Ecologistes en Acció, amb el suport de les 44 entitats que formen l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, de la qual som impulsors, ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un recurs contenciós administratiu en contra del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies aprovat definitivament pel Departament de Territori de la Generalitat el passat 7 de març.
Les entitats ecologistes i veïnals ens oposem a la creació d’un macrobarri de gairebé 1.800 habitatges en primera línia de mar, en una zona inundable a la desembocadura del riu Besòs i sense cap concreció d’equipaments socials, sanitaris o educatius per als prop de 5.000 nous veïns que, si s’executa el pla, s’afegiran als 3.000 veïns actuals del barri contigu de la Mora, que tampoc disposen d’equipaments.
Denunciem que el planejament urbanístic aprovat no respon a les necessitats socials del territori i va en sentit oposat a les recomanacions del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, a la situació d’emergència climàtica i als objectius del Conservatori del Litoral que alerten de la necessitat de desurbanitzar la costa.
La construcció d’habitatges en aquesta zona, malgrat alguns d’ells siguin de protecció oficial, no respon a la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge, sinó a la de generar plusvàlues que paguin la urbanització i que proporcionin uns beneficis obscens als propietaris del sòl: Endesa, Santander i l’AMB. Un projecte urbanístic que vesteixen amb la promesa d’un “Hub audiovisual” i “Catalunya Media City” sense concreció ni pressupost assignat, que suposarà una inacceptable intervenció en el conjunt patrimonial de la central tèrmica.
Davant l’anunci de l’acord institucional entre l’alcaldessa de Barcelona i el vicepresident de la Generalitat per proposar l’entrada d’aquesta al Consorci del Besòs, la Plataforma 3X manifesta:
A falta de més informació, de moment, som escèptics – No és una bona notícia l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara – Desitjaríem que servís per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada – L’anunci ens genera molts dubtes i exigim rebre informació rellevant
A falta de més informació, de moment, som escèptics
Tot i que és de valorar el canvi de discurs, massa cops hem assistit a anuncis sobre plans i agendes per millorar el Besòs que després han quedat en no res. Sense anar més lluny, un acord del Govern d’ara fa 13 mesos manifestava el seu suport al hub del Coneixement, una proposta que contava amb un ampli suport al territori, i ara veiem com, sense cap explicació, ja no se’n parla i es promociona un hub digital i audiovisual del qual ho desconeixem tot.
Fem palesa la nostra desconfiança en el Departament de Territori atès tot el procés dut a terme fins ara de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU3X), les seves propostes i l’anàlisi econòmica que l’acompanya.
No és una bona notícia que l’entrada de la Generalitat al Consorci del Besòs impliqui l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara
Continuem reclamant la retirada del PDU3X, tal i com està aprovat inicialment, per molts motius expressats a les nostres al·legacions (encara sense resposta des de fa 14 mesos) que, a més d’incomplir normativa urbanística, proposa la construcció de gairebé 2.000 habitatges en una zona inundable, mediambientalment sensible, molt contaminada i encerclada de barreres com la via del ferrocarril, el port de Badalona i el propi riu.
Valorem la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que valorarem la d’altres d’institucions, però no entenem el suport que ara escenifica la seva alcaldessa a aquest PDU3X, tenint en compte que Catalunya en Comú hi va votar en contra de la seva aprovació inicial ni la condescendència mostrada fins ara per l’AMB.
Desitjaríem que la incorporació de les institucions supramunicipals al Consorci servissin per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada.
De la mateixa manera, ens agradaria que aquesta incorporació, més enllà de l’àmbit de les tres xemeneies, també fos útil per revertir la situació de vulnerabilitat dels nostres barris.
L’anunci i el contingut de la roda de premsa ens generen molts dubtes:
Què significa que el Consorci del Besòs “serà el responsable de negociar i acabar de tancar el PDU amb els propietaris del sòl”? El planejament urbanístic es “negocia” amb uns particulars (Endesa i Santander) que han demostrat abastament els seus interessos especulatius i la seva poca consideració vers el territori i la seva gent? Negociar per aconseguir què?
Malgrat admetre que “el Besòs és l’àrea més poblada i més densa del conjunt del país”, diuen que un dels objectius és la creació d’un “parc d’habitatge públic potent”. De quants habitatges estem parlant? a qui aniran adreçats? quants tindran la consideració d’habitatge social? i, el més important: on pensen ubicar-lo? La construcció d’habitatge al litoral és incompatible amb la protecció del medi ambient, el que necessitem és un gran parc verd amb equipaments.
