Carta oberta a les regidores i regidors dels Ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona

Benvolgudes regidores i regidors,

El Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X) està en fase molt avançada, sabem que la Generalitat us ha presentat la nova proposta de cara a la seva aprovació provisional i, més aviat que tard, l’haureu de votar.

Us heu adonat…

Que proposen la construcció d’un barri amb 5.000 nous veïns en zona inundable i que, per això diuen que s’haurà d’instal·lar un sistema d’alerta per “donar temps” als veïns a “adoptar mesures d’autoprotecció” davant la imminència de la inundació, que els edificis hauran de tenir les plantes baixes més elevades, els accessos als aparcaments també elevats mig metre i les portes estanques, que els edificis hauran de tenir “vies d’evacuació” per sobre del nivell de la inundació, que caldrà inscriure al Registre de la Propietat que totes les finques es troben en zona inundable i que caldrà posar cartells al barri advertint del perill ?

Que la major part de canvis que proposen suposen un negoci encara major als privats (Endesa i Banco Santander) com, per exemple, l’augment al doble del sostre hoteler, la reducció a 60m2 útils dels pisos de protecció oficial, l’increment encara més del valor dels terrenys industrials (ara els valoren gairebé un 50% més que la primera versió del PDU3X), o el manteniment de la càrrega de 19 milions del trasllat de la subestació elèctrica (en base a un pressupost elaborat per Endesa, en un evident conflicte d’interessos i acceptat acríticament per la Generalitat ?

Que l’edificabilitat que proposen és un 75% superior de la que hi ha actualment al barri de La Catalana i que continuen augmentant el nombre d’habitatges (1.959 pisos), un 14% més que la primera versió del PDU3X ?

Que el que qualifiquen de “gran parc” resulta que és un 14% inferior al total de zona verda del barri de La Catalana?

Que no garanteix que s’acabi instal·lant cap Hub ni del coneixement, ni del desenvolupament sostenible, ni de la pau ni de l’audiovisual ni digital? Que el PDU no garanteix aquests usos? Que, si no és possible el Hub, els futurs propietaris podran decidir altres usos com ara posar hotels a les Tres Xemeneies?

Que no impedeix que s’atempti contra el patrimoni de les Tres Xemeneies augmentant fins a límits inacceptables l’edificabilitat de les xemeneies i de l’edifici de turbines amb unes intervencions molt poc respectuoses?

I no us fan feredat veure aquestes imatges atapeïdes d’edificacions més altes que les del barri de La Catalana i molt més altes que les del barri de Sant Joan, fent una barrera al mar i en zona inundable?

I, sabent tot això, aquells que ja ho heu anat fent fins ara, continuareu donant suport (entusiasta, crític o per abstenció) a aquest PDU?

Tingueu present el que va passar fa poc a Torredembarra i que pot suposar un important perjudici econòmic als ajuntaments:

Atentament,

Balanç del 2021

Ara que estem acabant el 2021 aprofitem per fer un resum de les coses que han passat (millor hauríem de dir que NO han passat) al voltant de les Tres Xemeneies i el front litoral de Sant Adrià i Badalona.

Pla Director Urbanístic (PDU):

Fa més de 13 mesos que vam presentar les nostres al·legacions a la Generalitat i encara no hem obtingut resposta. El pla el va aprovar “inicialment” el Departament de Territori el 7 d’agost de 2020 amb una proposta de 1.844 nous habitatges en zona inundable i sense concretar cap ús per a les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines. Paral·lelament a això, aquest setembre, els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, atenent a la petició dels redactors del planejament urbanístic, han rebaixat la protecció dels edificis patrimonials.

Nous usos de les Tres Xemeneies i l’Edifici de Turbines:

…sense nous usos no pot haver cap pla urbanístic.

Malgrat l’ampli consens polític i social aconseguit per la proposta de “Hub Internacional del Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau”, aquesta ha estat rebutjada per la Generalitat. Alhora, una altra proposta, “Catalunya Mèdia City” consistent en un Hub audiovisual i que no ha estat presentada als agents polítics i socials del territori rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat. Avui dia no hi ha cap concreció i, com vam insistir al procés participatiu: sense nous usos no pot haver pla urbanístic.

Formació Professional:

Un dels elements fonamentals que haurien de tenir els nous usos per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques de l’entorn és l’oferta de formació professional entesa en el seu sentit més ampli. Fa anys que ho reivindiquem davant els promotors de les propostes de nous usos com davant les Administracions. El primer pas hauria de consistir en la creació del “Consell de la Formació Professional del Barcelonès Nord”. Malgrat el temps transcorregut, l’únic que s’ha aconseguit és un acord de l’Ajuntament de Badalona per a la creació del seu propi Consell a nivell municipal.

