Puigneró que l’àmbit del PDU 3X, a diferència de la zona del Montsià, és potencialment inundable segons l’ACA, que es situa a la desembocadura del Besòs (un riu amb un passat de fortes i tràgiques riuades) que compta amb un pont del ferrocarril que limita considerablement la seva capacitat de drenatge i que és a la costa, amb una especial sensibilitat als temporals de mar.

És absolutament necessari aturar el planejament en tràmit i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori tenint en compte els aspectes mediambientals, les recents experiències del Montsià i dels temporals com el Glòria i el Filomena i les previsions i recomanacions dels experts sobre els efectes del canvi climàtic.