Quins equipaments nous hi haurà a la zona? Quines propostes hi ha per a la transformació dels polígons industrials? Es convertiran en un “monocultiu” d’empreses del sector digital i audiovisual?
En què consisteix el “pol digital i audiovisual” que proposen situar a les Tres Xemeneies? A diferència de la proposta de Hub del Coneixement, aquesta és totalment desconeguda pel territori i, per tant, no gaudeix de cap consens. Proposa nous usos per als edificis patrimonials i respectant els criteris de protecció? Porta associat algun instrument per a la formació professional i ocupacional, la inserció laboral, l’acreditació de competències i l’increment de les oportunitats pels joves del Besòs? Estableix alguna relació amb els campus universitaris i de recerca del Besòs? Proposa alguna estratègia per incentivar i afavorir la transferència de coneixement?
En el nou Consorci del Besòs ampliat, quins seran els compromisos i les aportacions de cada ens públic? Un cop aprovat el PDU3X, quin serà el paper de les institucions supramunicipals? Es reactivarà la fins ara adormida “Agenda Besòs”?
Està molt bé que les Administracions es comprometin a “treballar per obtenir finançament” per portar a terme les “iniciatives més urgents de l’Agenda Besòs”. Consideren que, actuacions de salut pública com ara la descontaminació dels sòls i la retirada de l’amiant són una d’aquestes iniciatives urgents? Ha de supeditar-se la salut pública a una altra mena d’urgències o necessitats?
Volem saber
Ens agradaria fer valoracions positives. Fa molt de temps que ho estem desitjant. Però, ara per ara, el que toca és exigir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que ens rebin i ens aportin informació rellevant que doni resposta als nostres dubtes.
Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.
Pla Director Urbanístic (PDU):
Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.
Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:
…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.
Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.
Formació Professional:
Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.
Polígons industrials:
Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.
Obres de consolidació:
Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.
Gestió del mentrestant:
També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:
Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.
Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.
Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.
Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.
…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions
En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.
Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.
Malgrat el vot contrari dels grups de ERC, Sant Adrià en Comú i MES, i l’abstenció de Movem Sant Adrià, la rebaixa dels criteris de protecció s’ha aprovat amb els vots del PSC i de Ciutadans a la sessió del 27 de setembre de 2021 del Ple Municipal de Sant Adrià. L’expedient aprovat inclou també la desestimació de totes les nostres al·legacions. Vegeu aquí la nostra valoració sobre els “arguments” que utilitzen per desestimar-les.
La versió oficial diu que la iniciativa ha sorgit de l’Ajuntament de Sant Adrià i que és “independent” del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X), però la regidora delegada de Territori, Sra. Soto, va afirmar en el ple de juny que havien rebut trucades del subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la gerent del Consorci del Besòs “informant” que si no es modifiquen els criteris de protecció, “no avança” el PDU3X.
També diu la versió oficial que la modificació és “genèrica”, que no respon a cap necessitat concreta de cap projecte de nous usos que requereixi una intervenció sobre l’element patrimonial i que l’objectiu és “facilitar” que s’implementin nous usos. Doncs bé, si no hi ha cap proposta concreta d’intervenció, quin sentit té rebaixar la protecció? Els criteris vigents fins ara admetien nous usos, però sempre que fossin respectuosos amb els valors reconeguts. Les noves prescripcions són tan ambigües i tan obertes a interpretacions que podrien donar cobertura legal a intervencions poc o gens respectuoses amb els valors del patrimoni.
Estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat i que respon a alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada
Davant de tot això, estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat, d’acord potser amb els promotors de nous usos, potser amb els propietaris, potser amb els Ajuntaments o potser amb tots ells, per saltar-se el respecte als valors patrimonials que requerien les prescripcions anteriors i, de ben segur, amb alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada que necessitava aquesta modificació.
Seguirem lluitant per protegir els valors patrimonials de les Tres Xemeneies, evitar intervencions excessives o inadequades i aconseguir uns usos dignes del monument que generin oportunitats al territori.
El CADS ha lliurat aquest informe al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Esperem que també arribi a mans dels responsables de Territori i actuïn en conseqüència: aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori.
