El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) està en fase molt avançada, sabem que la Generalitat us ha presentat la nova proposta de cara a la seva aprovació provisional i, més aviat que tard, l’haureu de votar.
Us heu adonat…
Que proposen la construcció d’un barri amb 5.000 nous veïns en zona inundable i que, per això diuen que s’haurà d’instal·lar un sistema d’alerta per “donar temps” als veïns a “adoptar mesures d’autoprotecció” davant la imminència de la inundació, que els edificis hauran de tenir les plantes baixes més elevades, els accessos als aparcaments també elevats mig metre i les portes estanques, que els edificis hauran de tenir “vies d’evacuació” per sobre del nivell de la inundació, que caldrà inscriure al Registre de la Propietat que totes les finques es troben en zona inundable i que caldrà posar cartells al barri advertint del perill ?
Que la major part de canvis que proposen suposen un negoci encara major als privats (Endesa i Banco Santander) com, per exemple, l’augment al doble del sostre hoteler, la reducció a 60m2 útils dels pisos de protecció oficial, l’increment encara més del valor dels terrenys industrials (ara els valoren gairebé un 50% més que la primera versió del PDU3X), o el manteniment de la càrrega de 19 milions del trasllat de la subestació elèctrica (en base a un pressupost elaborat per Endesa, en un evident conflicte d’interessos i acceptat acríticament per la Generalitat ?
Que l’edificabilitat que proposen és un 75% superior de la que hi ha actualment al barri de La Catalana i que continuen augmentant el nombre d’habitatges (1.959 pisos), un 14% més que la primera versió del PDU3X ?
Que el que qualifiquen de “gran parc” resulta que és un 14% inferior al total de zona verda del barri de La Catalana?
Que no garanteix que s’acabi instal·lant cap Hub ni del coneixement, ni del desenvolupament sostenible, ni de la pau ni de l’audiovisual ni digital? Que el PDU no garanteix aquests usos? Que, si no és possible el Hub, els futurs propietaris podran decidir altres usos com ara posar hotels a les Tres Xemeneies?
Que no impedeix que s’atempti contra el patrimoni de les Tres Xemeneies augmentant fins a límits inacceptables l’edificabilitat de les xemeneies i de l’edifici de turbines amb unes intervencions molt poc respectuoses?
I no us fan feredat veure aquestes imatges atapeïdes d’edificacions més altes que les del barri de La Catalana i molt més altes que les del barri de Sant Joan, fent una barrera al mar i en zona inundable?
Davant l’anunci de l’acord institucional entre l’alcaldessa de Barcelona i el vicepresident de la Generalitat per proposar l’entrada d’aquesta al Consorci del Besòs, la Plataforma 3X manifesta:
A falta de més informació, de moment, som escèptics – No és una bona notícia l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara – Desitjaríem que servís per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada – L’anunci ens genera molts dubtes i exigim rebre informació rellevant
A falta de més informació, de moment, som escèptics
Tot i que és de valorar el canvi de discurs, massa cops hem assistit a anuncis sobre plans i agendes per millorar el Besòs que després han quedat en no res. Sense anar més lluny, un acord del Govern d’ara fa 13 mesos manifestava el seu suport al hub del Coneixement, una proposta que contava amb un ampli suport al territori, i ara veiem com, sense cap explicació, ja no se’n parla i es promociona un hub digital i audiovisual del qual ho desconeixem tot.
Fem palesa la nostra desconfiança en el Departament de Territori atès tot el procés dut a terme fins ara de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU3X), les seves propostes i l’anàlisi econòmica que l’acompanya.
No és una bona notícia que l’entrada de la Generalitat al Consorci del Besòs impliqui l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara
Continuem reclamant la retirada del PDU3X, tal i com està aprovat inicialment, per molts motius expressats a les nostres al·legacions (encara sense resposta des de fa 14 mesos) que, a més d’incomplir normativa urbanística, proposa la construcció de gairebé 2.000 habitatges en una zona inundable, mediambientalment sensible, molt contaminada i encerclada de barreres com la via del ferrocarril, el port de Badalona i el propi riu.
Valorem la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que valorarem la d’altres d’institucions, però no entenem el suport que ara escenifica la seva alcaldessa a aquest PDU3X, tenint en compte que Catalunya en Comú hi va votar en contra de la seva aprovació inicial ni la condescendència mostrada fins ara per l’AMB.
