Ecologistes en Acció, amb el suport de les 44 entitats que formen l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs, de la qual som impulsors, ha presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, un recurs contenciós administratiu en contra del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies aprovat definitivament pel Departament de Territori de la Generalitat el passat 7 de març.
Les entitats ecologistes i veïnals ens oposem a la creació d’un macrobarri de gairebé 1.800 habitatges en primera línia de mar, en una zona inundable a la desembocadura del riu Besòs i sense cap concreció d’equipaments socials, sanitaris o educatius per als prop de 5.000 nous veïns que, si s’executa el pla, s’afegiran als 3.000 veïns actuals del barri contigu de la Mora, que tampoc disposen d’equipaments.
Denunciem que el planejament urbanístic aprovat no respon a les necessitats socials del territori i va en sentit oposat a les recomanacions del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, a la situació d’emergència climàtica i als objectius del Conservatori del Litoral que alerten de la necessitat de desurbanitzar la costa.
La construcció d’habitatges en aquesta zona, malgrat alguns d’ells siguin de protecció oficial, no respon a la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge, sinó a la de generar plusvàlues que paguin la urbanització i que proporcionin uns beneficis obscens als propietaris del sòl: Endesa, Santander i l’AMB. Un projecte urbanístic que vesteixen amb la promesa d’un “Hub audiovisual” i “Catalunya Media City” sense concreció ni pressupost assignat, que suposarà una inacceptable intervenció en el conjunt patrimonial de la central tèrmica.
El Govern de la Generalitat, en la seva sessió del 2 d’agost de 2022 ha acordat impulsar el “projecte estratègic” del “Hub Digital, de l’Audiovisual i el Videojoc” que s’ubicarà a l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Quina credibilitat pot tenir aquest acord quan, encara no fa dos anys, un altre “Acord de Govern” decidia impulsar, en el mateix lloc, el “projecte d’interès nacional” del “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” que consistia en la creació d’un hub internacional de coneixement per al desenvolupament sostenible i la pau?
No podem valorar aquest Hub Audiovisual perquè, a diferència del hub del Coneixement, els seus promotors i impulsors no s’han dignat presentar-ho a la ciutadania. De fet, aviat farà un any que venim sol·licitant, sense èxit, la presentació d’aquest projecte.
No ens conformem amb un Power Point i cinc minuts de preguntes. Volem debatre i que se’ns escolti
Tenim moltes preguntes a fer i moltes ganes de debatre el projecte amb els seus promotors. És per això que no ens conformem amb un “Power Point” i cinc minuts de torn de preguntes. Volem escoltar sí, però també volem debatre i que se’ns escolti. Al cap i a la fi, es tracta d’un projecte que s’ubicarà als nostres barris i que, segons afirmen, produirà una “regeneració social” del Territori.
A Sant Adrià ja no ens resignem a que ens imposin macroprojectes com ara centrals elèctriques o incineradores des de fora i sense tenir en compte la nostra salut i les nostres necessitats.
Mentre no tinguem més informació, a la vista del grau de compliment dels acords de Govern sobre aquest àmbit i que el projecte estratègic es presenta lligat a la intervenció urbanística que proposa la creació d’un nou barri de 5.000 veïns en zona inundable, de moment ho seguirem considerant com un anunci destinat a blanquejar aquesta gran operació d’especulació urbanística que és el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies.
El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) està en fase molt avançada, sabem que la Generalitat us ha presentat la nova proposta de cara a la seva aprovació provisional i, més aviat que tard, l’haureu de votar.
Us heu adonat…
Que proposen la construcció d’un barri amb 5.000 nous veïns en zona inundable i que, per això diuen que s’haurà d’instal·lar un sistema d’alerta per “donar temps” als veïns a “adoptar mesures d’autoprotecció” davant la imminència de la inundació, que els edificis hauran de tenir les plantes baixes més elevades, els accessos als aparcaments també elevats mig metre i les portes estanques, que els edificis hauran de tenir “vies d’evacuació” per sobre del nivell de la inundació, que caldrà inscriure al Registre de la Propietat que totes les finques es troben en zona inundable i que caldrà posar cartells al barri advertint del perill ?