La construcció d’un nou barri va en direcció contrària a la recomanació de “desurbanitzar” que fa l’informe del CADS
El CADS ha publicat l’informe complet (92 pàgines) i un resum executiu (8 pàgines). També s’han fet ressò de l’informe mitjans com La Vanguardia (suplement Viure del 10/9/2021) o la CCMA. Us recollim tot seguit alguns dels aspectes destacables:
“Els impactes del canvi climàtic sobre la costa (pujada del nivell del mar, tempestes marines més destructives, pluges amb un règim més torrencials, etc.) afectaran les infraestructures de transport, d’energia, de sanejament, de comunicacions, les ports (sic) i les obres de protecció. Moltes d’elles es troben en zones inundables o vulnerables al canvi climàtic. Un cas paradigmàtic és la línia ferroviària R1 de Rodalies, per a la qual els estudis indiquen la necessitat de traslladar-la a mig termini a l’interiordels municipis (CEDEX, 2018).”
El desplaçament cap a l’interior del col·lector de llevant i de la línia de ferrocarril R1 (juntament amb el pont sobre el Besòs) són reptes a entomar urgentment per les administracions.
Per abordar les seves recomanacions, el CADS ha establert un decàleg de directrius per a l’ordenació, la planificació i la gestió del litoral. Us en destaquem algunes:
“Acceleració del procés d’adaptació climàtica, repensant la costa per a fer-la més resilient als seus impactes (especialment, la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals).”
“…desurbanització de les zones litorals més antropitzades i exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals…”
Anant més enllà, el CADS fa 10 propostes per avançar cap a la sostenibilitat del litoral. Us reproduïm algunes d’elles:
“La delimitació de les àrees d’interès prioritari on realitzar actuacions de desrigidització, restauració o conservació per a recuperar determinats processos ecosistèmics (la delimitació d’espais s’hauria de fer tenint en compte els hàbitats vulnerables, els espais crítics que puguin ser objecte de pressions elevades i els espais d’oportunitat que puguin ser objecte de compravenda).”
“A partir de l’actuació anterior, adquisició de terrenys per part del Conservatori del Litoral (mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte) i disseny d’un pla d’acció que defineixi les actuacions a desenvolupar-hi.”
Aquest inici de setembre de 2021 ens ha portat unes greus inundacions al Montsià amb Les Cases d’Alcanar com a zona principalment afectada. Sortosament no hem hagut de lamentar víctimes personals però sí molts danys materials.
La zona afectada, a tocar de la costa, no té cap riu proper però sí uns barrancs naturals que baixen de la Serra de Montsià. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta zona no està qualificada com a inundable. Malgrat tot, un intens episodi de pluges ha causat unes importants destrosses. Segons els darrers informes científics sobre els efectes del canvi climàtic, aquests fenòmens seran cada cop més freqüents.
El vicepresident del Govern Sr. Puigneró, en una visita a la zona i, segons recull la premsa, va fer unes declaracions afirmant coses com aquestes:
El Govern revisarà els criteris d’urbanització en lleres i cursos fluvials per evitar episodis de destrosses com les d’aquesta setmana al Montsià.
“Començarem a revisar-ho, no només aquí, sinó en zones on tenim aquest tipus de situacions”
La massificació urbanística en zones afectades per cursos d’aigua o la costa “ve de molts anys enrere”
Si aquestes declaracions són sinceres i el Sr. Puigneró, com a responsable de l’àrea de Territori vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU 3X) que va aprovar inicialment el seu antecessor en el càrrec Sr. Calvet l’agost de 2020 i evitar així la “massificació urbanística” de la zona de les Tres Xemeneies, afectada pel curs fluvial del Besòs i la costa. Un PDU 3X que preveu la construcció de 1.844 habitatges i 100.000 m2 de sostre dedicat a oferta hotelera, comercial i oficines.
Si el Sr. Puigneró vol ser conseqüent, hauria d’aturar immediatament la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies
Cal recordar-li al Sr. Puigneró que l’àmbit del PDU 3X, a diferència de la zona del Montsià, és potencialment inundable segons l’ACA, que es situa a la desembocadura del Besòs (un riu amb un passat de fortes i tràgiques riuades) que compta amb un pont del ferrocarril que limita considerablement la seva capacitat de drenatge i que és a la costa, amb una especial sensibilitat als temporals de mar.