Desitjaríem que la incorporació de les institucions supramunicipals al Consorci servissin per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada.
De la mateixa manera, ens agradaria que aquesta incorporació, més enllà de l’àmbit de les tres xemeneies, també fos útil per revertir la situació de vulnerabilitat dels nostres barris.
L’anunci i el contingut de la roda de premsa ens generen molts dubtes:
Què significa que el Consorci del Besòs “serà el responsable de negociar i acabar de tancar el PDU amb els propietaris del sòl”? El planejament urbanístic es “negocia” amb uns particulars (Endesa i Santander) que han demostrat abastament els seus interessos especulatius i la seva poca consideració vers el territori i la seva gent? Negociar per aconseguir què?
Malgrat admetre que “el Besòs és l’àrea més poblada i més densa del conjunt del país”, diuen que un dels objectius és la creació d’un “parc d’habitatge públic potent”. De quants habitatges estem parlant? a qui aniran adreçats? quants tindran la consideració d’habitatge social? i, el més important: on pensen ubicar-lo? La construcció d’habitatge al litoral és incompatible amb la protecció del medi ambient, el que necessitem és un gran parc verd amb equipaments.
Quins equipaments nous hi haurà a la zona? Quines propostes hi ha per a la transformació dels polígons industrials? Es convertiran en un “monocultiu” d’empreses del sector digital i audiovisual?
En què consisteix el “pol digital i audiovisual” que proposen situar a les Tres Xemeneies? A diferència de la proposta de Hub del Coneixement, aquesta és totalment desconeguda pel territori i, per tant, no gaudeix de cap consens. Proposa nous usos per als edificis patrimonials i respectant els criteris de protecció? Porta associat algun instrument per a la formació professional i ocupacional, la inserció laboral, l’acreditació de competències i l’increment de les oportunitats pels joves del Besòs? Estableix alguna relació amb els campus universitaris i de recerca del Besòs? Proposa alguna estratègia per incentivar i afavorir la transferència de coneixement?
En el nou Consorci del Besòs ampliat, quins seran els compromisos i les aportacions de cada ens públic? Un cop aprovat el PDU3X, quin serà el paper de les institucions supramunicipals? Es reactivarà la fins ara adormida “Agenda Besòs”?
Està molt bé que les Administracions es comprometin a “treballar per obtenir finançament” per portar a terme les “iniciatives més urgents de l’Agenda Besòs”. Consideren que, actuacions de salut pública com ara la descontaminació dels sòls i la retirada de l’amiant són una d’aquestes iniciatives urgents? Ha de supeditar-se la salut pública a una altra mena d’urgències o necessitats?
Volem saber
Ens agradaria fer valoracions positives. Fa molt de temps que ho estem desitjant. Però, ara per ara, el que toca és exigir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que ens rebin i ens aportin informació rellevant que doni resposta als nostres dubtes.
Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.
Pla Director Urbanístic (PDU):
Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.
Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:
…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.
Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.
Formació Professional:
Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.
Polígons industrials:
Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.
Obres de consolidació:
Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.
Gestió del mentrestant:
També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:
Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.
Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.
Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.
Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.
…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions
En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.
Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.
Els propietaris privats consideren insuficient l’edificabilitat que atorga el PDU3X malgrat esperar una plusvàlua de 100 milions. La Plataforma 3X ho considera abusiu i la Generalitat es nega a conèixer l’opinió d’un expert independent.
“Endesa i Metrovacesa –en què el Santander és accionista majoritari– disposen de 146.000 metres quadrats i han constituït la filial Front Marítim del Besòs per aixecar-hi pisos. La societat ha presentat al·legacions contra el pla urbanístic del Govern, pendent d’aprovació definitiva i que reserva un 40% a habitatge protegit. Considera l’edificabilitat massa baixa per garantir-se prou beneficis que li compensin abonar unes despeses d’urbanització de 82,5 milions d’euros, a repartir entre els propietaris. L’altre gran titular de parcel·les és l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb uns 52.000 metres quadrats”.