Que la major part de canvis que proposen suposen un negoci encara major als privats (Endesa i Banco Santander) com, per exemple, l’augment al doble del sostre hoteler, la reducció a 60m2 útils dels pisos de protecció oficial, l’increment encara més del valor dels terrenys industrials (ara els valoren gairebé un 50% més que la primera versió del PDU3X), o el manteniment de la càrrega de 19 milions del trasllat de la subestació elèctrica (en base a un pressupost elaborat per Endesa, en un evident conflicte d’interessos i acceptat acríticament per la Generalitat ?
Que l’edificabilitat que proposen és un 75% superior de la que hi ha actualment al barri de La Catalana i que continuen augmentant el nombre d’habitatges (1.959 pisos), un 14% més que la primera versió del PDU3X ?
Que el que qualifiquen de “gran parc” resulta que és un 14% inferior al total de zona verda del barri de La Catalana?
Que no garanteix que s’acabi instal·lant cap Hub ni del coneixement, ni del desenvolupament sostenible, ni de la pau ni de l’audiovisual ni digital? Que el PDU no garanteix aquests usos? Que, si no és possible el Hub, els futurs propietaris podran decidir altres usos com ara posar hotels a les Tres Xemeneies?
Que no impedeix que s’atempti contra el patrimoni de les Tres Xemeneies augmentant fins a límits inacceptables l’edificabilitat de les xemeneies i de l’edifici de turbines amb unes intervencions molt poc respectuoses?
I no us fan feredat veure aquestes imatges atapeïdes d’edificacions més altes que les del barri de La Catalana i molt més altes que les del barri de Sant Joan, fent una barrera al mar i en zona inundable?
Davant l’anunci de l’acord institucional entre l’alcaldessa de Barcelona i el vicepresident de la Generalitat per proposar l’entrada d’aquesta al Consorci del Besòs, la Plataforma 3X manifesta:
A falta de més informació, de moment, som escèptics – No és una bona notícia l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara – Desitjaríem que servís per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada – L’anunci ens genera molts dubtes i exigim rebre informació rellevant
A falta de més informació, de moment, som escèptics
Tot i que és de valorar el canvi de discurs, massa cops hem assistit a anuncis sobre plans i agendes per millorar el Besòs que després han quedat en no res. Sense anar més lluny, un acord del Govern d’ara fa 13 mesos manifestava el seu suport al hub del Coneixement, una proposta que contava amb un ampli suport al territori, i ara veiem com, sense cap explicació, ja no se’n parla i es promociona un hub digital i audiovisual del qual ho desconeixem tot.
Fem palesa la nostra desconfiança en el Departament de Territori atès tot el procés dut a terme fins ara de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU3X), les seves propostes i l’anàlisi econòmica que l’acompanya.
No és una bona notícia que l’entrada de la Generalitat al Consorci del Besòs impliqui l’aprovació definitiva del PDU3X tal i com el coneixem fins ara
Continuem reclamant la retirada del PDU3X, tal i com està aprovat inicialment, per molts motius expressats a les nostres al·legacions (encara sense resposta des de fa 14 mesos) que, a més d’incomplir normativa urbanística, proposa la construcció de gairebé 2.000 habitatges en una zona inundable, mediambientalment sensible, molt contaminada i encerclada de barreres com la via del ferrocarril, el port de Badalona i el propi riu.
Valorem la implicació de l’Ajuntament de Barcelona, de la mateixa manera que valorarem la d’altres d’institucions, però no entenem el suport que ara escenifica la seva alcaldessa a aquest PDU3X, tenint en compte que Catalunya en Comú hi va votar en contra de la seva aprovació inicial ni la condescendència mostrada fins ara per l’AMB.
Desitjaríem que la incorporació de les institucions supramunicipals al Consorci servissin per consensuar i fer realitat nous usos per a la tèrmica, però també per repensar el planejament urbanístic tenint més en consideració a la ciutadania organitzada.
De la mateixa manera, ens agradaria que aquesta incorporació, més enllà de l’àmbit de les tres xemeneies, també fos útil per revertir la situació de vulnerabilitat dels nostres barris.