És absolutament necessari aturar el planejament en tràmit i repensar de forma consensuada, un altre model d’intervenció en el territori tenint en compte els aspectes mediambientals, les recents experiències del Montsià i dels temporals com el Glòria i el Filomena i les previsions i recomanacions dels experts sobre els efectes del canvi climàtic.
Darrerament s’estan succeint notícies sobre els nous usos de la tèrmica de les tres Xemeneies, els fons europeus per a la recuperació (Next Generation), la transformació dels polígons industrials de El Sot i Badalona Sud en un “Districte Innovador”, el Pla Director Urbanístic (PDU) i la implicació de diferents Administracions. Davant aquesta situació, la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies vol posar de manifest els punts següents:
Donem suport a la part del programa funcional (nous usos) que proposa el Grup Internacional d’Experts conegut com el Hub Internacional pel Desenvolupament Sostenible i la Pau.
Acceptem que, si és necessari per fer possibles aquests nous usos, s’intervingui arquitectònicament a les tres xemeneies i a l’edifici de turbines, sempre i quan aquesta intervenció respecti els valors que representa el monument i segueixi els criteris internacionalment acceptats d’intervenció en aquests tipus d’elements patrimonials.
Valorem positivament la implicació de les diferents Administracions i voldríem que s’impliquessin aquelles que encara no ho han fet. De la mateixa manera, valorem la implicació de la Cambra de Comerç i creiem que el Consorci del Besòs ha de continuar implicat fent de pont amb aquells àmbits de l’Ajuntament de Barcelona que reben demandes de localització d’empreses. Alhora, exigim a Administracions i entitats que treballin per aconseguir els fons propis i/o europeus, extraordinaris i/o estructurals que facilitin:
a. Els nous usos per a la tèrmica de les 3X i l’edifici de turbines com el proposat Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau
b. La creació d’un centre integrat de formació professional (Institut Politècnic del Besòs) i la ubicació dins l’àmbit de la seu de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya com a instruments imprescindibles per compensar algunes de les greus vulnerabilitats socials que pateix el territori, com ara l’alt nivell d’atur i la baixa formació i ocupabilitat de les persones, especialment dels joves
c. La recuperació mediambiental del litoral de desembocadura del Besòs que contempli la descontaminació dels sòls i la renaturalització amb un gran parc amb mesures de protecció dels efectes de la crisi climàtica
No ens oposem al PDU. Creiem que un planejament urbanístic és necessari, però no com el que fins ara ens ha presentat el Departament de Territori. Aquesta zona del litoral no pot transformar-se en un nou barri, ja n’hi ha dos: La Mora i Sant Joan Baptista. Per tant, proposem a la Generalitat i a l’AMB, per tal d’evitar la judicialització del procés urbanístic, que repensin i refacin el planejament en base a la nova situació creada i a les consideracions següents:
a. Facilitant els nous usos proposats per a la tèrmica i per a la zona industrial i tenint en compte les seves necessitats des d’una visió global del territori
b. Comptant amb els fons econòmics que es puguin aconseguir i que forcen a refer tot l’estudi econòmic
c. Fent el planejament de forma integrada i amb el mateix nivell concreció sobre la totalitat de les 134 ha que comprenen l’àmbit actual d’actuació (el front litoral, els polígons industrials i l’avinguda Eduard Maristany) i que actualment estan planificant separadament la Generalitat per una banda i l’AMB per una altra de tal manera que:
i. Es compleixin les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) i es compensin al front litoral l’excés d’aprofitament privat i el dèficit d’espais lliures que actualment hi ha a la zona dels polígons
ii. Es minimitzin els costos ambientals
iii. Es doni veu a la ciutadania, també sobre la transformació dels polígons industrials per copsar la tipologia d’indústria que convé al territori i la relació entre indústria digital i manufacturera
d. Es garanteixi que la transformació urbanística generarà uns beneficis a l’entorn social iguals, com a mínim, al benefici real que obtindran els actuals propietaris del sòl
Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.
“Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.
“Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.
Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.
Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat
Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.
Però, com que el Departament de Territori no va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.
Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe
Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.
Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé
Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.
El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
Font: Memòria del PDU 3X
Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.
La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)
Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats
Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.
En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes
Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.
Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament
Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.
Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu
Font: Informe econòmic del PDU3X
De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.
La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica
A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.
El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.
La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.
Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.
A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…
La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.
Com s’acostuma a dir ara: no el comprem
Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:
3xemeneies.wordpress.com 