“Front Marítim diu que no persegueix necessàriament fer més pisos. Addueix que la construcció pot resultar també viable reduint càrregues o modificant la proporció d’usos previstos per als solars. Durant l’elaboració del pla ja es va restar superfície per a activitat econòmica per ampliar el sòl residencial, més rendible: un estudi encarregat per la Generalitat valora el metre quadrat a la banda més pròxima al mar en 4.750 euros i en 3.500 euros a segona línia”.
Les al·legacions de Font Marítim del Besòs contrasten amb la valoració de 150 milions que han fet del seus propis actius, a la vista de les expectatives del planejament urbanístic. L’actual proposta de planejament feta per la Generalitat valora aquests mateixos actius, amb la seva qualificació urbanística actual (22a industrial), en 52 milions. La diferència mostra la plusvàlua de quasi 100 milions que esperen guanyar els privats amb la requalificació dels seus terrenys.
Endesa i el Santander esperen guanyar quasi 100 milions amb la requalificació dels seus terrenys que està preparant Territori de la Generalitat
Nosaltres ho veiem exactament a l’inrevés. Al nostre entendre aquestes dades constaten el regal de 100 milions de plusvàlua que el Departament de Territori fa als dos grans propietaris privats Endesa i Santander i així els ho vam fer saber.
Però, com que el Departament de Territori no va voler veure el que per a nosaltres era una obvietat, els vam proposar la intervenció d’un mediador. En concret vam proposar la mediació de José Garcia-Montalvo, economista de gran prestigi i persona que considerem independent per a què elaborés un informe.
Vam proposar la mediació del prestigiós economista José Garcia-Montalvo perquè elaborés un informe
Ara que tenim coneixement de les al·legacions d’Endesa i Santander llegint aquest article, lamentem que el Departament de Territori no disposi de l’informe de l’expert que des de la Plataforma de les 3 Xemeneies vam reclamar. Al nostre entendre, el Departament de Territori no ha de jugar a veure si uns diuen blanc i altres negre o donar-li la raó a uns o a altres. El que ha de fer és tenir un posicionament propi sobre una qüestió important que és de la seva competència i que, sobretot, tingui credibilitat.
Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé
Al Departament de Territori consideren que ho fan molt bé. Però no es volen examinar. I estaria que bé que ho fessin. Si més no, per a donar confiança als administrats en un país on la gestió urbanística massa sovint s’ha vist afectada per interessos particulars obscurs.
El passat divendres 7 d’agost de 2020 la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona aprovà inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs.
Font: Memòria del PDU 3X
Es tracta d’un sector de 32 hectàrees situades al front litoral, del qual aproximadament un 72,5 per cent és propietat d’Endesa i Banc de Santander. Aquests propietaris han encarregat la gestió a Metrovacesa mitjançant la fórmula de constituir una societat denominada «Front Marítim del Besòs S.L.» a la que Endesa i Banc de Santander aporten els seus terrenys amb una valoració de 150 milions d’euros, segons es desprèn dels balanços auditats de Metrovacesa, que són públics.
La valoració de les expectatives que s’han fet els privats a partir dels plans anunciats pel Departament de Territori, contrasta amb la valoració que es desprèn de l’estudi econòmic que acompanya el PDU segons el qual, el valor dels terrenys dels privats, atesa la previsió d’ingressos i despeses, seria de tan sols 52 milions d’euros (98 milions de diferència !)
Hi ha 98 milions de diferència en les valoracions que fan el Departament de Territori i els privats
Que ha passat? Doncs passa simplement que la metodologia «oficial» no està bé. En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes, ja que tot indica que no tenen una bona base d’informació sectorial de referència.
En el planejament urbanístic s’ha passat de fer una mena de compte de la vella a fer uns estudis econòmics més sofisticats però poc realistes
Quan s’aprova un pla urbanístic, sovint es desenvolupa mitjançant el que s’anomena «junta de compensació», que és una mena de comunitat de propietaris. La normativa és molt poc exigent amb la fiscalització econòmica de les juntes de compensació. Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament. Del desenvolupament dels diferents plans arreu del país n’hauria de sortir una base estadística que, complementada amb la informació sectorial del Registre Mercantil i altres fonts, permetés millorar els futurs planejaments.
Els comptes s’haurien d’auditar amb rigor i al final s’hauria de fer un balanç on es poguessin comparar els resultats de l’execució amb les previsions fetes en el moment del planejament
Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu. El planejament urbanístic, per llei, ha de conciliar l’interès privat amb l’interès públic. Quan el PDU va a la baixa, considerant que els privats guanyen menys del que es desprèn dels balanços dels propis privats, no queda cap marge per a la defensa de l’interès general.