L’anunci i el contingut de la roda de premsa ens generen molts dubtes:
Què significa que el Consorci del Besòs “serà el responsable de negociar i acabar de tancar el PDU amb els propietaris del sòl”? El planejament urbanístic es “negocia” amb uns particulars (Endesa i Santander) que han demostrat abastament els seus interessos especulatius i la seva poca consideració vers el territori i la seva gent? Negociar per aconseguir què?
Malgrat admetre que “el Besòs és l’àrea més poblada i més densa del conjunt del país”, diuen que un dels objectius és la creació d’un “parc d’habitatge públic potent”. De quants habitatges estem parlant? a qui aniran adreçats? quants tindran la consideració d’habitatge social? i, el més important: on pensen ubicar-lo? La construcció d’habitatge al litoral és incompatible amb la protecció del medi ambient, el que necessitem és un gran parc verd amb equipaments.
Quins equipaments nous hi haurà a la zona? Quines propostes hi ha per a la transformació dels polígons industrials? Es convertiran en un “monocultiu” d’empreses del sector digital i audiovisual?
En què consisteix el “pol digital i audiovisual” que proposen situar a les Tres Xemeneies? A diferència de la proposta de Hub del Coneixement, aquesta és totalment desconeguda pel territori i, per tant, no gaudeix de cap consens. Proposa nous usos per als edificis patrimonials i respectant els criteris de protecció? Porta associat algun instrument per a la formació professional i ocupacional, la inserció laboral, l’acreditació de competències i l’increment de les oportunitats pels joves del Besòs? Estableix alguna relació amb els campus universitaris i de recerca del Besòs? Proposa alguna estratègia per incentivar i afavorir la transferència de coneixement?
En el nou Consorci del Besòs ampliat, quins seran els compromisos i les aportacions de cada ens públic? Un cop aprovat el PDU3X, quin serà el paper de les institucions supramunicipals? Es reactivarà la fins ara adormida “Agenda Besòs”?
Està molt bé que les Administracions es comprometin a “treballar per obtenir finançament” per portar a terme les “iniciatives més urgents de l’Agenda Besòs”. Consideren que, actuacions de salut pública com ara la descontaminació dels sòls i la retirada de l’amiant són una d’aquestes iniciatives urgents? Ha de supeditar-se la salut pública a una altra mena d’urgències o necessitats?
Volem saber
Ens agradaria fer valoracions positives. Fa molt de temps que ho estem desitjant. Però, ara per ara, el que toca és exigir a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona que ens rebin i ens aportin informació rellevant que doni resposta als nostres dubtes.
Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.
Pla Director Urbanístic (PDU):
Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.
Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:
…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.
Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.
Formació Professional:
Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.
Polígons industrials:
Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.
Obres de consolidació:
Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.
Gestió del mentrestant:
També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:
Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.
Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.
Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.
Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.
…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions
En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.
Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.
Malgrat el vot contrari dels grups de ERC, Sant Adrià en Comú i MES, i l’abstenció de Movem Sant Adrià, la rebaixa dels criteris de protecció s’ha aprovat amb els vots del PSC i de Ciutadans a la sessió del 27 de setembre de 2021 del Ple Municipal de Sant Adrià. L’expedient aprovat inclou també la desestimació de totes les nostres al·legacions. Vegeu aquí la nostra valoració sobre els “arguments” que utilitzen per desestimar-les.
La versió oficial diu que la iniciativa ha sorgit de l’Ajuntament de Sant Adrià i que és “independent” del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X), però la regidora delegada de Territori, Sra. Soto, va afirmar en el ple de juny que havien rebut trucades del subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la gerent del Consorci del Besòs “informant” que si no es modifiquen els criteris de protecció, “no avança” el PDU3X.
També diu la versió oficial que la modificació és “genèrica”, que no respon a cap necessitat concreta de cap projecte de nous usos que requereixi una intervenció sobre l’element patrimonial i que l’objectiu és “facilitar” que s’implementin nous usos. Doncs bé, si no hi ha cap proposta concreta d’intervenció, quin sentit té rebaixar la protecció? Els criteris vigents fins ara admetien nous usos, però sempre que fossin respectuosos amb els valors reconeguts. Les noves prescripcions són tan ambigües i tan obertes a interpretacions que podrien donar cobertura legal a intervencions poc o gens respectuoses amb els valors del patrimoni.
Estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat i que respon a alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada
Davant de tot això, estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat, d’acord potser amb els promotors de nous usos, potser amb els propietaris, potser amb els Ajuntaments o potser amb tots ells, per saltar-se el respecte als valors patrimonials que requerien les prescripcions anteriors i, de ben segur, amb alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada que necessitava aquesta modificació.
Seguirem lluitant per protegir els valors patrimonials de les Tres Xemeneies, evitar intervencions excessives o inadequades i aconseguir uns usos dignes del monument que generin oportunitats al territori.
Valorem molt positivament la implicació de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona en l’impuls del programa funcional per a la reutilització de la tèrmica de les Tres Xemeneies consistent en el “Hub Internacional del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau”. Alhora i com sempre hem defensat, donada la magnitud del repte, creiem imprescindible un ampli consens polític que inclogui altres administracions com ara l’Àrea Metropolitana, la Diputació de Barcelona i el govern d’Espanya.
També valorem molt positivament la destacada incorporació en el projecte de la “formació en competències professionals” tal i com hem estat reivindicant per tal que, més enllà de l’escala internacional o metropolitana, incideixi positivament en l’entorn oferint les oportunitats que aquest necessita.
Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic
Creiem necessari, ara més que mai, un replantejament o revisió a fons del planejament urbanístic. La proposta de programa de gestió funcional que ha de presentar el Departament d’Empresa i Coneixement, no ha d’estar en línia amb el PDU, sinó que és el planejament que ha de repensar-se i reformular-se perquè pugui donar resposta adequada al programa funcional del Hub, i amb total respecte cap el patrimoni industrial. Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior i en coherència amb la fragilitat mediambiental del front litoral i els objectius de biodiversitat i sostenibilitat que el propi programa funcional menciona i l’acord recull.
Potser ha arribat l’hora de plantejar-se seriosament l’expropiació en benefici d’un bé comú superior
Com que aquest acord de govern inclou les 92,3 hectàrees de l’àmbit d’activitat econòmica adjacent, demanem que la seva transformació, a més de fer-se alhora i conjuntament amb la resta, sigui consensuada amb la ciutadania ja que en cap moment ha estat sotmesa a participació.
Vols estar al corrent de les nostres informacions, accions i aspectes relatius a l’element patrimonial de les Tres Xemeneies i el seu entorn? Inscriu-tes als nostres canals:
Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.
El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.
Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.
És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.
Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.
Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.
És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.
No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.
El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.
Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.
El proper 27 de setembre de 2018 i, impulsat pel Consorci del Besòs, s’inicia un nou procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic (PDU) del Front Litoral de Sant Adrià.
Tota la informació sobre aquest procés es troba a la pàgina frontlitoral.cat del Consorci del Besòs.
Tot i que la suspensió del procés de tramitació del PDU i l’obertura d’un autèntic procés participatiu era una de les nostres principals reivindicacions, el fet que durant la seva presentació s’informés que no seria vinculant pot tenir un efecte descoratjador de la necessària participació.
Creiem que cal anar cap a un urbanisme participatiu i superar el model de participació de la Llei d’Urbanisme. L’Administració ha de vetllar pels interessos generals per sobre dels particulars.
No ens agrada que el “punt de partida” sigui la proposta del “Document d’objectius i proposta” del PDU, amb el qual estem en total desacord. Tampoc ens agrada que el “marc de discussió” establert descarti, sense justificació suficient, l’opció de transformar el front litoral en un gran parc central metropolità amb equipaments.
Al “procés participatiu” del 2016 el tema de l’activitat econòmica apareix com el 7è dels 10 aspectes prioritaris amb un 6,6% de les aportacions però és el que més s’ha destacat i al que han donat més importància els redactors de la proposta inicial del PDU en contraposició a un altre aspecte prioritari “la implicació de les institucions públiques en el finançament” que apareix en 3r lloc amb un 14% de les aportacions.
DOCUMENTS DE LA PLATAFORMA RELACIONATS AMB EL PROCÉS PARTICIPATIU: