Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.
Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.
Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits
El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris
Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres
Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin
les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió
El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan
3xemeneies.wordpress.com 