Que les previsions dels privats en relació a unes edificabilitats perfectament definides pugui multiplicar per tres les previsions oficials és greu
Font: Informe econòmic del PDU3X
De fórmules per a defensar l’interès general n’hi ha moltes. Per exemple es diu que Joan Anton Solans, qui va ser durant molts anys Director General d’Urbanisme, permetia requalificacions de solars industrials que havien quedat integrats en els nuclis urbans a condició d’una reinversió de les plusvàlues. És igual si governen les dretes o les esquerres, cadascú tindrà la seva fórmula per a defensar l’interès general. Ara bé, la ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica. És simplement evitar qualsevol mena de compromís. Fugir-ne d’estudi.
La ‘miopia‘, com a manera de fer, no és ni política, és una pràctica antidemocràtica
A banda de les qüestions urbanístiques generals, hi ha aspectes del PDU que afecten molt directament les arques públiques. Només per aquesta raó ja es justificaria que l’Administració posés molta atenció en què passa amb les previsions econòmiques i posteriorment en la seva fiscalització. En el cas del PDU de les 3 Xemeneies, un 20,3 per cent del terreny és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests terrenys, segons el PDU, valdrien 14,5 milions. Imaginem ara que l’AMB hagués pogut aportar també els seus terrenys a la societat Front Marítim del Besòs S.L. Segur que ho hauria fet en termes equivalents als privats, és a dir per valor de 42 milions. Els 27,5 milions de diferència són un recurs que no es pot deixar perdre o que s’ha de fer valorar.
El problema de les valoracions no s’acaba amb les 3 Xemeneies. Ara, des del Departament de Territori, s’anuncia un nou planejament urbanístic per endreçar tot el sector de l’autopista de Mataró (C-31) al seu pas per Sant Adrià de Besòs i Badalona i tot fa pensar que ho volen finançar amb càrregues urbanístiques sobre la transformació dels polígons industrials i altres espais.
La mesura és molt discutible perquè representa una pressió sobre el preu de l’habitatge amb una incidència social i econòmica molt negativa. Per a una família, el cost de l’habitatge no hauria de superar el 30 per cent dels seus ingressos, pel bé de les famílies i de les empreses on treballen; i això, dissortadament, no és així.
Però, a part, ens alarma que a més es puguin equivocar en les previsions econòmiques perquè s’acabarà justificant una edificabilitat excessiva. Repetidament, el model econòmic basat en el totxo s’ha mostrat feble. Amb la crisi del COVID es torna a veure que estem en fals. A part de la sotragada econòmica que ha comportat el confinament, les densitats de població (local i forana) semblen inassumibles. I aquí també s’han d’apuntar deficiències metodològiques en quant a l’avaluació d’externalitats.
A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies, l’informe d’impacte econòmic i social no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits…
La normativa urbanística no exigeix aquesta avaluació, però sí la recent llei complementària als pressupostos de 2020 (article 97.21 de la Llei 5/2020) que introdueix un nou capítol X al Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya on, a l’article 113.1 indica que «Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari preceptiu, els canvis en les intervencions públiques i les noves intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyades d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis per a llurs destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi de cost-benefici o altres sistemes d’avaluació, en els termes que estableixi el Govern». A l’expedient del PDU de les 3 Xemeneies aprovat el dia 7 d’agost, aquest informe d’impacte no hi és. Ni ho han considerat necessari, ni s’han donat per al·ludits.
Com s’acostuma a dir ara: no el comprem
Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:
Avui dia 7 d’agost de 2020, la Comissió territorial d’urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB) ha aprovat inicialment (amb el vot en contra de Catalunya en Comú) la proposta de Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies. Estem a l’espera que passi a exposició pública per tal de presentar-hi al·legacions.
Lamentem profundament que aquesta Comissió Territorial i els Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona permetin que segueixi avançant aquesta proposta de PDU feta a mida dels interessos especuladors dels actuals propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) i sense que s’hagi definit ni acordat clarament el programa funcional (els nous usos) de l’element patrimonial de les tres xemeneies.
