Reacció a les declaracions de l’alcaldessa de Sant Adrià, el primer tinent d’alcalde de Badalona i altres regidors

Jordi Ribalaygue publica el 7 de setembre de 2022 a El Periódico una notícia on recull declaracions de diversos representants polítics municipals de Sant Adrià i Badalona sobre la nova versió del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) que la Generalitat vol aprovar provisionalment. Tot seguit responem a aquestes declaracions:

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià (PSC):

“El proyecto no está finalizado, se está intentando negociar que la edificabilidad baje. Sería positivo que el número total de pisos disminuyera, siempre que no sea a costa de los pisos de protección oficial, sino que la reducción sea proporcional entre la vivienda libre y la de protección”

No diu que s’estigui negociant, diu que s’està “intentant” la negociació. Es suposa que amb els propietaris privats (Endesa i Santander). Tota negociació implica contrapartides. Quines contrapartides pensen oferir als privats? Si el planejament urbanístic és competència exclusiva de les Administracions i troben que l’edificabilitat és excessiva, per què no la rebaixen directament? Per què han de satisfer les aspiracions especuladores dels privats i no l’interès general de la població?

Ara diu que volen reduir l’edificabilitat però el seu partit, tant a Sant Adrià com a Badalona sempre han votat a favor del PDU. Tant quan proposava 1.719 habitatges com quan proposava 1.844. Al 2020 acceptaven 1.844 habitatges i ara 1.959 els semblen excessius. El canvi és motivat per 115 pisos més?

“[Reduir la superfície dels pisos de protecció oficial] Supone diversificar la tipología de pisos en función de las necesidades y adaptarse a la demanda social. Además, es una oportunidad que haya más vivienda social, de la que tenemos necesidad. En ese sentido, es positivo”.

L’alcaldessa confon els habitatges de “protecció oficial” amb els habitatges “socials”. No són el mateix. Ni molt menys. Tal i com està el mercat, que un habitatge sigui de “protecció oficial” no garanteix en absolut que hi puguin accedir totes les persones amb recursos limitats, especialment els joves. Cal dir-ho ben clar: El PDU no proposa cap habitatge social.

…defiende que se implantarán suficientes garantías de seguridad frente al riesgo de inundabilidad que se detecta en la zona donde debe edificarse: “Están verificadas por la Agència Catalana de l’Aigua. ¿Que hay previsión potencial de inundaciones a 50 o más años? Sí, pero se incorporan medidas para prevenir afectaciones que en otros sitios con la misma expectativa no tienen”

Segons l’informe d’inundabilitat que acompanya el PDU3X, el que verifica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és que la zona és inundable i que la causa principal d’aquesta inundabilitat és la baixa cota del pont del ferrocarril. Però, en lloc de aixecar el pont, es proposen mesures “d’autoprotecció” en cas d’inundació. Com si fos naturalment impossible aixecar el pont. També verifica l’ACA, i l’alcaldessa ho reconeix, que altres llocs com ara els barris de Sant Joan i de La Catalana estan en zona inundable. Què pensen fer les Administracions per evitar les situacions de perill en aquestes zones ja edificades? Elevar el pont del ferrocarril? No. És més fàcil elevar les vies al pas pel canal del port de Badalona perquè passin quatre vaixells d’esbarjo que tenen aquells que es poden pagar aquest luxe.

Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de Badalona (ERC):

“Cuanta menos densidad, mejor vive la gente”

Però el seu partit ERC sempre ha votat a favor del PDU, quan proposava 1.719 habitatges i quan proposava 1.844. Estan disposats a acceptar 1.844 habitatges però ara no ho estan per 1.959? És que no sap que Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma formen un continu urbà amb una densitat molt superior a la mitjana de l’àrea metropolitana?

El concejal comenta que los ayuntamientos han planteado que Endesa asuma al menos una parte de los casi 19 millones de euros para trasladar una subestación eléctrica anexa a la planta clausurada, en vez de que se asuma como costes a financiar con los ingresos de urbanización. “Incluirlos en el plan provoca que se hagan más pisos. Si Endesa paga una parte, se reduciría el número, aunque no sería un cambio radical”, matiza Montornès.

O sigui, reconeix que el trasllat de la subestació és “la xocolata del lloro”. No seria millor desestimar el trasllat de la subestació elèctrica?. El problema no radica en el trasllat de la subestació, el problema és el model de transformació de l’espai: en un barri que es pretén de luxe molesta una infraestructura elèctrica.

