Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

La Covid-19 i la ciutat compacta

La Vanguardia del 2 de maig de 2020 publica aquest article de l’enginyer industrial Santiago Montero i Homs. Una reflexió molt oportuna i que va en la línia de la nostra proposta.

Les dades ens diuen que 2,5 milions de catalans viuen a l’àrea delimitada entre l’Hospitalet i Badalona, amb una densitat de 19.000 persones per km2

Les ciutats europees estan entre 2.000 i 6.000 persones per km2

Aquestes densitats urbanes són les que produeixen contactes que faciliten la propagació de la Covid-19

Quan se superen les 8.000 persones per quilòmetre quadrat entrem en un altre terreny que afecta a l’habitatge, la mobilitat i la salut

El que no és discutible és que el nucli central dels 2,5 milions s’ha d’esponjar, i no té sentit que els municipis d’aquesta zona s’entestin a construir més habitatge

El Front Litoral al nord del Besòs. Criteris per a una transformació a l’entorn de les tres xemeneies

El passat dijous 19 d’octubre de 2017 hem realitzat una conferència a l’Ateneu Barcelonès. A l’acte, presentat per Joaquim Perramon, com a membre de la secció d’economia de l’Ateneu, han participat Eduard Moreno, advocat especialitzat en dret urbanístic, i els membres de la Plataforma José Luis Muñoz i Roger Hoyos.

L’acte ha comptat amb la presència activa, entre altres, de Jordi Rogent (arquitecte i urbanista), Francesc Muñoz (Dr. en Geografia i director de l’Observatori de la Urbanització UAB), Pierpaolo Troiano (arquitecte, doctor en arquitectura i urbanisme, màster en intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni), Salvador Clarós (president de l’AVV Poblenou), Francesc Magriñà (Expert en processos participatius en urbanisme i director de l’àrea de planificació estratègica de l’AMB), Santiago Montero (enginyer expert en planificació d’infraestructures de transport), Assumpció Feliu (presidenta de E-FAITH i vicepresidenta de l’AMCTAIC).

Aquí podeu veure el vídeo de l’acte i la presentació d’imatges que es va fer servir.