No estem en contra del PDU. Estem en contra d’aquesta proposta de PDU que fa el Departament de Territori
El PDU no ha de perjudicar als propietaris privats, però tampoc ha de perjudicar al territori i la seva gent a costa d’oferir, com ho fa ara, uns beneficis obscens als privats.
Aquest espai metropolità del litoral de les tres xemeneies no és adequat i no es mereix rebre una agressió com la que proposa el Departament de Territori. No és l’espai indicat per crear cap barri i, molt menys, un altament densificat (20.000 habitants/km2) com el que proposen. Un barri segregat de la trama urbana, encaixat entre el riu Besòs, el mar, la línia R1 de ferrocarril i el port de Badalona.
La situació del mercat de l’habitatge no pot ser una excusa per propiciar aquest “pelotazo”
El problema de l’habitatge no es soluciona construint més habitatges en zones ja altament densificades. Com és possible que es justifiquin els 1.844 habitatges del PDU amb una suposada demanda d’habitatge a la zona (Sant Adrià, Santa Coloma i Badalona) quan hi ha més de 13.000 pisos buits? Que el 40% siguin de protecció oficial no és cap garantia de solució degut als preus als quals s’estan venent aquest habitatges (253.000€ en una promoció propera).
Cal canviar el model que proposa el Departament de Territori
Nosaltres vàrem apuntar vies per aconseguir-ho durant el procés participatiu: expropiació (total o parcial), negociació en base a les concessions hidroelèctriques, permutes, transferència d’edificabilitat… però van ser rebutjades pels representants de l’Administració sense ni tan sols estudiar-les ni avaluar-ne els costos.
Dilluns 27 de juliol de 2020 a Sant Adrià i dimarts 28 a Badalona es va sotmetre a la consideració dels Plens dels Ajuntaments el document previ a l’aprovació inicial del PDU3X (Pla Director Urbanístic).
Malauradament, els dos Ajuntaments han donat llum verda a la continuació de la tramitació d’aquest PDU3X i, per tant, aquest seguirà els tràmits previstos al Departament de Territori.
Els Ajuntaments han acceptat que l’espai aculli un nou barri amb una alta densitat, segregat de la trama urbana pel ferrocarril, el riu, el mar i el port de Badalona, amb 1.844 habitatges. Uns habitatges en zones “inundables” i “potencialment inundables” amb uns beneficis que els propietaris privats (Endesa i Banc de Santander a través de Metrovacesa) han calculat en 100 milions que aniran directament als seus balanços i accionistes.
Us oferim els resultats de les votacions:
Sant Adrià:
Grup(vots)
Posicionament
MES(1)
ABS
Movem(1)
ABS
SAeC(1)*
NO
C’s(4)
ABS
ERC(5)
SÍ
PSC(8)
SÍ
* No ha assistit una de les regidores
Badalona:
Grup(vots)
Posicionament
PP(11)
SÍ
PSC(6)
SÍ
Guanyem(4)
NO
ERC(3)
SÍ
En Comú Podem(2)
ABS
JxCAT(1)
SÍ
Hi ha hagut, però, diferències importants en els debats. A Sant Adrià hem pogut intervenir les entitats socials Plataforma 3X i Marea Verda (vegeu la nostra intervenció en aquesta notícia). En canvi a Badalona, no han permès intervenir a Francesc Alfambra en representació de les entitats, la qual cosa diu molt poc del tarannà democràtic de l’equip de govern.
A Sant Adrià s’han debatut unes consideracions proposades per la Plataforma 3X i s’han incorporat a l’expedient 6 de les 9 proposades. A Badalona no s’ha volgut ni debatre aquestes consideracions.
Tot seguit us mostrem les sis consideracions presentades per la Plataforma 3X que el Ple de Sant Adrià va aprovar d’incorporar a l’expedient:
* Reclamem una declaració favorable de la Generalitat que reconegui el projecte funcional de la zona de les 3 X al voltant de la creació d’un “Hub Internacional de Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau” (en endavant “HUB”) com un projecte amb voluntat de ser un referent local i internacional.
* Creiem urgent un acord polític ampli, de base, que acceleri la negociació amb les Institucions que han de facilitar el projecte funcional “HUB” i la seva execució urgent.
