Un altre acord de govern per a un altre Hub

El Govern de la Generalitat, en la seva sessió del 2 d’agost de 2022 ha acordat impulsar el “projecte estratègic” del “Hub Digital, de l’Audiovisual i el Videojoc” que s’ubicarà a l’àmbit de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Quina credibilitat pot tenir aquest acord quan, encara no fa dos anys, un altre “Acord de Govern” decidia impulsar, en el mateix lloc, el “projecte d’interès nacional” del “Hub del Coneixement del Barcelonès Nord” que consistia en la creació d’un hub internacional de coneixement per al desenvolupament sostenible i la pau?

No podem valorar aquest Hub Audiovisual perquè, a diferència del hub del Coneixement, els seus promotors i impulsors no s’han dignat presentar-ho a la ciutadania. De fet, aviat farà un any que venim sol·licitant, sense èxit, la presentació d’aquest projecte.

No ens conformem amb un Power Point i cinc minuts de preguntes. Volem debatre i que se’ns escolti

Tenim moltes preguntes a fer i moltes ganes de debatre el projecte amb els seus promotors. És per això que no ens conformem amb un “Power Point” i cinc minuts de torn de preguntes. Volem escoltar sí, però també volem debatre i que se’ns escolti. Al cap i a la fi, es tracta d’un projecte que s’ubicarà als nostres barris i que, segons afirmen, produirà una “regeneració social” del Territori.

A Sant Adrià ja no ens resignem a que ens imposin macroprojectes com ara centrals elèctriques o incineradores des de fora i sense tenir en compte la nostra salut i les nostres necessitats.

Mentre no tinguem més informació, a la vista del grau de compliment dels acords de Govern sobre aquest àmbit i que el projecte estratègic es presenta lligat a la intervenció urbanística que proposa la creació d’un nou barri de 5.000 veïns en zona inundable, de moment ho seguirem considerant com un anunci destinat a blanquejar aquesta gran operació d’especulació urbanística que és el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies.

“Ara el PDU no proposa res”

La Plataforma respon a les afirmacions de l’Alcalde de Sant Adrià, Sr. Callau recollides a l’ entrevista del passat 14 de març de 2019 i publicades al diari “Línia Nord” en la seva edició del Barcelonès Nord

L’opinió de la Plataforma sobre el procés participatiu del Pla Director Urbanístic (PDU) de les tres xemeneies va ser crítica. Però no va ser l’única veu crítica. Representants d’altres entitats, veïns i altres participants també van ser crítics, especialment pel caràcter no vinculant, el marc del debat, el format en que es van organitzar alguns debats i el temps concedit per a l’exposició de propostes diferents a les “oficials”.

Desconeixem en quines dades objectives es basa el Sr. Callau per afirmar que “la majoria s’ha sentit molt ben representada” durant el procés participatiu si només va assistir a les sessions inicial i final. No va ser present a cap de les sessions de treball. L’organització no va fer cap enquesta de satisfacció del procés participatiu. Nosaltres sí que la vam fer al final de la “sessió de retorn” i els resultats indiquen el contrari. A més, cal tenir present que hi va haver veïns que van assistir a la primera sessió informativa i que van desistir de participar en les sessions de treball en desacord amb el plantejament del procés.

És fals que “Ara el PDU no proposa res” com afirma Callau. Només cal llegir la pàgina 93 de la memòria per veure que es proposa un sostre de 326.303 m2, dels quals un 47% seran d’ús residencial amb 1.719 habitatges. Per a la resta de sostre proposa usos d’oficines, comercials i hotelers .

Al Ple Municipal de Sant Adrià, del 25 de febrer passat, van votar a favor de “manifestar conformitat” amb el document del PDU 10 dels 20 regidors presents. El punt no es va aprovar perquè, segons el secretari de l’ajuntament, en tractar-se d’un tema urbanístic, calia una majoria absoluta (11 vots favorables). Per tant, és fals que s’hagi aprovat el document com manifesta el Sr. Alcalde.

El “document inicial” que ara ha de redactar la Generalitat, quedarà emmarcat en el model que proposa el document d’objectius i propòsits generals que s’ha sotmès al Ple. Sí que serà important la discussió sobre el document inicial però no és menys important la discussió sobre el document d’objectius, que és el que, al cap i a la fi, proposa el model de transformació.

No és cert, com afirma Callau, que no hi hagi més opcions que l’expropiació o la transformació. Hi ha, per exemple, l’expropiació parcial, la negociació amb els privats, o la permuta de sòls, alternatives que les administracions ni tan sols han volgut sotmetre a debat.

¿Com sap el Sr. Callau que l’expropiació costaria “65 milions o més”? Sempre ens han dit que no hi ha cap taxació del valor real dels terrenys privats. Fa temps que demanem una taxació independent sobre el valor real dels sòls industrials privats. Li demanem al Sr. Alcalde que faci públic el document de valoració en què es basa per fer aquesta afirmació.

Estem d’acord amb Callau en que s’ha de recuperar la platja, però no a costa de crear un nou barri que densificarà encara més el nostre territori. Pel que fa al trasllat del col·lector, sempre hem dit que és una obra urgent, que ja s’hauria d’haver iniciat perquè és independent dels canvis que es facin al litoral i, per suposat, no ha de carregar les despeses d’una possible urbanització ja que aquesta obra és responsabilitat de l’AMB i de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Callau afirma que la “transformació” és necessària per recuperar la platja i traslladar el col·lector ja que, si no, “la cosa” quedarà “com està” i “no tindrem platja ni tindrem res”. És possible tenir platja, un col·lector més segur i molt més sense que “la cosa” es quedi “com està”. Per aconseguir-ho cal treballar les voluntats polítiques adequades i el finançament, com veiem que es fa contínuament en altres territoris. Sant Adrià no és més que cap altre municipi, però tampoc menys.

Finalment i, a tall d’exemple, citem el cas de la zona del Poliesportiu Marina Besòs i el Parc del Litoral. Als anys 80 tot aquest sòl era industrial i estava en mans privades (Viguetas Castilla). La llavors “Corporació Metropolitana de Barcelona” va adquirir-los i el Poliesportiu es va finançar amb aportacions de la Generalitat, la Diputació i el propi Ajuntament. La situació actual és similar: terrenys industrials en mans privades que podrien ser d’ús públic amb un gran parc i equipaments.

Nosaltres insistim que el model que planteja el primer document del PDU no té prou consens ciutadà ni prou suport polític, tenint en compte la importància estratègica d’aquesta part de la regió metropolitana.

Sant Adrià, 15 de març de 2019