Design a site like this with WordPress.com
Per començar

Urbanisme, Innovació, Badalona i Autopista

El passat divendres dia 8 de gener l’associació Restarting Badalona va organitzar un debat moderat per Lídia Heredia i amb la participació de David Martinez, Ana Miguel Moral i Ramon Gras, que va tractar sobre possibles transformacions urbanístiques de l’autopista C-31 (Barcelona-Mataró) però també sobre districtes d’innovació.

El podeu veure al canal de Youtube de Restarting Badalona.

El debat va ser prou interessant, però hem trobat a faltar la veu dels moviments veïnals. Estem d’acord en què una eventual intervenció a gran escala sobre la C-31 hauria d’anar de la mà del trasllat i soterrament de la línia R1 de rodalies que passa pel litoral. Ara bé, tot i que el tema principal ens va semblar que havia de ser l’autopista C-31, bona part de les intervencions van incidir força en el sector de les 3 Xemeneies i els polígons industrials de El Sot i Badalona Sud i, en base a això fem les següents apreciacions:

Constatem que l’actual proposta de Pla Director Urbanístic de les 3 Xemeneies no respon als criteris que el debat ha assenyalat com a imprescindibles. Ans al contrari, es tracta d’una proposta que pertany a l’urbanisme mediocre basat en la generació de plusvàlues i que respon als interessos dels propietaris. No respon a una visió àmplia del territori perquè mostra deixadesa respecte als nous usos de les 3 Xemeneies i a la transformació dels polígons industrials. Tampoc respon a cap full de ruta consensuat. Per tant, ens reafirmem en la nostra idea que cal replantejar-se de bell nou aquest PDU per tal que respongui a un pla estratègic consensuat amb una visió àmplia del territori que tingui present aspectes com el medi ambient o la població vulnerable entre altres.

Cal replantejar-se de bell nou aquest Pla Director Urbanístic

Pel que fa al tema de la densitat urbana, ens agradaria conèixer les “xifres màgiques” a que es refereix en David Martínez i el “valor òptim en funció de l’escala” a que es refereix en Ramon Gras. Estem d’acord en que la ciutat densa és més sostenible i proporciona una qualitat de vida molt millor que la ciutat dispersa. Però també és cert que una densitat excessiva genera problemes. Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas. Al continu urbà de Barcelona i la seva àrea metropolitana la densitat de població supera els 18.000 habitants/km2. Estem en una de les àrees metropolitanes més denses del món. A Sant Adrià, la densitat és un 77% superior a la mitjana de l’àrea metropolitana. La zona del Besòs té un important dèficit de zones verdes (segons l’AMB). Amb aquestes dades, no es pot admetre l’urbanisme mediocre basat en les plusvàlues a partir de la creació de “nous barris”. Si les transformacions urbanes es fan a base de generar plusvàlues i, per tant, d’augmentar l’oferta residencial i, de retruc, la densitat, el territori perdrà l’atractiu que ara pugui tenir per a atraure talent. Ja no ens diferenciarem de la zona del Llobregat. Si, a més, sumem la presència de quatre grups de centrals tèrmiques (1.600 MW), de la incineradora de residus i d’un sistema de sanejament (col·lector de llevant) saturat i incapaç d’evitar els vessaments contaminants al mar, l’atractiu per a l’atracció de talent baixa a zero.

Ha d’haver un límit de densitat que no s’hauria de sobrepassar en cap cas

Respecte als districtes d’innovació i la seva capacitat per a atraure talent i reduir vulnerabilitats a l’entorn proper, creiem que caldria calibrar l’efecte gentrificador. Cal tenir present que el nivell de formació de la població del Besòs és substancialment inferior a la mitjana metropolitana i el nivell d’atur substancialment superior. Si gran part dels llocs de treball que es generen són en feines intensives en coneixement, i al territori arriben persones amb “talent”, què passarà amb la població actual aturada i amb un baix nivell formatiu? No hi ha una alta probabilitat que sigui desplaçada per persones més formades i qualificades? No cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals? Quins mecanismes correctius, a banda de la formació, són necessaris per contrarestar l’efecte gentrificador?

Cal introduir a l’equació de l’èxit dels districtes d’innovació el factor de la formació i qualificació professionals