* Demanem que es reconegui el valor del projecte “HUB”, més enllà del desenvolupament del sistema de coneixement, com aposta per articular retorns culturals, socials i econòmics als ciutadans a través de projectes i serveis necessaris com ara un Institut Politècnic del Besòs amb una potent oferta de Formació i Qualificació Professionals.
* Manifestar-nos favorablement a participar en el sistema de coneixement i col·locar les 3X dins l’ “Eix Litoral de Coneixement de la Barcelona Metropolitana”
* Reconèixer la importància que el projecte articuli, des de l’activitat de les 3X, els eixos prioritaris territorials de Pau, Transició Energètica, Canvi Climàtic, Salut Global i Alimentació relacionats amb els ecosistemes que tenim al Barcelonès Nord.
* Reclamar una valoració rigorosa del cost del trasllat de la part de la subestació de la que no s’encarrega REE (Red Eléctrica de España) i a qui li correspon pagar-lo.
Les tres consideracions de la Plataforma no aprovades pel Ple i que, per tant, no han estat incorporades a l’expedient són les següents:
* Reclamar una taxació independent del valor real del sòl industrial, sense tenir en compte l’efecte d’una possible requalificació.
* Demanar que es refaci tot l’estudi econòmic i financer per tal que reflecteixi dades versemblants.
* Finalment, un cop consensuada i compromesa la proposta de nous usos, en el moment de refer el planejament del PDU i el seu estudi econòmic i financer, demanem que es reservi tota la nova edificabilitat, si és el cas, a equipaments, serveis i activitat econòmica, sense incloure cap sostre residencial.
També us oferim el vídeo del Ple municipal de Badalona. El punt sobre el PDU el trobareu del minut 1:45 al 2:35
A finals de 2018, i en el context del procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic de les 3 xemeneies, la nostra entitat ja va proposar com a alternativa la negociació amb ENDESA en base a la caducitat de les concessions per part de l’estat dels aprofitaments hidràulics per a ús hidroelèctric.
Ara, segons informa el diari Público, una sentència de l’Audiencia Nacional avala la reversió a l’Estat de la central Lafortunada-Cinqueta i exposa uns criteris que aplanarien el camí a la nostra proposta.
Ante una situación de ese tipo, el Consejo de Estado concluye que se debe “valorar el beneficio obtenido por el titular a consecuencia del disfrute en exceso del aprovechamiento, reservándose la Administración las acciones que procedan”, ya que esa actuación podría, “en su caso, ser igualmente objeto de compensación”
Els beneficis obtinguts per ENDESA fora del període de concessió podrien ser reclamats per l’Administració en forma de cessió del sòl que ocupen al Front Litoral de Sant Adrià i farien innecessària l’edificabilitat que proposa el PDU.
Després de moltes reivindicacions per part nostra, el setembre de 2016 l’ajuntament de Sant Adrià va declarar la tèrmica de les tres xemeneies Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Posteriorment també va desestimar un recurs de reposició en contra presentat per Endesa. Finalment, el març de 2017 Endesa presenta un nou recurs, en aquest cas davant el jutjat del contenciós-administratiu.
Ara, aquest 4 de desembre, el jutjat del contenciós-administratiu número 14 de Barcelona ha desestimat “íntegrament” el recurs d’Endesa tot admetent que el procediment de declaració de BCIL realitzat per l’ajuntament de Sant Adrià és correcte tant en la forma com en el fons.
La sentència reconeix la vàlua de l’ “extens i complet” informe tècnic redactat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona utilitzat per l’ajuntament per justificar la declaració. A més, reconeix valors històrics, socials, culturals, arquitectònics, científics, tècnics, simbòlics, identitaris i paisatgístics als edificis de l’antiga tèrmica. Al final, arriba a la conclusió que
“…estamos ante unedificio que, por muy diversos motivos (que deben ser analizados de manera conjunta y no aislada, como hace la parte actora), reúne los requisitos para ser considerado bien cultural de interés local.”.
També s’observa a la sentència la confirmació de l’obligació del propietari (de moment Endesa) de fer un manteniment adequat dels edificis tal i com prescriu la Llei de Patrimoni Cultural Català.
La sentència, tot i la seva contundència, encara no és ferma ja que pot ser recorreguda davant la sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Esperem que no sigui recorreguda i, si és el cas, sigui novament desestimat el recurs.
3xemeneies.wordpress.com 