Hi ha model alternatiu a la transformació del litoral

Recentment, el Departament de Territori de la Generalitat ha presentat els documents del Pla Director Urbanístic (PDU) del les 3 Xemeneies per a ser aprovats inicialment. Aquest és el model que presenten per a les 32 hectàrees del litoral: un nou barri amb 1.702 habitatges, 82.600 m2 d’oficines, 23.600 m2 de comerços i un hotel de 4* amb 250 habitacions en edificis de 10, 13 i en algun cas 19 plantes que suposen un augment del 15% de la població de Sant Adrià. A més, per primer cop donen “directrius” d’intervenció urbanística sobre els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud. Unes directrius que permeten transformar aquests espais en un nou 22@ a l’estil del Poblenou. Una proposta de gran calat que no ha estat sotmesa ni pensen sotmetre a cap procés de participació ciutadana.

El model de la Generalitat proposa també l’ampliació del parc existent en 9,5 hectàrees i el manteniment dels equipaments esportius actuals, però amb algunes diferències amb la versió anterior: incorpora un 28% més de sostre residencial, una reducció del 25% de l’activitat econòmica, una reducció del 19% del parc, una reducció del 6% d’equipaments i un increment del 52% de la valoració del sòl, majoritàriament privat. Tot plegat sense inversió pública, justificat en una suposada “viabilitat econòmica” i sense que en cap dels seus informes s’estudii l’afectació que tindrà sobre el teixit social i econòmic existents.

Tot això ubicat en una “Zona potencialment inundable” i part en una “Zona Inundable” segons l’Agència Catalana de l’Aigua. Una zona marítima i de desembocadura del Besòs molt fràgil des del punt de vista mediambiental i de gran interès social que està especialment exposada als efectes de la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Una intervenció que suposarà, segons els propis informes, uns valors anuals de 12.000 tones de CO2 emesos, 1.900 tones de residus generats, 24.000 MWh de consum elèctric i 0,31 hm3 d’aigua consumida. Una zona, a més, situada a 1.000 m de la incineradora TERSA i a 400 m dels quatre grups de centrals elèctriques.

És aquest el model que interessa aplicar a aquest sector de la regió metropolitana? El model de densificació i mixticitat d’usos que proposa Territori potser és vàlid per a altres llocs de la regió metropolitana però, de debò que és el que cal aplicar aquí? Cas d’aplicar-se, aquest model ens quedarà instaurat de per vida. No hi haurà marxa enrere.

Ens oposem radicalment a aquest model per inadequat i especulatiu i fa temps que proposem un altre model alternatiu basat en els conceptes “Natura, Esports i Cultura”. Amb un gran parc metropolità, el manteniment i potenciació dels equipaments esportius i amb uns nous usos per a l’antiga tèrmica dedicats a la recerca, la innovació, la formació i la transferència de tecnologia en els àmbits de la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la transició energètica. Uns usos amb sinergies evidents amb el campus Besòs de la UPC i els polígons industrials propers.

Un model alternatiu que suposa una protecció real i efectiva contra els efectes del canvi climàtic que, en lloc de pressionar, respecta i protegeix el delicat medi natural on s’ubica, que no segrega l’ús del litoral per a uns pocs privilegiats, que és un dinamitzador de l’activitat econòmica del seu entorn i que evita l’especulació i la gentrificació. En definitiva, un model pensat per a benefici de la majoria i no pas d’una minoria.

És evident que aquest nou model té un cost, possiblement de l’ordre dels 65 milions d’euros, que hauria d’assumir en bona part el sector públic (metropolità, nacional, estatal i/o europeu). Hem viscut històricament, i en certa manera encara vivim, la consideració de “pati del darrere” metropolità, assumint depuradores, incineradores i centrals elèctriques. Però quan des del Besòs es demanen inversions, sovint la resposta és que “no hi ha diners”. Alhora, cada dia observem perplexos com es destinen diners públics a projectes i propostes en altres zones més properes al Llobregat o al centre de Barcelona. Només dos exemples d’actuacions recents: la nova estació de metro de la Zona Franca amb una inversió pública de 40 milions d’euros o el projecte de transformació del solar de La Magòria al districte de Sants-Montjuïc que preveu una inversió pública de 60 milions d’euros. I una de més antiga però encara en construcció: el nus de Les Glòries, amb una inversió de l’ordre dels 150 milions d’euros.