Polígons industrials:

Requereixen un fort impuls i els nous usos de les Tres Xemeneies han de ser el gran revulsiu que necessita aquest espai d’activitat econòmica. La seva transformació, segons diuen els ajuntaments de Sant Adrià i de Badalona, està en mans de l’AMB, però no de forma conjunta i consensuada, sino en base a propostes individuals presentades per cadascun d’ells. Per altra banda, aquests polígons estan dins l’àmbit d’actuació del PDU, el qual incorpora recomanacions i directrius d’obligat compliment que inclouen substitució de sòl industrial per residencial. Aquests polígons, juntament amb la formació professional, són estratègics pel nostre territori i, per tant, és ben urgent la definició dels nous usos de les Tres Xemeneies.

Obres de consolidació:

Fa cinc anys que reivindiquem que el propietari de les Tres Xemeneies faci les obres de consolidació dels edificis per revertir la reiterada falta de manteniment, prevenir l’agreujament de les actuals patologies superficials i oferir seguretat a les persones que hi accedeixin. En aquest temps no n’ha fet cap actuació en aquest sentit.

Gestió del mentrestant:

També fa molts anys que reivindiquem que no cal esperar a nous usos definitius ni a l’aprovació d’un pla urbanístic per actuar sobre la zona. En concret:

Col·lector de Llevant: segueix en situació precària i sotmès als temporals. Cal desviar-lo fora de la Zona Marítimo Terrestre (ZMT) i redimensionar-lo per adaptar-lo a les noves necessitats derivades de l’increment de noves zones residencials a tota la seva àrea de servei.

Descontaminació: a banda de la descontaminació dels sòls de propietat privada, de la qual se n’han de fer càrrec els seus propietaris, no s’ha fet res per descontaminar el sòl públic (ZMT) ni per exigir que n’assumeixin el cost els propietaris de les empreses que el van contaminar. A tot això s’afegeix la contaminació detectada aquest estiu a la Platja del Litoral i la molt necessària retirada de la façana d’Uralita (amb un alt contingut de fibres d’amiant) de l’Edifici de Turbines.

Passeig marítim provisional: més enllà de la necessària descontaminació, tampoc no s’ha fet res per construir un passeig marítim provisional malgrat disposar ja fa més de tres anys d’una proposta detallada i valorada. Un passeig marítim que faria accessible i segur el trànsit de persones que ja recorren el litoral entre Barcelona i Badalona.

Usos provisionals: la descontaminació i la construcció del passeig marítim provisional hauria d’anar acompanyada d’una adequació dels edificis de les Tres Xemeneies i de Turbines per tal de permetre les visites culturals (turisme industrial) i altres activitats lúdiques, culturals i econòmiques que afavoreixin la vitalitat, la conservació i la sostenibilitat del patrimoni.

…hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions

En resum, hi ha molta feina a fer per part de totes les Administracions més enllà d’omplir un full de càlcul, al qual anomenen “Pla Director Urbanístic”, fet a mida dels interessos dels dos grans especuladors, Endesa i Santander, i no dels interessos generals, de les necessitats dels teixits social i econòmic del territori i de la necessària protecció del medi ambient.

Finalment suggerim al conjunt d’Administracions un propòsit pel 2022: aprofitar que es compleixen 70 anys de la constitució de FECSA, l’empresa que va construir la central de les Tres Xemeneies, per fer tota aquesta feina pendent i compensar tots els inconvenients mediambientals i d’ocupació del litoral que ha causat a la ciutadania de l’entorn l’activitat d’aquesta empresa i la d’Endesa, la seva successora.

PSC i C’s devaluen el patrimoni cultural de les Tres Xemeneies

Malgrat el vot contrari dels grups de ERC, Sant Adrià en Comú i MES, i l’abstenció de Movem Sant Adrià, la rebaixa dels criteris de protecció s’ha aprovat amb els vots del PSC i de Ciutadans a la sessió del 27 de setembre de 2021 del Ple Municipal de Sant Adrià. L’expedient aprovat inclou també la desestimació de totes les nostres al·legacions. Vegeu aquí la nostra valoració sobre els “arguments” que utilitzen per desestimar-les.

La versió oficial diu que la iniciativa ha sorgit de l’Ajuntament de Sant Adrià i que és “independent” del Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies (PDU3X), però la regidora delegada de Territori, Sra. Soto, va afirmar en el ple de juny que havien rebut trucades del subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat i de la gerent del Consorci del Besòs “informant” que si no es modifiquen els criteris de protecció, “no avança” el PDU3X.

També diu la versió oficial que la modificació és “genèrica”, que no respon a cap necessitat concreta de cap projecte de nous usos que requereixi una intervenció sobre l’element patrimonial i que l’objectiu és “facilitar” que s’implementin nous usos. Doncs bé, si no hi ha cap proposta concreta d’intervenció, quin sentit té rebaixar la protecció? Els criteris vigents fins ara admetien nous usos, però sempre que fossin respectuosos amb els valors reconeguts. Les noves prescripcions són tan ambigües i tan obertes a interpretacions que podrien donar cobertura legal a intervencions poc o gens respectuoses amb els valors del patrimoni.

Estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat i que respon a alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada

Davant de tot això, estem convençuts que la iniciativa ha estat de la Generalitat, d’acord potser amb els promotors de nous usos, potser amb els propietaris, potser amb els Ajuntaments o potser amb tots ells, per saltar-se el respecte als valors patrimonials que requerien les prescripcions anteriors i, de ben segur, amb alguna proposta d’intervenció concreta però no declarada que necessitava aquesta modificació.

Seguirem lluitant per protegir els valors patrimonials de les Tres Xemeneies, evitar intervencions excessives o inadequades i aconseguir uns usos dignes del monument que generin oportunitats al territori.

Districte Innovador 3 Xemeneies

La Cambra de Comerç del Barcelonès Nord ha organitzat, entre el 24 de febrer i el 31 de març de 2021, un cicle de cinc debats al voltant de la proposta del programa funcional del Hub del Coneixement pel Desenvolupament Sostenible i la Pau i la transformació dels polígons industrials propers -El Sot a Sant Adrià i Badalona Sud a Badalona- en un Districte Innovador.

La nostra entitat ha estat convidada a participar al darrer debat sobre la integració social. Sense que aquesta difusió que en fem impliqui estar d’acord amb tot el que s’ha exposat als debats, creiem que hi ha aportacions amb un evident interès i que el conjunt dels debats ofereix l’oportunitat de copsar la complexitat de la transformació que es proposa i convida a seguir debatent. Us oferim els enllaços en ordre cronològic als cinc debats perquè pugueu visualitzar-los i formar-vos les vostres opinions. Cada sessió aborda el tema des d’una òptica diferent: Urbanisme, Economia, Recerca, Formació i Integració social.

Els plans caduquen

Interessant article de Maria Sisternas publicat l’1 de maig de 2020 al diari Ara sobre el planejament urbanístic i el temps on destaca el cas de la Nau Bostik com a exemple.

Us oferim uns retalls i us convidem a llegir l’article sencer.

Els plans [urbanístics] no han de servir per condemnar àmbits

El que dibuixem com a taques de color en un plànol urbanístic condiciona el futur de totes les persones que resideixen al voltant del pla i dels futurs usuaris

Fer urbanisme és generar expectatives però també aturar-ne d’altres

Crec que és just que [les persones a qui afectaran els plans] disposin de la informació, i sovint les administracions no l’acaben de compartir, o ho posen molt difícil perquè unes poques persones ho entenguin

les converses entre autoritats i ciutadans s’han de regir pel principi del servei, no de la submissió

El que plantejo és senzill: que els plans urbanístics caduquin cada cinc anys. Com passa a Suècia o, de facto, amb l’estratègic London Plan

La Covid-19 i la ciutat compacta

La Vanguardia del 2 de maig de 2020 publica aquest article de l’enginyer industrial Santiago Montero i Homs. Una reflexió molt oportuna i que va en la línia de la nostra proposta.

Les dades ens diuen que 2,5 milions de catalans viuen a l’àrea delimitada entre l’Hospitalet i Badalona, amb una densitat de 19.000 persones per km2

Les ciutats europees estan entre 2.000 i 6.000 persones per km2

Aquestes densitats urbanes són les que produeixen contactes que faciliten la propagació de la Covid-19

Quan se superen les 8.000 persones per quilòmetre quadrat entrem en un altre terreny que afecta a l’habitatge, la mobilitat i la salut

El que no és discutible és que el nucli central dels 2,5 milions s’ha d’esponjar, i no té sentit que els municipis d’aquesta zona s’entestin a construir més habitatge

El Front Litoral al nord del Besòs. Criteris per a una transformació a l’entorn de les tres xemeneies

El passat dijous 19 d’octubre de 2017 hem realitzat una conferència a l’Ateneu Barcelonès. A l’acte, presentat per Joaquim Perramon, com a membre de la secció d’economia de l’Ateneu, han participat Eduard Moreno, advocat especialitzat en dret urbanístic, i els membres de la Plataforma José Luis Muñoz i Roger Hoyos.

L’acte ha comptat amb la presència activa, entre altres, de Jordi Rogent (arquitecte i urbanista), Francesc Muñoz (Dr. en Geografia i director de l’Observatori de la Urbanització UAB), Pierpaolo Troiano (arquitecte, doctor en arquitectura i urbanisme, màster en intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni), Salvador Clarós (president de l’AVV Poblenou), Francesc Magriñà (Expert en processos participatius en urbanisme i director de l’àrea de planificació estratègica de l’AMB), Santiago Montero (enginyer expert en planificació d’infraestructures de transport), Assumpció Feliu (presidenta de E-FAITH i vicepresidenta de l’AMCTAIC).

Aquí podeu veure el vídeo de l’acte i la presentació d’imatges que es va fer servir.

Create your website with WordPress.com
Per començar