Jordi Ribalaygue publica el 7 de setembre de 2022 a El Periódico una notícia on recull declaracions de diversos representants polítics municipals de Sant Adrià i Badalona sobre la nova versió del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) que la Generalitat vol aprovar provisionalment. Tot seguit responem a aquestes declaracions:
Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià (PSC):
“El proyecto no está finalizado, se está intentando negociar que la edificabilidad baje. Sería positivo que el número total de pisos disminuyera, siempre que no sea a costa de los pisos de protección oficial, sino que la reducción sea proporcional entre la vivienda libre y la de protección”
No diu que s’estigui negociant, diu que s’està “intentant” la negociació. Es suposa que amb els propietaris privats (Endesa i Santander). Tota negociació implica contrapartides. Quines contrapartides pensen oferir als privats? Si el planejament urbanístic és competència exclusiva de les Administracions i troben que l’edificabilitat és excessiva, per què no la rebaixen directament? Per què han de satisfer les aspiracions especuladores dels privats i no l’interès general de la població?
Ara diu que volen reduir l’edificabilitat però el seu partit, tant a Sant Adrià com a Badalona sempre han votat a favor del PDU. Tant quan proposava 1.719 habitatges com quan proposava 1.844. Al 2020 acceptaven 1.844 habitatges i ara 1.959 els semblen excessius. El canvi és motivat per 115 pisos més?
“[Reduir la superfície dels pisos de protecció oficial] Supone diversificar la tipología de pisos en función de las necesidades y adaptarse a la demanda social. Además, es una oportunidad que haya más vivienda social, de la que tenemos necesidad. En ese sentido, es positivo”.
L’alcaldessa confon els habitatges de “protecció oficial” amb els habitatges “socials”. No són el mateix. Ni molt menys. Tal i com està el mercat, que un habitatge sigui de “protecció oficial” no garanteix en absolut que hi puguin accedir totes les persones amb recursos limitats, especialment els joves. Cal dir-ho ben clar: El PDU no proposa cap habitatge social.
…defiende que se implantarán suficientes garantías de seguridad frente al riesgo de inundabilidad que se detecta en la zona donde debe edificarse: “Están verificadas por la Agència Catalana de l’Aigua. ¿Que hay previsión potencial de inundaciones a 50 o más años? Sí, pero se incorporan medidas para prevenir afectaciones que en otros sitios con la misma expectativa no tienen”
Segons l’informe d’inundabilitat que acompanya el PDU3X, el que verifica l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és que la zona és inundable i que la causa principal d’aquesta inundabilitat és la baixa cota del pont del ferrocarril. Però, en lloc de aixecar el pont, es proposen mesures “d’autoprotecció” en cas d’inundació. Com si fos naturalment impossible aixecar el pont. També verifica l’ACA, i l’alcaldessa ho reconeix, que altres llocs com ara els barris de Sant Joan i de La Catalana estan en zona inundable. Què pensen fer les Administracions per evitar les situacions de perill en aquestes zones ja edificades? Elevar el pont del ferrocarril? No. És més fàcil elevar les vies al pas pel canal del port de Badalona perquè passin quatre vaixells d’esbarjo que tenen aquells que es poden pagar aquest luxe.
Àlex Montornès, primer tinent d’alcalde de Badalona (ERC):
“Cuanta menos densidad, mejor vive la gente”
Però el seu partit ERC sempre ha votat a favor del PDU, quan proposava 1.719 habitatges i quan proposava 1.844. Estan disposats a acceptar 1.844 habitatges però ara no ho estan per 1.959? És que no sap que Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma formen un continu urbà amb una densitat molt superior a la mitjana de l’àrea metropolitana?
El concejal comenta que los ayuntamientos han planteado que Endesa asuma al menos una parte de los casi 19 millones de euros para trasladar una subestación eléctrica anexa a la planta clausurada, en vez de que se asuma como costes a financiar con los ingresos de urbanización. “Incluirlos en el plan provoca que se hagan más pisos. Si Endesa paga una parte, se reduciría el número, aunque no sería un cambio radical”, matiza Montornès.
O sigui, reconeix que el trasllat de la subestació és “la xocolata del lloro”. No seria millor desestimar el trasllat de la subestació elèctrica?. El problema no radica en el trasllat de la subestació, el problema és el model de transformació de l’espai: en un barri que es pretén de luxe molesta una infraestructura elèctrica.
“Los técnicos no son especuladores urbanísticos. Validan que se puede construir con unas condiciones determinadas”
Estem d’acord que els especuladors no són els tècnics, però les “condicions determinades” les estableix la legislació i aquesta és responsabilitat de la classe política. Fins al 2014 no era legal construir en zona inundable, i així ho va deixar clar una sentència del Tribunal Suprem anul·lant un planejament urbanístic a Torredembarra. Un canvi legislatiu posterior ha fet que ara sigui legal. Qui afavoreix i fa possible l’especulació? Els tècnics és evident que no.
Xavier García Albiol, regidor de Badalona (PP):
“No compartimos que se masifique. Apostamos por un proyecto de calidad, en que tenga cabida la clase media de Badalona y del área metropolitana, no que haya más pisos sociales para tener más opciones de venta. Si los números no salen, hay que buscar otras fórmulas que no pasen por hacer viviendas más pequeñas”
El posicionament del PP de Badalona és erràtic: s’abstenen a la proposta de 1.719 pisos, voten a favor de 1.844 i ara diuen que no els sembla bé la massificació. També confon el senyor Albiol les tipologies d’habitatges de “protecció oficial” i “socials” i donen a entendre que no els agraden. No diu quines serien les “altres fórmules” perquè “surtin els números”, potser incrementar el nombre de places hoteleres?
Ruben Arenas, regidor de Sant Adrià (ERC):
“Necesitamos desarrollar ese espacio y es una forma de revalorizar Sant Adrià y generar puestos de trabajo. Es un polo de oportunidades. La alternativa al PDU es la nada y que las Tres Xemeneies se deterioren aún más”
Estem d’acord en què es necessita desenvolupar l’espai, revaloritzar Sant Adrià i generar llocs de feina, però això es pot fer de moltes maneres. L’alternativa a aquest PDU que proposa l’edificació d’un nou barri en zona inundable, no garanteix cap ús a les tres xemeneies i només satisfà els interessos dels grans propietaris no és el no-res, és un gran parc metropolità al servei de l’interès general i com a protecció als efectes de les inundacions i el canvi climàtic combinat amb uns nous usos de l’antiga tèrmica que siguin un motor d’oportunitats per a la gent del territori. I aquest model és possible… si hi ha voluntat política.
A mode de conclusions:
Ens trobem on estem perquè la major part dels grups polítics municipals han anat donat suport al PDU, ja sigui de forma d’un SÍ entusiasta, d’un SÍ crític o d’una abstenció.
El problema rau en el model. Si des de les Administracions fa disset anys que diuen que el model de transformació ha de ser un nou barri, els privats (elèctrica i banca) assumeixen unes grans expectatives i apreten per obtenir uns beneficis importants. I les Administracions cedeixen i ho faciliten modificant la legislació quan aquesta els ho impedeix.
En una altra situació molt diferent ens trobaríem si, des d’un bon començament, les Administracions haguessin manifestat la intenció de comprar o expropiar els terrenys per tal que la transformació atengués a l’interès general.
Davant aquesta situació, creiem que els nostres representants municipals haurien d’oposar-se clarament a aquest PDU.
