Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter

Miopia urbanística

El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.

Font: Memòria del PDU 3X

Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.

La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)

Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats

Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.

En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes

Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.

Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.

Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu

Font: Informe econòmic del PDU3X

De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.

La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica

A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.

El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.

La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.

Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.

A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…

La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.

Com s’acostuma a dir ara: no el comprem


Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:

t.me/tresxemeneies Newsletter