“Los técnicos no son especuladores urbanísticos. Validan que se puede construir con unas condiciones determinadas”

Estem d’acord que els especuladors no són els tècnics, però les “condicions determinades” les estableix la legislació i aquesta és responsabilitat de la classe política. Fins al 2014 no era legal construir en zona inundable, i així ho va deixar clar una sentència del Tribunal Suprem anul·lant un planejament urbanístic a Torredembarra. Un canvi legislatiu posterior ha fet que ara sigui legal. Qui afavoreix i fa possible l’especulació? Els tècnics és evident que no.

Xavier García Albiol, regidor de Badalona (PP):

“No compartimos que se masifique. Apostamos por un proyecto de calidad, en que tenga cabida la clase media de Badalona y del área metropolitana, no que haya más pisos sociales para tener más opciones de venta. Si los números no salen, hay que buscar otras fórmulas que no pasen por hacer viviendas más pequeñas”

El posicionament del PP de Badalona és erràtic: s’abstenen a la proposta de 1.719 pisos, voten a favor de 1.844 i ara diuen que no els sembla bé la massificació. També confon el senyor Albiol les tipologies d’habitatges de “protecció oficial” i “socials” i donen a entendre que no els agraden. No diu quines serien les “altres fórmules” perquè “surtin els números”, potser incrementar el nombre de places hoteleres?

Ruben Arenas, regidor de Sant Adrià (ERC):

“Necesitamos desarrollar ese espacio y es una forma de revalorizar Sant Adrià y generar puestos de trabajo. Es un polo de oportunidades. La alternativa al PDU es la nada y que las Tres Xemeneies se deterioren aún más”

Estem d’acord en què es necessita desenvolupar l’espai, revaloritzar Sant Adrià i generar llocs de feina, però això es pot fer de moltes maneres. L’alternativa a aquest PDU que proposa l’edificació d’un nou barri en zona inundable, no garanteix cap ús a les tres xemeneies i només satisfà els interessos dels grans propietaris no és el no-res, és un gran parc metropolità al servei de l’interès general i com a protecció als efectes de les inundacions i el canvi climàtic combinat amb uns nous usos de l’antiga tèrmica que siguin un motor d’oportunitats per a la gent del territori. I aquest model és possible… si hi ha voluntat política.

A mode de conclusions:

Ens trobem on estem perquè la major part dels grups polítics municipals han anat donat suport al PDU, ja sigui de forma d’un SÍ entusiasta, d’un SÍ crític o d’una abstenció.

El problema rau en el model. Si des de les Administracions fa disset anys que diuen que el model de transformació ha de ser un nou barri, els privats (elèctrica i banca) assumeixen unes grans expectatives i apreten per obtenir uns beneficis importants. I les Administracions cedeixen i ho faciliten modificant la legislació quan aquesta els ho impedeix.

En una altra situació molt diferent ens trobaríem si, des d’un bon començament, les Administracions haguessin manifestat la intenció de comprar o expropiar els terrenys per tal que la transformació atengués a l’interès general.

Davant aquesta situació, creiem que els nostres representants municipals haurien d’oposar-se clarament a aquest PDU.

Amenaces i oportunitats

Les 3 Xemeneies de #SantAdrià no estan soles, tenen un entorn social i econòmic: el #BaixBesòs i formen part d’una metròpoli: #Barcelona. Tant elles com el seu entorn estan sotmeses a importants amenaces, però també són una gran oportunitat.

Us oferim el vídeo de la conferència:

[Vídeo] L’enginyer director de la construcció de les Tres Xemeneies relata les seves experiències

Dijous 22 de juliol de 2021, l’enginyer de camins Sr. Mariano Ribón (Soria 1932) ha ofert una conferència al badiu de l’Orfeó Badaloní, organitzada per la Revista de Badalona i presentada pel periodista Andreu Mas.

Ribón ha relatat, en primera persona, detalls i anècdotes del procés de construcció de la tèrmica durant els anys 1971 i 1976 així com d’altres obres que també va dirigir, com ara les centrals tèrmiques de Badalona II i Cercs. Les fotografies a les quals fa referència durant l’exposició les podeu veure en aquest enllaç: https://photos.app.goo.gl/WDruNzyyiN65Gm7a9

“Aquest projecte és alemany, el projecte és de Siemens”

“La pressa era fonamental. Per cada dia de retard, es deixaven de cobrar 400 milions de pessetes en concepte de potència instal·lada”

“El pitjor va ser la fonamentació per estar damunt de sorra de platja”

“Ederrocar-les seria enormement difícil. Seria més car tirar-les que fer-les”

“Estructuralment és absolutament impossible que tinguin cap perill. Són d’una seguretat absoluta”

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals

Create your website with WordPress.com
Per començar