No. El model proposat per la Generalitat no és l’únic possible ni viable. Hi ha model alternatiu. Però, malauradament no veiem voluntat política per enlloc, ni tan sols per considerar-lo o avaluar-lo.

Un nou barri per a les tres xemeneies?

El Departament de Territori de la Generalitat ha presentat als regidors de Sant Adrià i Badalona uns nous documents del Pla Director Urbanístic (PDU) de les 3 Xemeneies per a la seva aprovació inicial.

Us convidem a l’acte que hem organitzat per explicar-vos el seu contingut i per escoltar-vos.

Dijous dia 19 de març de 2020 a les 19h al Casal de Cultura de Sant Adrià

Nou procés participatiu 2018

El proper 27 de setembre de 2018 i, impulsat pel Consorci del Besòs, s’inicia un nou procés participatiu sobre el Pla Director Urbanístic (PDU) del Front Litoral de Sant Adrià.

Aquesta primera sessió informativa tindrà lloc al Casal de Cultura de Sant Adrià a les 18:30h.

Tota la informació sobre aquest procés es troba a la pàgina frontlitoral.cat del Consorci del Besòs.

Tot i que la suspensió del procés de tramitació del PDU i l’obertura d’un autèntic procés participatiu era una de les nostres principals reivindicacions, el fet que durant la seva presentació s’informés que no seria vinculant pot tenir un efecte descoratjador de la necessària participació.

Creiem que cal anar cap a un urbanisme participatiu i superar el model de participació de la Llei d’Urbanisme. L’Administració ha de vetllar pels interessos generals per sobre dels particulars.

No ens agrada que el “punt de partida” sigui la proposta del “Document d’objectius i proposta” del PDU, amb el qual estem en total desacord. Tampoc ens agrada que el “marc de discussió” establert descarti, sense justificació suficient, l’opció de transformar el front litoral en un gran parc central metropolità amb equipaments.

Al “procés participatiu” del 2016 el tema de l’activitat econòmica apareix com el 7è dels 10 aspectes prioritaris amb un 6,6% de les aportacions però és el que més s’ha destacat i al que han donat més importància els redactors de la proposta inicial del PDU en contraposició a un altre aspecte prioritari “la implicació de les institucions públiques en el finançament” que apareix en 3r lloc amb un 14% de les aportacions.

DOCUMENTS DE LA PLATAFORMA RELACIONATS AMB EL PROCÉS PARTICIPATIU:

  1. Valoració de la sessió informativa (27 setembre 2018)
  2. Propostes seminari 1 (8 octubre 2018)
  3. Propostes seminari 2 (15 octubre 2018)
  4. Propostes seminari 3 (22 octubre 2018)
  5. Propostes seminari 4 (29 octubre 2018)
  6. Valoració del procés participatiu i propostes
  7. Valoració de la sessió de retorn (21 gener 2019)

Al·legacions al document d’avanç del PDU

Dilluns 12 de març de 2018 hem presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat les nostres aportacions i propostes als documents d’avanç del PDU (Pla Director Urbanístic) del sector de les 3 xemeneies.

Us destaquem algunes de les aportacions i propostes presentades:

  • Proposem la suspensió del procés actual de tramitació del PDU i l’obertura d’un autèntic procés de participació que defineixi el model de planejament.
  • La realització de determinades actuacions sobre infraestructures i serveis hauria de ser prioritària i no supeditada a l’execució de la nova ordenació
  • El PDU hauria d’incloure l’estudi d’una alternativa que destini el sector de nova ordenació a equipaments i zones verdes de caràcter metropolità.
  • Sol·licitem que, abans del PDU, es dugui a terme un Pla d’usos i viabilitat de l’equipament de les 3 xemeneies i la nau de turbines així com la creació d’una oficina receptora i avaluadora de projectes.
  • L’edificabilitat i les alçades edificatòries previstes són excessives